Estius al caire del precipici

Un partit a tot o res per a l’Argentina. Un més per a la desesperant selecció de Leo Messi, cada estiu il·lusionada a canviar la fatalitat del seu destí i un any més incapaç de canviar la cara a les seves actuacions. Volcànica en els dos primers enfrontaments contra Colòmbia i el Paraguai, combinant passatges molt curts de certa harmonia amb estones llargues i desconcertants d’un caos impropi del seu escut, el conjunt albiceleste se cita aquest vespre amb el Qatar (21 h/DAZN) en un duel per mantenir vives les constants vitals en la copa Amèrica i per intentar revifar una flama que amenaça d’apagar-se.

Després de jugar els dos primers partits del grup a Salvador de Bahia i a Belo Horizonte, lluny de la frontera argentina, la selecció dirigida per Lionel Scaloni desembarca a Porto Alegre, ciutat propera al territori albiceleste, on en el mundial del 2014 Messi i els seus companys van tenir el suport de més de 100.000 persones que van desembarcar als carrers de la capital gaúcha. No s’espera una mobilització tan massiva, però sí un alè superior al dels primers dies per a una selecció que continua buscant l’equilibri entre passat i present, entre la quantitat de migcampistes i d’atacants que ubica sobre el terreny de joc. Messi va deixar clar que com millor s’havia sentit contra el Paraguai va ser jugant darrere d’Agüero i Lautaro Martínez. “Van ser bons minuts, però també hem de ser conscients que l’equip estava un xic desequilibrat al mig del camp”, va replicar Scaloni, que ha de decidir si manté la fe en la parella de jugadors creatius que formen Lo Celso i Paredes. “Amb ells, quan el partit està controlat no hi ha problema perquè et mouen l’equip. El problema és quan comença a haver-hi contracops perquè pateixen”, va explicar el seleccionador, que en cas de voler elements més consistents en la transició haurà d’apostar per jugadors com Pereyra, Acuña i Guido Pizarro per obtenir un triomf capital contra Catar i continuar amb vida.