La Real Sociedad jugarà la final de copa 32 anys després. El conjunt txuri-urdin, molt aplicat a Miranda de Ebro, sense deixar-se sorprendre per l’ímpetu del Mirandés i acabant de fer camí gràcies a un gol de penal de Mikel Oyarzabal, va tancar la semifinal sense patir més del compte i va posar el condicionant per a la que pot ser una final històrica si l’Athletic aconsegueix resistir aquest vespre a Los Cármenes, en la que seria la primera final entre els dos gegants del País Basc en la història.

Amb la intenció de marcar per liquidar l’eliminatòria, pel que fa a la Real, i la confiança que amb el previsible 30% de possessió que podria tenir n’hi hauria prou per poder fer mal, pel que fa al Mirandés, els dos equips es van citar a Anduva amb els onzes més recognoscibles, amb Martín Marquelanz, que era dubte, en l’onze d’Andoni Iraola.

Reprenent l’argument d’un partit d’anada a Anoeta en què el Mirandés va exhibir vigor i capacitat per incomodar el conjunt txuri-urdin, Anduva va presenciar un partit força friccionat, on no abundaven els espais i on, això sí, la Real Sociedad va generar les primeres aproximacions, primer amb una rematada de Januzaj que va marxar a prop de l’escaire i després amb un xut de Willian José que va poder repel·lir Limones.

Forçat a un cos a cos sense matisos, sempre amb intensitat en les disputes, la Real va haver de madurar la nit a Miranda de Ebro. Però quan el primer acte s’encaminava cap a la recta final, una mà de Malsa dins de l’àrea va permetre a Mikel Oyarzabal trencar la nit des del punt de penal i posar en suspens la gesta que somiava un Mirandés. A més, i encara abans del descans, Januzaj estavellava contra el travesser una rematada amb moltíssima violència.

Tot i que el Mirandés mai es va deixar anar i va voler corregir la tendència de l’eliminatòria, va topar contra una Real Sociedad que no es va relaxar en cap moment i que va saber viure sense grans angoixes en la segona meitat per tancar el seu anhelat retorn a una final de copa.