“Veig similituds amb l’equip del 96”

Per a mi, no, perquè en els darrers dos anys ja hem assistit a un procés de millora com a equip que ha estat molt evident en els partits previs a l’Eurocopa, en què vam competir molt bé contra Bèlgica o anteriorment en la classificació per al mateix europeu, en què vam aconseguir guanyar Anglaterra. En els darrers dos anys ens hem demostrat que podem ser un equip competitiu.

En algunes coses sí, en el fet que, per exemple, aquest és una barreja entre futbolistes experimentats, al voltant dels 30 anys, amb una segona unitat que en té entre 22 i 26 i que tenen moltes ganes i molta motivació de jugar bé i de progressar en la seva carrera. També en l’estil de joc, a la República Txeca sabem que no tenim gaires jugadors d’enorme qualitat tècnica, però el nostre futbol té altres aspectes que ens poden fer progressar.

Sí, però som molt conscients que la nostra força ha de ser l’equip. Si m’he de quedar amb algun nom individual d’aquesta generació diria Patrick Schick i Tomas Soucek, però sent molt conscients que si la selecció ha arribat fins a quarts de final és per una qüestió de com han jugat col·lectivament, amb molts futbolistes que tenen una gran capacitat de treball i que estan ben organitzats sobre el terreny de joc

Crec que sí, que és un factor fonamental a l’hora de generar automatismes en una selecció, on a vegades no hi ha tant de temps per treballar les coses. L’Slavia de Praga en els darrers anys ha governat el futbol txec, és un club amb les idees molt clares i que sempre és capaç, quan ven jugadors, de fer que no es noti. Futbolistes com ara Tomas Holes i Petr Sevcik han elevat el seu nivell i estan tenint una gran aportació en l’Eurocopa, a més d’altres com Soucek i Vladimir Coufal, que jugaven a l’Slavia fa un any o dos i que es coneixen molt entre ells...

Sí, es pot dir perfectament que ell ha transformat el futbol txec perquè l’Slavia està jugant un futbol molt modern, molt agressiu, en què els seus futbolistes han d’estar molt ben preparats tant físicament, perquè la intensitat que es proposa és molt alta, com també pel que fa a mecanismes, de com pressionar o de com donar sortida al joc des del darrere. És un equip molt treballat i que ha millorat molt el nivell de preparació dels futbolistes.

Bèlgica és un equip que m’agrada des de fa molt de temps i que ha tingut continuïtat en aquest torneig, Itàlia ha canviat molt els darrers mesos i és molt interessant de cara al futur, i també diria que Dinamarca, que ja m’esperava que podia oferir un rendiment tan convincent. He vist alguns partits d’ells en els darrers dos anys i també en categories inferiors i tenen molt bon futbol base. Veig els danesos un país similar quant a estructura a Bèlgica i amb molt de potencial per créixer en els pròxims anys.