El punt que va arrencar el Sabadell de Montilivi li permet sortir de la zona de descens, però els vallesans van quedar més descontents del 0-0 perquè van tenir molt més a prop la victòria en el primer duel català del 2021. Després d’una primera part equilibrada, el Sabadell va anar creixent i va crear nombroses oportunitats, sense encert, contra un Girona cada cop més col·lapsat, que va oferir una de les seves versions més pobres.

Tot i no tenir ni Stuani ni Nahuel Bustos, ni tampoc Samu Saiz, Francisco va preferir mantenir l’esquema amb dos pivots, dos jugadors de banda i dos davanters, i va sorprendre situant d’entrada Yoel Bárcenas al davant, al costat de Mamadou Sylla, amb Pablo Moreno a l’esquerra. A l’altre costat, Antonio Hidalgo va fer tornar al mig Undabarrena i també va situar a l’onze Néstor Querol.La primera meitat va ser ensopida. Va començar amb més voluntat de fer mal el Girona, que va avançar la posició dels quatre jugadors ofensius per mirar d’inquietar la línia defensiva visitant. Després d’un xut de Yoel Bárcenas, la primera ocasió clara la va tenir Mamadou Sylla, que va quedar sol al segon pal en una centrada d’Aday però va voler fer una mena de tisora que li va sortir defectuosa (8’). Els locals deixaven fer circular la pilota als centrals vallesans, esperant l’error i apujant la pressió en moments puntuals. Al Sabadell, li costava progressar. I tot i que els de Francisco no estaven fins en la circulació, tenien més presència a l’àrea rival. En superioritat numèrica per la lesió d’Adri Cuevas, Calavera va centrar i Pablo Moreno va connectar un cop de cap que Mackay va escopir. Aday la va recollir i va marcar, però estava en fora de joc, indiscutible (30’). Era la segona ocasió clara dels blanc-i-vermells i del partit, que tenia més imprecisions i pèrdues que fluïdesa i qualitat. Amb la pilota als peus, uns i altres eren previsibles. En la recta final del primer període, el conjunt d’Antonio Hidalgo es va estirar. Després d’un cop de cap tímid de Néstor Querol, el castellonenc va provocar el primer ensurt a l’àrea local, amb una centrada amb intenció que no va trobar Víctor per poc (39’). I Néstor va tornar a estar actiu com a executor d’una falta lateral en què Juan Ibiza va guanyar el salt però va rematar al costat dret de la porteria de Juan Carlos, que també va treure una centrada de Pierre Cornud. El Sabadell va arribar amb un altre aire al final d’una primera part equilibrada.

L’ocasió de Gumbau (53’) va ser un miratge d’una segona part que va anar caient cap al bàndol visitant. Stoichkov va ser el primer de trobar l’esquena de la defensa visitant, però amb poc angle va xutar a fora (61’). Juan Carlos s’havia quedat a mitja sortida, però se la va haver de jugar un parell de cops més fent de lliure, perquè els vallesans trobaven cada vegada més facilitat per desfer la defensa.

El Girona no era enlloc. Trencat, amb el mig del camp perdut, els jugadors ofensius amb prou feines intervenint. Francisco, amb una banqueta molt tendra, va trigar a moure peça. I quan es va decidir, va fer canvis naturals, sense mirar de regirar res a partir d’un canvi d’esquema, i això que feia estona que l’amenaça dels d’Antonio Hidalgo era creixent. Amb una mica més de malícia al davant, el Sabadell hauria pogut estripar els blanc-i-vermells, que a la falta de fluïdesa hi van afegir el col·lapse mental de veure’s impotents i frustrats. La confiança d’uns i altres no tenia res a veure. Pierre Cornud que va acabar lesionat, va fer mal, però no va trobar cap soci que rematés a porteria les seves accions. També van tenir una contra –el Girona, ni això–, però Juan Hernández es va precipitar. Mackay devia agafar fred, perquè no va haver ni d’intervenir.