El Real Madrid manté les constants vitals a les portes d’una setmana que pot ser clau en el decurs de la temporada i sobretot en l’horitzó de Zinedine Zidane a la banqueta blanca. Sense fer un partit extraordinari, però contra un Sevilla de to baix i sent força solidari en l’esforç, el conjunt de Chamartín va fer una primera meitat prou potable al Sánchez Pizjuán i va resistir amb força disciplina després d’avançar-se en el marcador gràcies a un cop de sort, amb una centrada desviada lleugerament per Vinícius Júnior que Bono, força desafinat en el partit, va introduir en la seva pròpia porteria.

El marroquí, que en el primer acte ja havia tingut alguna errada, combinada amb una bona intervenció després d’un xut de Karim Benzema, va acabar decantant la balança en un partit en què Zidane es va entregar al mig del camp de l’última dècada amb Modric, Casemiro i Kroos, i donant volada a l’equip amb Vinícius Júnior i Rodrygo, amb el primer especialment esmolat en les seves irrupcions.

Encara que Lopetegui va intentar agitar la tarda a la desesperada, fent entrar Suso, En-Nesyri i, finalment, Idrissi, al Sevilla li va faltar claredat per erosionar la defensa d’un Madrid que va acabar resistint com va poder a prop de Courtois.

Gudelj, amb una falta des de la frontal que va anar fora per poc; Suso, amb un xut a prop de l’escaire, i Ocampos, amb una xilena que va repel·lir Courtois, van tenir les ocasions més clares del conjunt sevillà, que no va ser capaç de correspondre a les expectatives d’un partit que permet al Madrid guanyar temps.