Internacional

Mundial

Semifinals Anglaterra - Estats Units

La barrera dels 900 segons

Anglaterra sap que les seves possibilitats per classificar-se per a la final depenen de les vigilàncies defensives i de no encaixar un gol matiner dels EUA

Les americanes sempre han marcat abans del quart d’hora en tot el torneig

Anglaterra i els Estats Units es veuran les cares aquest vespre (21 h / Gol) per classificar-se per a la gran final de diumenge. Les Lionesses són la gran aspirant a trencar el poder, gairebé hegemònic, del combinat de les barres i estrelles. La selecció americana està un graó per sobre de la resta. Com a mínim, això és el que ha demostrat fins ara en el seu recorregut pel torneig. La selecció dels Estats Units domina totes les arts del partit. Sap quan ha d’accelerar i quan ha de frenar per generar la pausa necessària tot adormint els adversaris. Una cadència de partit que s’ha trobat amb un pla de joc favorable en tots els duels disputats en aquest mundial. La dada més reveladora és que els Estats Units s’han avançat en tot els duels abans dels quinze minuts. Les americanes han necessitat menys de 900 segons per aconseguir un resultat favorable. És un bloc que atemoreix els rivals. A França s’ha acostumat, a més, a aplanar-se el camí només de començar els partits. Abans del minut 10, de fet, ja guanyava contra Suècia, França i Espanya. Lloyd va obrir la golejada contra Xile en el minut 11 i Alex Morgan va batre Tailàndia en el 12. Una mostra de la seva fortalesa i que ha convertit tots els seus enfrontaments en un camí de baixada. Anglaterra és conscient que gran part de les seves possibilitats depenen de trencar aquesta barrera dels 900 segons. Serà un primer pas per intentar eliminar el seu rival i acostar-se a la final. “En els primers 15 minuts cal estar llestos. Surten amb molta intensitat, però nosaltres també. Els Estats Units van marcar contra equips que van regalar la possessió a baix preu, així que hem d’estar preparats”, va advertir el seleccionador anglès, Phil Neville. Precisament, Anglaterra s’ha configurat com l’equip amb més arguments defensius del campionat. L’entramat tàctic dissenyat per Neville està donant fruits. No encaixar cap gol és una de les claus amb què treballa Anglaterra, amb l’afegit de robar la possessió a les americanes. Un repte colossal contra una selecció americana que presumeix de més mundials a les vitrines (1991, 1999 i 2015) i l’única selecció present en les semifinals dels vuit campionats disputats entre el 1991 i el 2019. Una autèntica piconadora. Però Anglaterra es vol configurar com la força emergent i fer l’últim salt: el definitiu per plantar-se a la gran final. “Les meves jugadores volen guanyar. Si no obtenim un bon resultat, ens sentirem decebuts i ho veurem com un fracàs. No és que sigui negatiu, sinó que les nostres expectatives, el nostre desig i la nostra confiança són grans”, recordava Neville. Fins ara el seu anhel ha topat amb el mur de les semifinals en l’últim mundial del 2015 i en l’Eurocopa del 2017. A la tercera, les Lionesses volen canviar el seu destí emparades en l’ascendència de Phil Neville, des de la banqueta, i el lideratge de Lucy Bronze a la gespa. Precisament, la lateral anglesa tindrà un duel elèctric amb l’atacant estatunidenca Rapinoe, autora dels últims quatre gols de les americanes: un doblet contra Espanya i un altre contra França.

Tot i això, a les files dels Estats Units han rebaixat el to desafiant d’altres partits i respecte al seu rival d’aquest vespre. “No concedeixen gols amb facilitat, estan molt ben organitzades en defensa i ara també tenen bastant poder ofensiu”, va advertir Alex Morgan, la principal estrella del conjunt de les barres i estrelles. I és que les Lionesses han demostrat al llarg del torneig que tenen arguments de sobres per batre les jugadores de Jill Ellis.

Una anglesa infiltrada

Més enllà d’això, un dels detalls del partit serà veure com la seleccionadora dels Estats Units ha de combatre contra el seu país d’origen per aconseguir un lloc en la final. Jill Ellis és anglesa de naixement; va néixer a Portsmouth. “Vaig créixer jugant amb nens a l’escola i amb el meu germà al pati de casa”, recordava amb certa emoció l’entrenadora, que evocava els seus inicis en el món del futbol i com va haver de canviar de país. “En aquell moment, no hi havia oportunitats de jugar a futbol. Això és el que realment els Estats Units m’han donat: el moment i l’oportunitat de vestir per primera vegada un equipament com a futbolista. També m’ha donat les eines per viure una gran experiència. Mai vaig creure que acabaria sent entrenadora, mai va ser el pla.” Avui defensarà els colors del país de les oportunitats i on ha fet tota la carrera esportiva.

12
minuts
és el temps que més han trigat els Estats Units a situar-se al davant en el marcador en aquest mundial i va ser contra Tailàndia, a qui van golejar per 13-0, aconseguint la major diferència de gols en un mundial. En tots els seus partits han marcat abans del primer quart d’hora.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)