Internacional

Diego Armando Maradona

Les coses d’en Diego

Diego Armando Maradona es desdiu de plegar després d’aconseguir el seu objectiu, la continuïtat del president en el club, i continuarà a la banqueta del Gimnasia y Esgrima La Plata

En els dos mesos que fa que entrena el ‘Lobo’, ha sumat tres triomfs i cinc derrotes

Diego Armando Maradona (30-10-1960, Lanús, Argentina) és, per a molts, el millor futbolista de la història. La seva carrera com a entrenador, però, és tan moguda com la seva vida personal. A Maradona, amb 59 anys, li costa caminar i fins i tot parlar. Està barallat amb les seves filles grans, a les quals ha amenaçat de desheretar-les, però a l’Argentina és més que un ídol. Té molt poder. Ha quedat demostrat aconseguint un impossible al Gimnasia y Esgrima La Plata. Dimecres va renunciar a la seva banqueta després de tres mesos dirigint-lo. La causa, la marxa del president que el va fitxar, Gabriel Pellegrino. Dissabte hi havia eleccions a la presidència del Gimnasia y Esgrima i Pellegrino, un president controvertit i discutit, no anava en cap llista. Maradona va decidir marxar amb qui l’havia portat. Els jugadors el van intentar convèncer perquè continués fins a final d’any, però no hi va haver manera. Maradona demanava una llista única a la presidència que incorporés Pellegrino. Hi ha hagut manifestacions dels aficionats als carrers i a la seu del club. I ahir es va fer el miracle. Llista d’unitat amb Mariano Cowen de president i amb un càrrec per a Gabriel Pellegrino. Maradona fa marxa enrere i dirigirà el Gimnasia y Esgrima diumenge contra l’Arsenal de Sarandí. Es veurà si aguanta fins a final d’any. De moment, ha dirigit el Lobo en vuit partits, amb tres victòries i cinc derrotes. El va agafar abocat al descens a segona divisió i així continua, però “Maradona havia aixecat els ànims en una afició que sempre ha viscut a l’ombra de l’Estudiantes, el club ric de La Plata”, diuen els seguidors del Lobo, que sempre tindran en el record Maradona dirigint el seu equip assegut en un tron al camp de Newell’s. Maradona, ídol a tot el país, ha rebut un homenatge allà on ha anat amb el Gimnasia y Esgrima. Espectacular va ser el que va rebre a Rosario. Havia jugat a Newell’s (1993-94) i li van posar un tron al costat de la banqueta perquè dirigís el seu equip. Triomf del Lobo (0-4).

La carrera com a entrenador de Maradona a l’Argentina ha estat marcada per breus estades en pocs equips. De fet, la va començar quan encara era jugador i complia una sanció de quinze mesos per haver donat positiu en un control antidopatge jugant amb la selecció argentina el mundial dels Estats Units l’any 1994. Complia sanció i Mandiyú de Corrientes li va oferir la seva banqueta, tot i que alguns partits els va dirigir des de la graderia perquè no tenia el títol d’entrenador. Va debutar el 9 d’octubre del 1994 i hi va renunciar dos mesos després amb una victòria, sis empats i cinc derrotes. Ho va fer enfrontat al president, Roberto Cruz. “Va intentar entrar al vestidor i al vestidor mano jo”, va explicar quan va marxar. També hi va influir el fet que el club passava problemes econòmics i Cruz no pagava ni els jugadors ni Maradona.

Un dels grans del futbol argentí, el Racing d’Avellaneda, li va donar una segona oportunitat. El va anar a buscar el president, Juan de Stéfano, que fins i tot tenia pensat que quan Maradona complís la sanció es quedés la samarreta amb el 10 i jugués. Va dirigir l’equip durant el primer semestre del 1995, amb dues victòries, sis empats i tres derrotes. No va poder seure a la banqueta en molts partits, va ser expulsat en un per haver llançat aigua a un jutge de línia, i les seves absències als entrenaments eren constants, però va marxar per una raó semblant a la que l’ha portat a renunciar ara al Gimnasia y Esgrima. Hi va haver eleccions a la presidència i De Stéfano va ser derrotat per Osvaldo Otero. Maradona va marxar amb De Stéfano.

L’aventura de Maradona com a entrenador es va reobrir tretze anys després. Diego va complir el seu somni de dirigir la selecció argentina. Julio Grondona li va oferir el càrrec després de la renúncia d’Alfio Basile, que no s’entenia amb els joves: Messi, Agüero i Di María. La classificació de l’Argentina per al mundial del 2010 a Sud-àfrica va perillar, amb humiliants derrotes com la de La Paz contra Bolívia (6-1). Una salvadora cama de Palermo va donar vida a l’Argentina en la penúltima jornada de les eliminatòries. Maradona, molt passat de pes, ho va celebrar llançant-se sobre la gespa mentre queia un diluvi. En l’última jornada, l’albiceleste va guanyar l’Uruguai (0-1) a Montevideo amb gol de Mario Bolatti i es va classificar per a Sud-àfrica. Maradona va passar comptes amb la premsa que tant l’havia criticat amb aquella famosa frase: “Que segueixin mamant.” A Sud-àfrica, l’albiceleste va perdre en els quarts de final contra Alemanya per un contundent 4-0. Allà es va acabar l’aventura de Maradona com a seleccionador argentí.

La carrera de Diego com a entrenador va tenir continuïtat amb els petrodòlars de Dubai i els Emirats Àrabs Units, dirigint l’Al Wasl i l’Al Fujairah. Un any va estar a l’Al Wasl, i va ser acomiadat pels mals resultats, després que l’equip acabés la lliga en la vuitena posició de dotze equips. Ell va ser qui va deixar la banqueta de l’Al Fujairah, equip de segona divisió, després de no aconseguir l’ascens. I abans del Gimnasia y Esgrima, un pas per Mèxic a la banqueta del Dorados de Sinaloa. Un any en aquest equip de segona al qual va portar dues vegades a jugar la final per a l’ascens, i les va perdre totes dues contra l’Atlético San Luis. Va marxar ell per problemes de salut, per operar-se del genoll i l’espatlla.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)