Victòria del Sevilla al Villamarín, en un derbi andalús que no va decebre. Ocampos i De Jong signen els gols d’un triomf que, a més de permetre treure pit als aficionats de Nervión, manté l’equip de Lopetegui en la quarta posició, amb els mateixos punts que l’Atlético i a un del Barça i el Madrid. El Betis, per la seva banda, queda malferit, en la darrera posició abans dels llocs de descens.

Va començar manant el Sevilla, aprofitant les mancances del seu etern rival al mig del camp. Rubi va tornar a apostar per un trio de centrals, amb Marc Bartra per davant, però no en va tenir prou per aturar l’equip de Lopetegui. Els visitants trobaven espais i s’imposaven en cada acció. El gol era qüestió de temps i va arribar poc abans del primer quart d’hora, quan Ocampos va aprofitar un mal rebuig defensiu en una falta lateral per superar Joel per baix, amb un xut ras i sec.

El Betis va quedar tocat pel 0 a 1, li costava tenir la pilota i amb prou feines podia sobreviure a les escomeses del rival. Tot i així, va arribar al tram final de la primera part encara viu i, en una acció aïllada, va trobar un premi inesperat: Fekir va posar una pilota a l’àrea, Emerson la va baixar i Loren, demostrant la seva qualitat rematadora, va rebentar la xarxa des de l’àrea petita. Un 1 a 1 i cap als vestidors, com si no hagués passat res.

Després del descans, els papers van canviar: el Betis va arrencar portant la iniciativa i allunyant el Sevilla de la seva àrea. Però, de sobte, en el minut 55, Banega va connectar amb De Jong amb una passada deliciosa i va deixar l’holandès a un pam del gol: 1 a 2. El marcador va empènyer Rubi a arriscar i a canviar el sistema tàctic. Així, en la darrera mitja hora, Joaquín, Tello i Borja Iglesias van entrar per Feddal, Bartra i Guardado i el Villamarín va veure com el seu equip es bolcava contra l’àrea del Sevilla. L’empat a 2 es va ensumar unes quantes vegades i el derbi andalús va bullir a màxima temperatura, però el Sevilla, per bé que va acabar esbufegant, va saber resistir.