Marxa per la porta gran

Tot i no haver pogut completar la gesta europea de la millor manera, De Ligt deixa l’Ajax, club al qual va arribar amb 12 anys, conquerint un doblet històric, que posava punt final a cinc anys de sequera en l’Eredivisie i a quasi una dècada sense conquerir la copa. “Però la lliga holandesa ja se li havia quedat petita, s’havia convertit en una rutina per a ell, era obvi que necessitava un canvi”, observa Ruud Krol, un dels millors defenses de la història de l’Ajax, triple campió d’Europa durant els anys setanta i per qui la Juve incorpora un present ja molt evident i un futur esplendorós en la figura de De Ligt. “El que més m’agrada és la seva personalitat, quan s’equivoca no dubta. Recordo el dia contra la Juve en la Champions que es va fer un gol en pròpia porteria, i en lloc d’enfonsar-se, minuts després va marcar a l’altra àrea”, destaca Krol sobre un defensa que ho té tot: “Diria que encara pot millorar molt pel que fa a la sortida de la pilota, però és un defensa completíssim, veloç, bo en el joc aeri, dur en les disputes... i la seva personalitat és la típica del futbolista de l’Ajax que no té por de res, capaç de refer-se de qualsevol errada.”

Amb 77 partits de lliga holandesa a les seves cames, en els quals ha marcat vuit gols i ha repartit cinc assistències, De Ligt desembarca a Torí per ser una de les peces importants en un nou cicle, sota la mirada propositiva d’un Maurizio Sarri que va formar part de la maquinària de seducció, argumentant-li la seva idea de joc i fins i tot exposant-li personalment quines serien les seves funcions sobre la gespa.