Internacional

Klopp sepulta el malastruc

Etiquetat com un especialista a perdre finals, l’alemany es va treure l’espina comandant el Liverpool al cim d’Europa

Frustrat pel City en aquest 2019, el conjunt ‘red’ mira a l’horitzó amb la lliga entre cella i cella

S’enceta una nova dècada i el Liverpool continua sense guanyar una Premier League des que aquesta va veure la llum el 1991. Ni tan sols sumar 97 punts ha estat suficient aquesta vegada per al gegant del Merseyside, batut aquesta vegada en la línia de meta per la immaculada trajectòria del Manchester City de Pep Guardiola. Però tot i un desencís més en el torneig de la regularitat, tots els horitzons pinten un somriure en el conjunt d’Anfield. Mirant enrere, encara pesen les orelles de la Champions League, conquerida en una final purament anglesa al Wanda Metropolitano, on va noquejar el Tottenham en una final poc lluïda. Mirant endavant, les millors perspectives per poder regar anys de sequera en la Premier, la que diuen que és la competició que més agrada als anglesos.

El Liverpool torna a ser gran. I torna a ser-ho sobre les espatlles d’un entrenador genuí, carismàtic i que en aquest 2019 s’ha tret de sobre la llosa de ser un perdedor de finals. Jürgen Klopp, l’entrenador de l’etern somriure i d’una vehemència desmesurada en tota la seva gestualitat, es va plantar a Madrid després d’haver perdut 7 de les 11 finals que havia disputat fins aleshores, amb una de Champions amb el Borussia Dortmund i una d’Europa League amb el Liverpool com a efemèrides destacades. “Aquí les perd el que les juga”, va dir despreocupat l’alemany, poques hores abans de comandar el conjunt red a la sisena corona de la seva història.

“Sense aquest entrenador no hauria estat possible, el que ha fet en aquest club és impressionant, ha estat capaç de crear un vestidor impressionant, de millorar els futbolistes, de fer un equip veritablement competitiu. Mereix tot el crèdit pel que hem aconseguit”, va entonar el capità del Liverpool encara sobre la gespa del Wanda, posant de manifest una sintonia especial amb un entrenador que ha renovat fins al 2024 amb l’expectativa de convertir-se en un entrenador de capçalera en la història del club i que cap a la sisena Champions, va deixar una nit per a la posteritat, en què després de caure al Camp Nou per un incontestable 3-0, va saber posar l’equip dempeus i obrar la remuntada més impressionant que mai hagi vist Anfield, amb un 4-0 trepidant. “Una barreja d’estadi, cor i futbol”, va definir aquella nit negra per al Barça un Klopp que ha estat capaç de dur el Liverpool a un altre nivell.

Roberto Firmino, sobre la botzina

En una temporada plena de tardes èpiques per al vigent campió d’Europa, en què ha hagut de remuntar partits de Premier amb gols en l’últim instant, el mundial de clubs ha estat un termòmetre inequívoc de l’estat de gràcia en què viu el club scouser per tancar el 2019. Contra rivals que han sabut incomodar-lo com el Monterrey mexicà i el Flamengo brasiler, el conjunt anglès sempre ha tingut l’última paraula, puntual i devastadora per decantar els partits en l’últim instant. I sempre amb Firmino com a principal protagonista. Suplent en la semifinal contra el conjunt asteca, en va tenir prou amb el tram final per resoldre un dels últims atacs del partit i eludir una pròrroga. I ja titular en la final, una de les millor jugades dels últims anys, contra el Flamengo, de nou l’ariet brasiler va tenir l’última paraula, ara en la pròrroga, per mantenir el Liverpool en ple atac d’eufòria.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)