Internacional

MARTÍ CIFUENTES

ENTRENADOR DEL SANDEFJORD (NORUEGA)

“Patim més per la família que no pas per nosaltres”

“Noruega és un país gran i no gaire poblat –només cinc milions d’habitants–, la població viu en cases i la sensació de seguretat és alta”

“Estic bé aquí i és una manera d’estar a prop del club i dels meus jugadors”

S’han pres mesures amb previsió, el sistema d’ajudes socials ja s’ha activat i es dona suport a les empreses i als clubs

Després d’entrenar el Rubí, el Sant Andreu i l’Hospitalet del grup cinquè de tercera, Martí Cifuentes (7/7/82) va decidir fer les maletes per incorporar-se al cos tècnic de l’AIK Solna suec i dirigir el seu filial el 2017. Uns anys després va fitxar pel Sandefjord, el cuer de la màxima categoria del futbol noruec i, tot i que Cifuentes no va poder evitar el descens, la campanya passada va fer tornar l’equip a primera complint l’objectiu.

Des de Noruega com s’està gestionant la situació?
La situació no sembla tan radical com a Itàlia i ara a Catalunya. Se’ns ha recomanat quedar-nos a casa. Noruega, però, és un país gran i no gaire poblat, només cinc milions d’habitants. No sé com és la situació a la capital, Oslo, però a Sandefjord, on som 60.000 habitants, la gent és civilitzada. Tothom és a casa, els comerços estan tancats i només obren els supermercats i les farmàcies tot esperant novetats.
I el futbol ben aturat, és clar?
Els entrenaments estan suspesos des de fa una setmana i se’ns ha informat que fins al 31 de març no podem reprendre els entrenaments. Aquesta és la informació més recent. Pel que fa a la lliga, s’ha ajornat l’inici fins al maig; havia de començar el 6 d’abril i s’ha ajornat un mes, com a mínim.
Per tant, estaven en el tram final de la pretemporada?
Sí, començàvem en menys d’un mes. Havíem iniciat la pretemporada a principis de gener i això ens ha agafat en la recta final físicament i també pel que fa al mercat de fitxatges, que acabava l’1 d’abril. Tot s’ha parat per culpa d’aquesta situació i veurem si començarem al maig.
Pel que diu, les mesures també són importants, però deia que la sensació de seguretat és més gran? Des del punt de vista social, els països escandinaus són un exemple; des del sanitari també?
El nombre de casos no és tan alt com en altres països ja que som menys habitants. A més, la població està molt més repartida. Per exemple, a Oslo, la capital, hi ha mig milió d’habitants però les altres ciutats grans no superen els 200.000. La població viu en cases i la sensació de seguretat és alta. Aquí la quarantena va començar molt abans que a Espanya, es va ser previsor.
Creu que la gestió s’està fent millor? O si més no, diferent?
Sé que els serveis sanitaris no estan col·lapsats tot i que els casos no paren d’augmentar. Els missatges que sentim a través del govern són que s’han pres mesures molt aviat. El sistema d’ajudes socials ja s’ha activat i s’està donant suport a les empreses i als clubs. El tipus d’ERTE a Noruega ja s’està aplicant i han pres mesures excepcionals per cobrir el 100% dels salaris durant els primers 20 dies.
Ho està vivint en família?
Estic amb la parella a casa i amb tranquil·litat. Patint més per la resta de la família que tenim a Barcelona que no pas pel que vivim aquí. També hi ha el segon entrenador i el preparador de porters que són catalans; tot i el confinament, parlem per Skype, planifiquem entrenaments i estem en contacte constant amb el club i els jugadors per tal que s’entrenin des de casa. Intentem fer la vida normal dintre l’excepcionalitat de la situació.
S’havia plantejat tornar? Ara està tot més restringit...
No ens ho vam plantejar ja que no sabem quan tornarem a entrenar. Sí que sembla que anirà per llarg, però un té l’esperança que la situació millori i que d’aquí a un parell de setmanes puguem tornar a entrenar. També hi té molt a veure com es pren cadascú la seva professió. Com a primer entrenador, no m’agradaria arriscar-me a anar a Barcelona i després no saber si podré tornar. Estic bé aquí i és una manera d’estar a prop del club i dels jugadors.
Hi ha altres jugadors catalans a la plantilla? Suposo que uneixen força?
Tenim dos jugadors catalans: l’Enric Vallès, exjugador de l’Olot i el Manresa, i en Rufo, exjugador de l’Espanyol i el Mallorca. També tenim un andorrà, en Marc Vales, i evidentment la relació és molt bona amb ells. Els jugadors noruecs ens han acollit molt bé i no tinc cap queixa, al contrari.
Des del punt de vista físic, l’objectiu és que els jugadors no perdin la forma, o que si ho fan sigui el mínim?
Als jugadors els estem donant un pla específic i treballa cadascú a casa seva cada dia. Això és el que estem fent i, de moment, és el millor que podem fer. Estan prohibits els entrenaments en grup, però sí que és veritat que alguns clubs treballen en grups de dos o tres. Hem plantejat alguna cosa similar però per ara no ho hem aplicat.
La incertesa és el pitjor?
Sí. Ja no només per al futbol sinó que en l’àmbit social, econòmic, etc. preocupa la situació si s’allarga molt. El desig nostre és tornar a entrenar i tornar a competir per desenvolupar la nostra professió, però també és veritat que els clubs estan molt preocupats pel nivell d’ingressos, ja que si es cancel·la la lliga o qualsevol altra mesura poden caure en picat els balanços. S’han de cobrar drets de televisió, venda d’abonaments i entrades… Als països escandinaus els patrocinadors tenen un paper clau en els pressupostos dels clubs i molts són empreses PIME, i si han d’aturar la seva activitat el futbol no serà una prioritat per a ells. La incertesa hi és i la preocupació també, però intentem ser positius i pensar que tot se solucionarà.
Preocupat per les informacions que arriben des de Catalunya?
Preocupat ja que veiem les notícies i comprovem que s’apliquen mesures dures que són necessàries i que esperem que tinguin efecte. Els meus pares estan jubilats i ja els he dit que facin bondat a casa, i la meva germana té dues nenes. Tenim contacte diari i, sobretot, espero que de salut tothom estigui bé i que la situació torni a la normalitat al més aviat possible. És important que tothom sigui conscient que és un tema seriós i que han de respectar les mesures per no allargar-ho.
Havien de començar la lliga, amb quins objectius com a equip en l’horitzó?
Vam pujar el curs passat de segona a la màxima categoria i l’objectiu prioritari és salvar la permanència, sobretot, després de baixar el pressupost tot i pujar. Fa un any i mig que treballem amb el mateix bloc, tenim una identitat i un estil definit. Som positius, però el club és jove, només té 20 anys d’història, és petit a Noruega i sempre ha tingut problemes per mantenir-se a primera. Vam agafar el club amb el repte de pujar-lo i consolidar-lo a primera i esperem fer-ho possible aquest any.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)