A Leo Messi se li esgota el temps i l’agonia continua sent tan majúscula com el desig, tan fervent com les ganes de coronar-se vestit d’albiceleste, de desfogar-se amb un crit en sintonia amb tot un país que li genera sensacions enfrontades. Una bandera que l’empeny a intentar-ho una i mil vegades, però que alhora l’obliga a respondre a les preguntes més insospitades per algú acostumat a viure instal·lat en l’elogi unànime. “Per què et maten a l’Argentina, papa?”, el va sorprendre el seu fill Thiago fa no gaire temps. Una resposta dolorosa. Una cicatriu més per a un futbolista que fa just tres anys va decidir enterrar la número 10. “Ho he intentat i això no està fet per a mi”, va proclamar després de caure per segon any consecutiu en la tanda de penals d’una copa Amèrica contra Xile i amb el record del mundial del 2014 tatuat en la memòria, quan un gol de Mario Götze li va negar el colofó a una carrera de somni: coronar-se campió del món al Maracanã.

Però Messi sempre torna. I després de l’enèsim entrebanc a Rússia 2018, d’haver-se perdut la majoria de convocatòries amb la selecció aquesta temporada en un nou intent de posar el comptador a zero i la ment en blanc, Leo torna a enfundar-se l’albiceleste per comandar el seu país en una nova edició de la copa Amèrica, una vegada més en terra hostil, al Brasil, i en un dels últims intents que li posarà la pilota al davant per obtenir l’objectiu més gran de tots: fer campiona l’Argentina, allò pel qual l’astre de Rosario va proclamar que renunciaria a totes les Champions amb el Barça, un objectiu que fins i tot s’ha convertit en una obsessió dels que l’envolten. “Quasi tinc més ganes de guanyar un títol per Leo que per mi”, va confessar fa uns dies en una entrevista a la Fox Sergio Agüero, etern company d’habitació del blaugrana.

Messi torna amb la fam de sempre, i l’Argentina de nou hi correspon amb un projecte discontinu, emmarcat en la provisionalitat que ha acompanyat tota la trajectòria de la seva estrella. De Sampaoli a Scaloni. D’un tècnic que no va saber impregnar la seva mirada dràstica del joc a un de novell que quan xiuli l’àrbitre la matinada de dissabte a diumenge en el debut contra Colòmbia estarà dirigint el seu primer partit oficial. Un interí que fa mesos que planifica un camí incert i que en nou partits amistosos que ha orientat el combinat nacional ha apostat per nou onzes diferents. Mai ha repetit una alineació l’extècnic del Mallorca o del Dépor, que, seguint la pauta dels seus predecessors, ha prescindit d’un dels millors davanters del país com és Mauro Icardi i s’ha encomanat a la brúixola d’un Messi desorientat, que haurà de posar llum, recolzar-se en velles societats amb Agüero i Di María i fomentar-ne de noves, com la que ha esbossat recentment amb el talentós Giovanni Lo Celso per modificar el signe del seu destí.