Bèlgica ja feia temps que sabia que estava davant de la millor generació de la seva història, però fins que Robert Martínez (Balaguer, 1973) no es va fer càrrec de la seva selecció, res havia acabat de tenir harmonia. Especialment després d’una Euro 2016 volcànica, en què els diables vermells van ser eliminats per la sorprenent Gal·les i en què un dels referents del vestidor, Thibaut Courtois, se les va tenir amb l’aleshores tècnic, un històric com Marc Wilmots.

Va ser aleshores quan la federació belga va concebre un canvi de rumb, i Bob Martínez, que ha renovat fins al 2022 en el càrrec, va aparèixer en la vida d’un vestidor històricament difícil, separat entre flamencs i valons, amb Kevin de Bruyne i Eden Hazard com a grans exponents actuals. No formar part ni dels uns ni dels altres, ser una figura de consens, ha ajudat el tècnic de Balaguer a endreçar les idees d’un país on, després d’haver viscut la seva millor era durant els anys vuitanta, hi ha començat a aflorar talent. I la tasca del català fins ara és inqüestionable, més enllà d’uns inicis en què Kevin de Bruyne va expressar certs dubtes després d’un partit contra Mèxic (3-3). “Estem tots molt contents que pugui continuar amb nosaltres”, ha exclamat l’estrella del Manchester City.

Més enllà d’aconseguir focalitzar un grup en un objectiu comú, Robert Martínez va portar a la selecció belga modificacions tàctiques per intentar acoblar millor els perfils de jugadors que tenia un país on no abundava la presència de laterals i on Jan Verthongen havia exercit el rol per l’esquerra en moltes ocasions. Davant d’aquest diagnòstic, el tècnic català va decidir apostar per un sistema de tres centrals, abundants al país (Verthongen, Alderweireld, Vermaelen, Kompany, Boyata) per acomodar millor l’equip i facilitar l’adaptació d’un jugador de més recorregut com Yannick Carrasco al rol de carriler profund. A la dreta, Thomas Meunier és una opció més natural. A més, va tenir la valentia de deixar fora del mundial una de les estrelles del país, com és Radja Nainggolan, perquè no encaixava en la seva idea futbolística. Així, amb decisions controvertides però fermes i fonamentades, Martínez va dur Bèlgica al seu zenit mundialista l’estiu del 2018, quan va quedar tercera i amb exhibicions des de la banqueta a vuitens de final contra el Japó o a quarts contra el Brasil. Un estiu de Rússia en què Robert Martínez es va guanyar la unanimitat d’un país que avui considera casa seva: “Hi estic molt còmode, i la meva filla de sis anys estava contentíssima aquest matí”, ha confessat el de Balaguer, que a més de seleccionador també tindrà des d’ara el càrrec de director esportiu.