Internacional

CATALANS PEL MÓN JORDI QUINTILLÀ

JUGADOR DEL SANKT GALLEN

“No m’ha vingut de nou haver-me d’entrenar tot sol”

“Ara no m’haig de fer jo els entrenaments i a final de mes cobro”

“El 27 de maig se sabrà si el 8 de juny es reprèn la competició, jugant tres partits per setmana; només dos equips han dit que volen jugar”

Un gran any
El Sankt Gallen i Jordi Quintillà estaven completant una temporada molt bona. L’equip de la regió est de Suïssa, un habitual de la zona mitjana de la taula que només ha guanyat dues lligues (1904 i 2000), liderava la competició empatat amb el Young Boys, en el moment de l’aturada. Quintillà, per la seva banda, era un home clau per al tècnic alemany Peter Ziedler.
Després de 20 anys sense guanyar la lliga, estàvem en disposició de somiar amb el títol. Ens fot haver de parar

A Jordi Quintillà (Lleida, 25 d’octubre del 1993) poques crisis l’espanten. Ningú ha patit com ell per trobar un lloc en el futbol professional. Format al planter del FC Barcelona, va jugar com a cedit al Badalona i l’Hospitalet abans de fitxar, primer, per l’Ajaccio francès i, després, pel Kansas City nord-americà. Era un ídol per a l’afició de Kansas quan li van dir que no comptaven amb ell. Empassant-se saliva, va haver de tornar a casa i entrenar-se en solitari. El Puerto Rico FC, de la segona lliga dels Estats Units, el va rescatar i es va tornar a sentir futbolista. Però en acabar el curs, l’octubre del 2017, es va trobar sense feina una altra vegada. De nou, va haver de tornar a Catalunya i es va haver d’entrenar en solitari fins que, l’estiu del 2018, va aparèixer el Sankt Gallen. I allà, a Suïssa, la crisi del coronavirus l’ha enganxat, convertit en un futbolista clau a l’equip líder de la lliga.

La seva història és un exemple de superació. Això d’entrenar-se sol no li ha vingut de nou.
És ben cert. Ja ho he viscut dues vegades! Ara, a més, no em faig jo els entrenaments: segueixo el programa que marca el club. A més, a final de mes, a cobrar.
Com ha afectat la pandèmia del coronavirus en un país tan endreçat com és Suïssa?
La pandèmia no es viu aquí. Des del primer moment hi va haver una previsió total. Crec que s’han fet millor les coses que a Espanya. No tinc dades exactes, però el nivell d’infecció és força baix. Quan hi ha una bona previsió, és normal.
Quin és el nivell de confinament?
No està prohibit sortir. Es fa vida més o menys normal. Estic més pendent del que passa allà.
La competició està aturada a la lliga suïssa des de finals del mes de febrer...
Sí, vam parar de jugar un parell de setmanes abans que es disputés el València-Atalanta de Champions. Vam seguir-nos entrenant aquests quinze dies i vam jugar un parell d’amistosos, sense públic. Ens començarem a entrenar en grup a partir de dilluns que ve. De moment, surto a córrer pel llac, amb tres o quatre companys.
Creu que es reprendrà la lliga suïssa?
Abans tenia clar que no es reprendria, perquè no surt a compte econòmicament: els drets de televisió només suposen entre el 7 i el 10 per cent del pressupost dels clubs. Però ara començo a dubtar. En tot cas, el 27 de maig se sabrà definitivament. La idea és recomençar el 8 de juny i jugar tres partits per setmana. Tots els clubs de segona volen jugar, però a primera només n’hi ha dos que vulguin fer-ho: el Servette i el Young Boys. En canvi, el Zurich, el Thun, el Sion i el Luzern es neguen a tornar-hi. El Sankt Gallen i la resta d’equips no es pronuncien.
La lliga es va aturar amb el seu equip, el Sankt Gallen, liderant la classificació.
Pensi que l’última vegada que el Sankt Gallen va guanyar la lliga va ser fa vint anys. Enguany portàvem una dinàmica molt bona: quan en la tercera volta del campionat estàs al nivell del Basilea i del Young Boys, tens el dret a somiar. Sí, ens fot haver de parar. Ara bé, si s’acabés la lliga ara, estaríem en disposició de jugar la Champions.
Si tornen a competir, com els pot afectar l’aturada?
Serà complicat, més per la tornada als entrenaments que per la tornada a la competició. Tornar a agafar el ritme futbolístic i la connexió amb els companys serà difícil. Necessitarem un mes de pretemporada. Seria, en tot cas, una lliga diferent de la que vam deixar.
Vostè estava fent també una molt bona temporada: era titular indiscutible i havia signat nou gols i tres assistències en 21 partits. L’aturada també li ha arribat en un moment inoportú.
Ha estat la millor temporada de la meva vida, amb diferència. I estava, a més, en línia ascendent. Però no tinc por de tornar-hi. Mai se sap si és inoportú o no. A més, qui sap si ara el preu del mercat baixarà i els equips hauran de buscar en mercats més assequibles, com pot ser el de Suïssa?
Parla sovint amb la família?
Sí, diàriament. De fet, el primer mes de confinament el vaig passar amb ells, a Lleida.
El seu germà, Xavi Quintillà, estava fent també una bona temporada, a Vila-real.
No s’esperava que li anés tan bé. Va entrar a l’equip per la lesió d’Alberto Moreno i ha demostrat que té nivell per ser allà. De sobres.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)