Al final, la convocatòria va ser el símptoma del que havia de passar al vespre a París. Tan sols tres migcampistes, el mateix nombre que de porters, per viatjar a la ciutat de la llum. I un d’ells, James Rodríguez, a qui durant l’estiu havien mantingut al costat de la porta de sortida fins a l’últim instant, en un cas similar al d’un Gareth Bale que, de ser convidat personalment per Zinedine Zidane a abandonar el vaixell, ha passat a ser titular indiscutible. Símptomes evidents d’una planificació deficient que deixa el Real Madrid ple de fang fins als genolls quan només s’ha jugat un mes de competició. Una melodia coneguda i que entona amb la mateixa desídia l’entrenador marsellès, a qui ja pocs creuen quan entona allò de la “falta d’intensitat”. Ni tan sols els seus futbolistes. “Si en una cosa no ens han superat és en agressivitat”, va entonar només concloure el xoc Casemiro, en un missatge diametralment oposat al que posteriorment plasmaria el tècnic blanc.

Sense cap més ventall que el Casemiro-Kroos-James amb què es va plantar al Parc dels Prínceps, orfe de reforços al mig del camp una vegada exhaurida tota possibilitat de fer aterrar Paul Pogba a Chamartín, i amb un latifundi entre línies, el Real Madrid continua evidenciant la falta d’un pla futbolístic de prou garanties per competir en escenaris com ara el de dimecres, en què un PSG deslluït per l’absència de les seves estrelles, però elevat per un pla col·lectiu que els blancs no van tenir, va deixar al descobert una vegada més que, tot i haver tingut mesos de desert per planificar el que havia de ser una nova era, el Madrid no ha calculat bé els seus ingredients. “Tinc molt clar que hem de canviar de cara el curs vinent”, va dir el dia de la seva presentació Zidane. Però, més enllà de reclutar un vell desig com és Eden Hazard, hi ha poques incògnites resoltes als budells del Santiago Bernabéu i molts dubtes a flor de pell.