Sabadell

NESTOR QUEROL

DAVANTER DEL SABADELL

“No m’hauria imaginat mai que faria el gol de l’ascens”

L’autor de la diana que va suposar l’ascens i de l’última de l’any per al Sabadell valora la capacitat de l’equip per sobreposar-se a un any difícil

Amb 27 anys, jugava en la preferent valenciana; ara, amb 34, gaudeix del professionalisme

La segona és la bona
Querol va estar a punt d’arribar al Sabadell el curs 2017/18, però un canvi en la direcció esportiva i en la gestió de l’equip va deixar el seu fitxatge sense efecte. Finalment, aquell any va jugar amb el Badalona (set gols) i d’aquí va passar al conjunt arlequinat, en què ha marcat setze gols en les dues temporades i mitja en què n’ha format part. El jugador va debutar a segona B amb 28 anys i ho ha fet a segona A amb 32.
Les sensacions són bones. No vam començar gens bé, però hem tingut possibilitats en tots els partits que hem jugat

Ensenyava els bíceps mentre a 1.000 quilòmetres de distància l’afició del Sabadell aixecava els punys en senyal de victòria. Néstor Querol va picar la pilota per sobre d’Iñaki Peña i, en el moment en què besava la xarxa, dues tortuoses trajectòries pel futbol amateur, la seva i la del Sabadell, van desembocar conjuntament allà on finalment podran assaborir la mel del professionalisme. El 2020 serà un any inoblidable per al davanter i per al conjunt arlequinat, que ara afronten l’exigent repte de mantenir-se a segona divisió.

Acaben l’any d’una manera prou sòlida en la lliga, amb una derrota en els últims cinc partits...
Les sensacions són bones. No vam començar gens bé, perquè vam perdre molts partits i segurament no ens ho esperàvem; la feina fins aleshores estava sent bona. Però hem agafat el ritme en la categoria a poc a poc i estan sortint bé els resultats.
Creu que el calendari inicial els va castigar massa?
Els primers partits van ser molt durs. Jugàvem contra rivals d’una categoria superior i ens va costar molt aclimatar-nos en la lliga contra equips que tenien un potencial molt alt. Hem sabut competir amb tothom i hem tingut possibilitats en tots els partits. Ara només cal polir els petits detalls per acabar de millorar del tot.
Com ara?
No perdre pilotes al nostre camp, sortir amb solidesa amb la pilota jugada, crear més ocasions de gol i també tenir més possibilitats. En general, també hem de ser més forts defensivament. És un conjunt de coses que ja hem anat millorant, però que hem de tirar endavant perquè el 2021 tingui la mateixa dinàmica que l’any anterior.
L’equip vol tenir la pilota, però quan es tapa una mica més arriben els resultats. Com se senten més còmodes?
Potencialment som més forts quan tenim la pilota, perquè tenim molts jugadors de qualitat amb la pilota als peus i que generen molt perill. Però també és cert que quan hem estat més forts defensivament ens ha anat molt bé. Com se sol dir en futbol, tenir la porteria a zero és molt important.
El 2020 ha estat molt reeixit per al Sabadell. Quin balanç fa de tot el que ha passat esportivament?
Vam acabar la temporada passada just perdent el lideratge en el darrer partit abans del confinament i això va ser una garrotada per a tots. Aleshores va arribar la promoció d’ascens i va acabar sent una experiència molt maca. Realment l’equip va treballar moltíssim per arribar-hi en les millors condicions. A títol personal, vaig tenir una lesió en la preparació de la promoció que vaig arrossegar en el primer partit [no va arribar a jugar], però al final en el segon partit vaig marcar un gol i vam passar per penals, i en el tercer vaig fer l’assistència de l’empat i el gol de l’ascens. Això, doncs, ja quedarà en el record per sempre, per a mi i suposo que per als aficionats també.
Quina va ser la clau de la promoció d’ascens, en què van estar a la corda fluixa en gairebé tots els partits?
Confiar en el que fèiem. I al final també has de tenir sort en qualsevol final que juguis. Sabíem que era difícil aconseguir l’objectiu sense patir, però la preparació que vam fer va ser molt bona. Sis dies en què sabíem al que ens exposàvem i vam acabar rendint tots al cent per cent. Vam estar molt bé.
Als 27 anys vostè jugava en la preferent valenciana. S’imaginava que acabaria marcant el gol de l’ascens?
En absolut. Aquella temporada jo estava al Castelló a tercera divisió i no va ser un bon any. Això, combinat amb discrepàncies amb la directiva i alguns problemes externs, em va portar a buscar-me la vida. Vaig intentar marxar a l’estranger, però no va ser possible i finalment vaig quedar-me a l’equip de casa meva per desconnectar del futbol. L’any següent, l’Atlètic Saguntí va apostar per mi, va fer un projecte maco a tercera divisió i vam pujar a segona B. Després ja vaig anar a segona B, fins que vaig anar a parar al Sabadell.
Hi ha cap secret per mantenir-se viu en una carrera futbolística plena d’obstacles?
La confiança. Cadascú ha de confiar en si mateix, en les coses que fa bé. I la feina diària. He treballat molt al llarg de la meva vida i també he confiat en mi mateix i en les meves possibilitats; he superat una lesió greu, problemes en els equips..., i el fet de jugar en la preferent.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)