Sembla difícil trobar pau sota la cortina de crispació i de frenesí que ha generat Neymar a les entranyes del París Saint-Germain. Acostumat en l’última dècada a marcar els tempos del mercat a còpia de cartera, sigui per seduir jugadors d’altres equips o per sufocar el desig dels seus propis jugadors de buscar un nou destí, el conjunt parisenc intenta domesticar com pot una situació nova, la d’un futbolista que li va generar el desemborsament més gran de la història del futbol ara fa dos estius i que ara ha engegat una croada per fer marxa enrere sense entendre’s de raons. Centrat a emetre senyals de fum en direcció a Barcelona, l’astre de Mogi das Cruzes no jugarà aquest migdia, a la Xina, la supercopa de França contra el Rennes. Però el que en qualsevol altre context hauria desencadenat una hecatombe, no sembla que hagi alterat la calma d’un PSG decidit a revisar el seu modus vivendi després d’una temporada decebedora, en què tan sols va aconseguir guanyar un títol de lliga que ja exerceix de xocolata del lloro.

Malgrat una primera temporada turbulenta, a París es manté la fe en Thomas Tuchel i sobre les espatlles de l’alemany creix la teoria que no hi ha individualitats sense col·lectiu i l’acceptació que en els darrers anys potser s’ha acceptat un model descompensat, en què l’excés de davanters ha penalitzat l’òptica com a conjunt. Així ho ha acceptat també el brasiler Leonardo, que, retornat a la direcció esportiva, està exhibint una sintonia total amb Tuchel per intentar establir bases sòlides més enllà del que succeeixi amb Neymar. “Ell ja era a la banqueta quan vaig arribar i he intentat estar a prop seu, hem articulat una relació fluida en què podem parlar de tot. Per a ell no va ser senzill un primer any a l’estranger, va haver d’entendre la mentalitat francesa, però està aprenent…, i sobretot té les idees molt clares”, ha argumentat recentment Leonardo. I entre les idees clares hi ha la necessitat de construir un equip amb perfils diferents, i sobretot reforçar un mig del camp construït a base de pedaços, en què els últims anys hi ha hagut solucions d’urgència constants, amb Marquinhos jugant la temporada passada com a mig centre (tot i que va rendir força bé a Old Trafford en la Champions), amb un extrem com Julian Draxler reubicat com a interior o amb el record de Giovani Lo Celso jugant com a mig centre en una eliminatòria contra el Real Madrid.

D’aquí ve que davant la possible sortida d’un jugador de la dimensió individual de Neymar, el PSG hagi volgut respondre amb l’arribada de perfils menys enlluernadors, però de característiques molt concretes. Sobretot la d’Ander Herrera, desvinculat del Manchester United, i la d’Idrissa Gana Gueye, per qui el club ha decidit desemborsar 30 milions d’euros. “Ander és un 8, un jugador que pot enllaçar les dues àrees, mentre que Idrissa és un recuperador, un futbolista d’intensitat. Estic molt content de la seva arribada perquè eren tipus de jugadors que necessitàvem”, ha exposat Tuchel, que es posa a caminar amb Neymar a la corda fluixa, però amb un mig del camp molt més generós, amb Herrera, Gueye, i la capacitat d’adaptació i sacrifici d’un altre nouvingut com Pablo Sarabia, a més dels ja coneguts Marco Verratti i Leandro Paredes. Un mig del camp més ben musculat per intentar compensar la rauxa ofensiva dels Draxler, Cavani, Di María i sobretot Kylian Mbappé.