Mentre els cossos tècnics es trenquen el cap per intentar que els seus jugadors continuïn entrenant i perdin el menys possible la forma física, hi ha una part de les plantilles que, des de la soledat, intenten també mitigar al màxim els efectes del confinament. Els lesionats, amb els doctors i els readaptadors busquen fórmules imaginatives en una situació que suposa una arma de doble tall: com més aturada estigui la competició, més temps de recuperació sense que els partits vagin passant però, alhora, més dificultats en les cures.

“Depèn molt de la lesió”, analitza el doctor Jorge Ramírez Haua, director i fundador de Haua Sports Medicine que s’encarrega de tractar esportistes de tots els àmbits, entre ells el futbol: “En el cas d’una operació, per exemple, d’encreuats que hagi estat propera al confinament, la rehabilitació queda limitada. Tot i que es poden fer exercicis i visitar telemàticament els pacients. D’altres, com ara una fractura d’una costella que no té més complicacions, doncs s’espera i es fa algun exercici per enfortir la zona. I altres com aquells que porten una fèrula que s’ha de retirar, hi ha protocols mèdics per poder visitar els pacients. Però han de ser casos molt puntuals”, afegeix.

Antonio Romero és un futbolista del Sabadell que entrava en la darrera fase de la recuperació de la seva operació de lligaments encreuats. “És un moment complicat per mi perquè havia passat el pitjor de la lesió, estava recuperant la mobilitat i el to muscular, entrenava de tant en tant amb l’equip i ara ens aturem”, reconeix. En el seu cas, tot s’ha complicat perquè necessita un fisioterapeuta que no l’està podent visitar, però ha trobat una solució: “La meva dona m’està ajudant molt. Ja després de l’operació, ella em feia alguns estiraments i en va aprendre i ara que som a casa, com que jo he tingut moltes sessions amb fisioterapeutes vaig indicant on pressionar o on estirar. No és l’escenari ideal però és millor que res”.

Els equips de futbol cada vegada més confien en la figura del readaptador, un preparador que posa a punt al jugador després d’una lesió. “Per als jugadors que havien superat el 80% de la recuperació és una dualitat”, diu Pol Fosch, expreparador físic de l’Auckland City (Nova Zelanda): “D’una banda es posaran al mateix nivell que la resta de la plantilla que necessitarà una posada a punt però d’altra banda els hi talla el ritme”.