Futbol 1a divisió

ADRIÁN GUERRERO

FUTBOLISTA BLANENC DEL VALÈNCIA

“Vull consolidar-me a 1a”

“La temporada que ve m’agradaria fer el pas al futbol professional”, diu el jugador, que ha tret el cap al primer equip del València

“Estic molt orgullós de poder dir que soc de Ca la Guidó, el barri que m’ha ensenyat tants valors”

Adrián Guerrero (Blanes, 28/01/1998) va començar a jugar a futbol a l’AD Ca la Guidó als cinc anys. Després de jugar uns anys al Blanes i al Vilassar, el 2010 va fitxar pel Barça, fins a juvenil. A Reus, del filial al primer equip, la mala dinàmica extraesportiva el va obligar a marxar al València Mestalla. I fa un mes va debutar a primera divisió al camp del Granada.

Com porta això d’haver estat tant de temps sense competir amb regularitat?
Tinc la sort que he tingut l’oportunitat d’estar al primer equip. Els dos mesos i mig del principi, però, vaig estar confinat com tothom. Anava als entrenaments sense jugar els partits, però ja vaig entrar en una bona dinàmica de preparació. Crec que el confinament farà que les pretemporades siguin més llargues i exigents. Ja veurem com evoluciona la pandèmia.
Després de set anys al Barça, què va suposar marxar-ne?
Va ser molt difícil. Quan surts del Barça penses que segurament tindràs moltes ofertes, però topes amb la realitat. Al Barça vaig viure en un món irreal, on cada detall era cuidat a la perfecció, i quan vaig sortir vaig descobrir el futbol de veritat, on t’has de buscar més la vida. Vaig anar a provar al Celta i em van dir que buscaven un lateral esquerre amb més experiència.
Se’n va anar al filial del Reus.
Aquella etapa també va ser dura. Quan marxes per primer cop de casa a viure sol és dur. La gespa on ens entrenàvem a Cambrils no estava en les millors condicions i també comparties vestidor amb gent que no veia el futbol igual, que no s’hi volia dedicar professionalment. Ho vaig passar malament, vaig haver de millorar defensivament, no tenia cap concepte defensiu del Barça. El joc era més físic i havia de treballar més sense pilota. A 3a divisió hi ha jugadors molt bons i els partits són més igualats. Vaig tenir la sort de debutar al primer equip.
Va arribar el moment de consolidar-se al primer equip.
El Celta em va tornar a trucar. Vaig parlar-ne amb el Reus, els vaig dir que m’oferien anar a jugar a segona B. Els vaig dir que m’oferissin un projecte esportiu a dins del club, ja que estava fent una bona temporada. A ells els va semblar bé i em van oferir un contracte per jugar amb el primer equip la temporada següent, com a segon lateral esquerre de la plantilla.
I quan semblava que tot anava bé, el club va fer fallida.
Va ser un moment molt delicat. No cobràvem i al final tampoc competíem. Un company va estar deu mesos sense cobrar. Molts jugadors van haver de demanar diners. Joan Oliver sempre baixava al vestidor i ens deia que el club es vendria, però mai acabava passant. Ningú se’l creia. És una llàstima veure que un club que des de baix, esportivament, fa molt bona feina, per decisions preses des de dalt, acabi d’aquesta manera.
El gener del 2019 va fitxar pel Mestalla. Una altra aventura.
Les últimes setmanes de la meva etapa al club de Reus van ser de constant diàleg amb el meu representant. Van ser mesos molt estranys. Va arribar l’oferta del Mestalla però també podia haver anat al Fuenlabrada, que en aquell moment anava líder a segona divisió B. Vaig decidir anar al filial perquè pensava que sent sub-23 podria intentar debutar en un primer equip.
Va jugar amb molta regularitat (28 partits, 2.580 min) i com a capità. Va trobar una estabilitat adequada per créixer?
Sí, però m’ho he hagut de guanyar. Al principi va ser difícil, em costava jugar i van fer fora Miguel Grau, l’entrenador d’aleshores, que em va ajudar molt. Va venir Chema Sanz, amb qui vaig tenir la sort de poder jugar a última hora com a titular al camp del Castellón i vam guanyar. Llavors em vaig consolidar a la posició després de fer bons partits i marcar algun gol. I fins al final de la temporada ho vaig jugar tot. La temporada següent vaig ser escollit segon capità i per una lesió de llarga durada d’en Marc Ferris he hagut de portar el braçalet més del compte.
El 4 de juliol va debutar amb el primer equip substituint Jaume Costa. Com li va anar?
Al principi et passen moltes coses pel cap i intentes concentrar-te al màxim. Has de saber centrar-te en el partit; si no, pot anar malament. Quan hi penses al final del partit veus que el somni s’ha fet realitat i tothom et vol felicitar. Per circumstàncies de la vida tot es va alinear perquè pogués debutar.
Casamor, Parra, Sancho o Requena, entre altres. Forma part d’un club selecte de blanencs que han debutat a primera.
És increïble. Quan era petit ho somiava i ara ho he fet realitat. Sobretot el que m’agrada més és que soc la primera persona del barri de Ca la Guidó que ha jugat a primera. És el meu barri, l’escola de vida que m’ha ensenyat els valors que he après: humilitat i treball. Estic molt orgullós de dir que soc d’aquí. Tot i això, crec que encara queda molt de camí per fer el que vull: consolidar-me a primera.
S’ha marcat algun objectiu?
A curt termini, fer un bon any, jugar partits i quedar ben posicionats amb l’equip. A llarg termini, consolidar-me a primera divisió i sentir-me partícip d’un equip. I si parlem de somnis ja seria guanyar algun títol i algun dia jugar amb la selecció.
El veurem l’any que ve jugant a segona divisió?
La meva intenció i la del club és que sí, que pugui fer el pas al futbol professional. Tots dos creiem que l’etapa del filial està una mica acabada, però no sé res encara. M’agradaria fer el pas encara que sigui a segona divisió o a una primera de fora.
Si hagués de canviar una cosa en el futbol, quina seria?
No canviaria res dins del món esportiu. He passat etapes molt bones i també molt dures. Al Barça vaig tenir una lesió de menisc, cessions i sancions de la FIFA que em van impedir jugar. Quan vaig tornar d’una cessió durant quatre mesos no vaig jugar perquè tenia problemes al cor, es va solucionar i me’n vaig anar al Reus. Allà esportivament vaig créixer, però el club va acabar tenint problemes i em vaig haver de buscar un altre equip. A València he tornat a fer un bon any esportivament i ha arribat la Covid. Intento aprofitar tot el que em dona el futbol. Quan es tanca una porta, s’obre una finestra. Una de les coses que sí que canviaria és la pressió que els pares posen als seus fills dins els camps. Han de treballar molt i, sobretot, gaudir.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.