3a divisió FEF

MOISÉS HURTADO

ENTRENADOR DEL FIGUERES

“Les categories te les marca el ritme de joc i l’equip ha de tenir un bon ritme”

“Era un risc, perquè és una situació complicada, però també penses que qui no s’arrisca no guanya”

“De qualitat n’hi ha, hem posat una mica més d’intensitat en els entrenaments”

Moisés Hurtado
durant un entrenament amb el Figueres
Els entrenadors som una mica guies però els jugadors són els que decideixen. Hi ha moltes variables que li passen pel cap, a un jugador, i la confiança és vital

Moisés Hurtado (Sabadell, 1981) va ser l’escollit fa tot just dues setmanes com el tècnic que hauria de liderar el Figueres en el repte d’assolir la salvació. L’exjugador de l’Espanyol, l’Eibar, l’Olympiacòs, el Granada i el Girona, amb experiència a la banqueta a tercera catalana i en el juvenil de l’Espanyol, va acceptar-lo i el debut, diumenge al feu del Valls (0-3), va ser immillorable.

Què el va portar a Figueres?
Bona pregunta. Primer la insistència de la directiva. Damià Abella, que és molt bon amic meu, va deixar el meu nom crec que quan va dimitir [Javi] Salamero ja. El meu nom, doncs, ja era sobre la taula i, després de la marxa de [Albert] Parés, es van posar en contacte amb mi. Em va agradar que tinguessin les idees clares, que els convencia, i sempre és agradable que valorin la teva feina. I després hi ha [Albert] Moñino, que va fer les pràctiques a l’Espanyol quan jo era entrenador del juvenil A i teníem molt bona relació. Em va insistir molt d’anar al Figueres, que és el club de la seva vida. Hi havia pros i hi havia contres, però m’agraden els reptes. Era un risc, perquè és una situació complicada, però també penses que qui no s’arrisca no guanya. Estic encantat amb aquests primers dies.
Moñino, de fet, és el seu ajudant.
Estem tots dos allà, mà a mà a la banqueta. Jo ja el coneixia del futbol de base i aquell primer any que va fer les pràctiques amb nosaltres em va ajudar molt. Tenim molt bona relació. Em va insistir molt perquè és el club de la seva vida, coneix bé la plantilla, la idiosincràsia de la regió, de la ciutat, i és maco que estiguem tots dos allà.
I no podia començar millor.
És important començar bé perquè la feina es vegi recompensada amb els resultats. Així és més fàcil de creure-hi. És un primer pas, però s’han de fer moltes coses i hem d’anar a poc a poc. Tenim una assignatura pendent a casa, on aquest curs no s’ha acabat d’estar bé. Hem d’estar amb els peus a terra. I dels jugadors estic encantat amb el seu compromís i ganes. Aquests primers dies estan sent immillorables. Aquest cap de setmana s’ha fet efectiva la dita d’“entrenador nou, victòria segura”, perquè canvies la dinàmica, la mentalitat, tothom vol agradar i això ho hem d’aguantar en el temps. A favor tenim que és una plantilla de qualitat i que té la nostra confiança.
Com va veure l’equip en el partit al camp del Valls?
Bé. Vam canviar un parell o tres de coses, temes de seguretat, de confiança. Al final, els entrenadors som una mica guies però els jugadors són els que decideixen. Hi ha moltes variables que li passen pel cap, a un jugador, i la confiança és vital, i si no tens confiança plena no pots fer el joc que potser t’agradaria. Això ho hem de tenir en compte. Com a entrenadors podem explicar les conseqüències d’allò que farem o el que treballarem des del punt de vista tàctic i el que pot passar a cada partit, però els jugadors prenen les decisions per bé o per mal. Nosaltres hem de tenir en compte totes aquestes variables i explicar-les als jugadors. En el partit contra el Valls, la primera part va ser més pràctica, de no cometre errades que abans havien causat mals resultats, i després, amb més confiança, mostrar el millor, i la segona part va ser molt bona. Per mi jugar bé és generar ocasions i que no te’n generin. Després cada dia variaràs la forma per intentar aconseguir-ho i sota aquests paràmetres vam generar bastantes ocasions i no en recordo cap de clara del Valls.
Què ha prioritzat aquests primers dies d’entrenaments, a banda de la mentalitat?
Des del punt de vista tàctic, que l’equip jugui més com un bloc, més juntet, per defensar i per atacar. Al final volem trepitjar més l’àrea rival que no pas la nostra, però hem d’anar a poc a poc. No podem escriure la f i la g sense saber escriure la a i la b. Primer hem d’escriure bé la a i la b, i a partir d’aquí ja escriurem la c, la d i anirem creixent. De qualitat n’hi ha, hem posat una mica més de ritme, d’intensitat, en els entrenaments, tenint en compte que això ens pot comportar alguna lesió, que ja comptem amb aquestes coses. Jo soc dels que pensen que les categories te les marca el ritme de joc i l’equip ha de tenir un bon ritme de joc.
Quin Figueres vol veure? Quin equip té al cap a llarg termini, ‘llarg’ entre cometes, és clar.
Sí, no podem parlar a molt llarg termini perquè són deu jornades, ara nou. Sabíem que en qualsevol canvi que féssim hauríem de filar molt prim perquè el rendiment ha de ser immediat. Són dos mesos. A mi m’agrada que els meus equips siguin protagonistes amb pilota i sense. Quan defensi que sàpiga com ha de defensar i que porti la iniciativa a l’hora de defensar i atacant igual. Al final, però, tu tens un pla, però el rival en té un altre. Quin pla s’imposarà? És complicat. Els detalls marquen els partits. Intentes donar als jugadors les eines que s’adaptin millor a les seves condicions físiques i tècniques. No hi ha cap altre secret.
Va entrenar el juvenil de l’Espanyol, però a Figueres no és la primera vegada que dirigeix un equip sènior perquè ja va fer-ho a tercera catalana (Cabrera). Què li va deixar aquesta experiència?
