A Àsia, el coronavirus va arribar abans que a Europa. Ja al febrer es van aplicar mesures i a Kuwait només hi ha 1.900 casos, amb menys de deu morts. Sobretot tenen por que s’infecti molta gent i que es col·lapsi el sistema sanitari. Han tancat centres comercials, botigues... El menjar només es pot demanar a domicili fins a les tres del migdia i només pots sortir al carrer fins a les cinc de la tarda. No podem fer la vida diària com la fèiem abans.

Els hospitals estan bé, però el país és petit. El potencial econòmic és brutal i aquí la gent viu en una altra galàxia. Tenen recursos sanitaris, però no volen que la gent col·lapsi les instal·lacions.

Aquí per aquests temes són molt estrictes. Ja amb els primers símptomes van tancar els aeroports i la gent no podia sortir del país. Ho tenen molt controlat i Kuwait és dels països d’Àsia que ha portat millor la situació. A Dubai o Qatar tenen molts més casos. S’ha de reconèixer que això ho han fet bé.

Als matins ens deixen anar a la platja a fer esport, córrer, caminar... Els entrenaments del club a l’estadi no estan permesos i les instal·lacions estan tancades. Faig entrenament individual i exercicis sol a casa.

Tinc la meva mare i els dos germans a Catalunya. El meu pare va morir fa tres anys i soc el pare de família ara. Ells són allà i jo aquí, i em preocupa, ja que no sé ben bé com està la situació. Si no ets al lloc i no ho palpes en primera persona, no veus el perill real.

Malament. El que puc fer és ajudar-los econòmicament. Els envio diners cada dues setmanes o a finals de mes, però tot i així vull estar amb ells, encara que si passa alguna cosa tampoc pots anar a l’hospital a visitar al familiar que tinguis malament.

És brutal. Estic en estat de xoc. Segueixo les notícies i quan veig el nombre d’infectats i de morts quedo sense paraules. Això serà un xoc psicològic per a tots, en l’aspecte econòmic..., i també al futbol l’afectarà pel que fa a contractes, etcètera.

Porto sense competir des de començament de març. Aquí els contractes són com a Europa, però el control no és tan exhaustiu. D’un dia a l’altre et poden dir que no compten amb tu i t’has de buscar la vida. Ets més una mercaderia: si no rendeixes, l’endemà et fan fora. No tenen problemes per pagar-te el que et queda de contracte, però et quedes sense equip. Vam tenir una reunió amb el club en què ens van dir que ens volien reduir el sou i han començat els nervis entre alguns companys que s’hi van oposar. Veurem com acaba.

Havíem ascendit a primera divisió i estàvem competint a un gran nivell. La dinàmica era bona i estàvem als quarts de final de la copa. Ens pensàvem que això duraria un parell de setmanes i que tornaríem a competir, però ja ens van comunicar que la federació de Kuwait havia decidit suspendre la lliga fins a l’agost. Quedaven només quatre jornades per acabar-la. No sabem si ja començarà la nova temporada o acabarem el que resta de l’actual. El més important que hi havia en joc era la copa de l’Emir, on hi ha molts premis econòmics. Suposo que la copa l’acabarem, però la lliga la donaran per acabada.

Tinc un any més de contracte. Estarem parats fins a l’agost o el setembre i no puc estar sense jugar a futbol tants mesos. Intentaré buscar una cessió per no perdre la forma, però a l’exterior també es viu una situació molt complexa. Soc a Kuwait pel futbol, però estic sol a casa, vint-i-quatre hores confinat, amb la consola i sense saber què fer.

Al principi em va costar adaptar-me, ja que tot era nou: una nova cultura, els seus hàbits, les metodologies… A Catalunya juguem des que naixem i tenim l’ambició o el somni de poder ser futbolistes professionals perquè saps que et pots arribar a guanyar bé la vida. En canvi a Kuwait ja es neix en un bressol d’or, tenen diners i gairebé la vida solucionada. Juguen a futbol, però no amb la mateixa passió i ambició que nosaltres. Ningú depèn només del futbol. Som estrictes perquè sabem que si afluixem no arribarem a ser professionals, però a Kuwait no es té aquesta ambició.

Pel que fa al nivell, físicament i competitivament, l’equiparo amb la tercera divisió, a excepció d’un parell d’equips que podrien ser del nivell baix de segona B. El nivell que tenim a Catalunya és un altre món.

L’estiu del 2018 vaig arribar al Conquense procedent de l’Hospitalet. Al començament estava de prova, però vaig tenir un inici molt bo i vaig jugar gairebé tots els partits de la primera volta. En el mercat d’hivern, la situació esportiva del Conquense no era bona i pel que fa al sou es cobrava com a qualsevol equip de la part baixa de la categoria. Recordo que vam jugar contra el Peralada, al qual vam vèncer 1-0, i després a casa em va trucar el meu representant per dir-me que tenia una oferta que em faria caure a terra. Jo em pensava que feia broma. Em va dir que a Kuwait em volien immediatament i quan em va comentar la quantitat que percebria gairebé em cau el telèfon a terra. No estava per bromes.

Recordo que vaig començar a buscar informació de Kuwait. Vaig veure que tenen la moneda més valuosa del món, el dinar kuwaitià. La majoria de persones són ultrariques i viuen en un altre planeta… Quan vaig arribar no sabia on era, em pensava que havia viatjat al futur, semblava que era al 2050.

Veient l’oferta econòmica vaig dir-li al representant que, si calia, l’endemà seria allà. Em van comprar un bitllet d’un dia per l’altre, sense haver arribat a un acord concret, ni jo amb ells ni amb el Conquense. Vaig fer les maletes ràpid i vaig passar per Barcelona per informar els meus. Quan els vaig dir quin contracte firmava no s’ho creien. La meva mare es va alegrar molt i jo sabia que aquesta oferta canviaria la vida a la meva família. De fet, després d’això la meva mare ha deixat de treballar. Ha lluitat per nosaltres i ha treballat de valent tota la vida perquè no ens faltés un plat a taula. Ara li toca descansar.

Em van triplicar el sou. És impossible dir que no, sobretot sabent que a segona B pots viure del futbol, però arribes als 30 anys i és complicat viure la resta de la teva vida. Sí que tenia la motivació de progressar de categoria fins a segona A, però l’oferta era en calent i no la podia deixar escapar.

És clar. De moment em quedo aquí. Potser en un futur tornaré per jugar a Espanya o a Catalunya, però de moment no. L’objectiu és moure’m per Qatar, l’Aràbia Saudita, on les lligues són més potents i hi ha més nivell per continuar amb la meva trajectòria. Molts jugadors es mouen per aquests països perquè paguen per damunt de la qualitat d’un jugador.