Dels set mundials que s’han disputat fins ara, la selecció dels Estats Units n’ha guanyats tres i en els altres quatre ha estat subcampiona una vegada, i tercera, tres. De la mà de l’entrenadora Jill Ellis, les nord-americanes, que són les actuals campiones del món i ocupen el primer lloc del rànquing mundial, acumulen 47 partits consecutius marcant i no han encaixat cap gol en els últims set. En el mundial de França, sumen tres victòries, divuit gols a favor i zero en contra. I aquesta tarda, a les 18 h, es creuen en el camí de la selecció espanyola, a Reims, en l’eliminatòria de vuitens de final. “Si només veiem samarretes blanques, si no veiem noms ni estrelles, podem competir. Som un equip valent, atrevit, que contra els grans rivals creix i sempre dona un punt més”, proclamava, ahir, Jorge Vilda, el seleccionador estatal.

Per bé que l’Estats Units-Espanya serà un enfrontament desigual, l’únic precedent entre ambdues seleccions convida a pensar que les campiones no ho tindran gens fàcil: es va disputar el 22 de gener passat, a Alacant, i va acabar amb victòria mínima per a les de Jill Ellis (0-1). “Molta gent diu que ens poden arrasar. Pot ser. Però tinc la sort d’entrenar 23 jugadores que es deixaran la vida. Podem plantar-los cara”, advertia Vilda. Les seves jugadores han enviat missatges en la mateixa línia des que els resultats de la fase de grups van determinar que havien de jugar contra el rival més difícil. “Si surts pensant a perdre, perdràs davant de qualsevol rival. Ho hem treballat altres vegades. Ja ens hem enfrontat a grans rivals i sempre ens encoratgem. Serà complicat, però crec en l’equip, en les nostres armes”, deia Irene Paredes. “Elles són les millors i s’ho creuen, però això et pot passar factura en l’esport. No som favorites, però això no vol dir que no puguem guanyar”, comentava Virginia Torrecilla. “El futbol femení dels EUA és exemplar per a la resta del món. Però ara ens hi enfrontem i volem que es fixin en nosaltres”, manifestava Marta Torrejón. “Tenim un repte superbonic, perquè suposa fer història. Estem concentrades i il·lusionades”, confessava Mapi León.