Recordo la primera xerrada que vaig fer allà, en què gairebé em quedo en blanc perquè veus l’atenció amb què t’escolten i està molt bé; tu ets jugador de futbol, t’atenen, però els has de donar un missatge i no m’ho havia preparat i és clar... Això et dona taules. Aprens a saber com pensen. És veritat que aquesta categoria és més un hobby per a ells i has d’intentar que es diverteixin, però vaig aprendre molt d’ells. En qüestions de gestió també, sobretot. No és tan diferent un grup de tercera catalana d’un de segona i segona B. No hi ha tanta diferència. Al futbol professional també has de fer disfrutar el jugador, perquè si no és complicat.
Va notar aquesta ascendència per haver estat un jugador d’elit?
Moltes vegades, quan ets un exjugador, els nois de tercera catalana esperen de tu meravelles. I el futbol no és la NASA. Jo entenc que hi ha gent que s’ho creu però és futbol, és un esport. A tercera catalana hi havia algun jugador que es pensava que perquè havia estat professional faríem exercicis diferents i moltes vegades el que entrenem a primera divisió és el que fa molta gent a tercera catalana, a segona o primera, que fa un treball espectacular. Hi ha molta gent que fa una gran tasca en aquestes categories i no ha pogut tenir l’oportunitat de tenir un vestidor professional pel que sigui, i és una pena i tant de bo la tinguin. Hi ha gent a totes les categories que treballen molt bé. Al jugador no li pots exigir igual a tercera. L’exigència no pot ser la mateixa perquè els nois van allà a divertir-se.
Què canvia en un vestidor d’elit en relació amb un de tercera catalana?
La pressió. La pressió mediàtica, de l’entorn. Jo també dic que un jugador professional és aquell que cobra des de 100 euros o 200 fins a milions. És professional tot aquell que s’emporta uns diners i això s’ha de respectar, s’ha de ser responsable, s’ha de ser rigorós. Als vestidors, sobretot de primera divisió, hi ha gent que ha d’aguantar molta pressió i alguns que viuen en una esfera més elitista, però els de segona on he estat jo han estat vestidors molt sans i amb molt bon rotllo com pot ser un de tercera catalana, on pràcticament tots són amics. És bo tenir un vestidor bo perquè les coses funcionin.
I en el futbol de base de l’Espanyol, també és percep aquesta pressió?
És una pressió diferent. I per a l’entrenador també. Jo tenia la pressió de ser responsable de la carrera de molts futbolistes. Quan tu intentes que jugui tothom en període formatiu, evidentment no ets just sempre i és clar, tenir al cap que pots condicionar la carrera d’un futbolista a qui no dones bé un missatge i al qual no dones confiança és una responsabilitat gran. I aquests jugadors no només competeixen amb el rival, competeixen entre si, moltes vegades, inclús amb els de categories de sobre. Un mig centre, per exemple: de cinc generacions en sortirà un, i és complicat. Són situacions en què el jugador en futbol formatiu ha de ser fort mentalment, i sembla un tòpic però la mentalitat decideix l’èxit d’arribar o de no arribar. El futbol des del punt de vista físic ha millorat molt i des del punt de vista tàctic està sempre en evolució i innovació, però el nivell mental és el que marca la diferència, això ho tinc claríssim.
Al Figueres, quin vestidor s’hi ha trobat?
Un vestidor molt bo, molt sa i molt receptiu, i amb moltes ganes d’aprendre. La primera xerrada que vaig fer, respecte al futbol juvenil, que són nois de 15 i 16 anys: l’atenció canvia molt. Amb 15 anys n’hi ha que estan concentrats, però costa a vegades que no es distreguin. Són diferents generacions. Aquí hi ha gent de trenta i tants anys que t’escolta amb ganes d’aprendre, també de jove que està començant, i és veritat que les cares són de voler aprendre. I això es veu també a la gespa; això que has dit ho veus al terreny de joc.
Com a jugador ha tingut molts entrenadors importants. Quins l’han marcat?
A mi em van marcar, per la seva aposta, perquè m’hi identifico, Mendilibar i Valverde. Són dos entrenadors del nord, a qui els agrada el ritme, ser protagonistes, pressionar a dalt. Amb Rubi també vaig aprendre’n molt; de Lotina també, des del punt de vista defensiu és un entrenador que també em va marcar. De tots aprens coses interessants.
A banda d’exfutbolista i entrenador, també és periodista i ha col·laborat amb diversos mitjans. Com s’hi troba?
És més senzill perquè, al final, tot el que analitzem sempre és a posteriori. Opinem dels partits quan ja han passat i és més fàcil dir “jo hauria fet això, això i això”. El que és fotut és ser entrenador: tens un pla, no saps què passarà, els partits es decanten per un costat, els detalls... Quan analitzem un equip o un entrenador ho fem amb el partit acabat. Ara, dona’m les claus abans del partit..., a veure si l’encertem. La funció d’entrenador és molt complicada perquè hi ha tantes variables que no es poden controlar. Un jugador es pot haver llevat una mica malament al matí i això no ho saps o no t’ho diu i després el rendiment baixa; les inèrcies entre jugadors... Hi ha milers de coses i això no surt en cap manual. Després des de la teva experiència, el teu ull, pots intuir a veure què passa. Per això a vegades quan es parla d’entrenadors que aconsegueixen bons resultats, que al final són reconeguts pels resultats, i es parla d’ells amb menyspreu dient que no en saben, etc., quedo una mica sorprès. Al final hi ha de tot, però s’ha de respectar la feina de tothom.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)