Mundial

ILIE SÁNCHEZ

CAMPIÓ DE LA MLS AMB EL LOS ANGELES FC

“El futbol als Estats Units no pararà de créixer”

“Després de sis anys en la MLS, estic orgullós d’haver guanyat el títol i ara l’objectiu és la Champions de la Concacaf”

“Els falta experiència i convicció, però és un combinat agradable de veure perquè té un joc ofensiu”

Més que amb ganes, a Bale se’l veia amb responsabilitat en aquest mundial. Estava molt centrat a fer-hi un bon paper

Ilie Sánchez (21-11-1990, Barcelona) ha guanyat aquesta temporada els dos títols més importants de la MLS amb Los Angeles FC: el Supporters’ Shield, com a millor equip de la lliga regular, i la MLS Cup, després de guanyar el play-off final de la MLS. Amb una trajectòria de sis temporades en la MLS, el migcampista barceloní, exjugador del Barça B, l’Elx i el Munic 1860, ha viscut de ben a prop el creixement futbolístic i mediàtic que ha tingut el futbol als Estats Units.

Ja ha assimilat els èxits aconseguits aquesta temporada?
Ha estat una temporada especialment bona. En la copa vam caure eliminats en els quarts de final, però hem guanyat el Supporters’ Shield i la MLS Cup, que és el títol al qual tothom dona més valor. Però, per als jugadors que venim d’Europa, la lliga regular té molt de pes, perquè és el premi a tot un any. El que passa és que feia molts anys que el campió de la lliga regular no repetia guanyant el play-off de la MLS i nosaltres ho hem aconseguit. Estic molt orgullós d’haver-ho aconseguit després de sis temporades en la lliga. És una lliga que he disfrutat molt, però fins ara no l’havia pogut guanyar.
Després de cinc anys al Kansas City, l’objectiu d’anar a Los Angeles FC era aconseguir aquests títols?
No ben bé, perquè no pel fet de jugar amb Los Angeles FC tenia més aspiracions que amb el Kansas City. Allà ja havíem guanyat tres vegades la Conferència Oest i havíem estat en posició de guanyar el títol, però per un motius o un altre s’havia resistit. Amb Los Angeles FC, sabia que teníem un equip molt fort, i el cert és que hi ha jugadors que poden marcar la diferència en qualsevol moment. El club s’ha encarregat que tothom arribi bé al play-off, cosa que no m’havia passat al Kansas City. Si tens tothom disponible, és més fàcil que en eliminatòries a partit únic, jugant a casa, puguis acabar guanyant com hem fet.
Los Angeles FC és un equip nou, però amb una aposta molt forta. Carlos Vela, Gareth Bale...
És un club que sols fa cinc cursos que competeix en la MLS. Per tant, haver aconseguit els títols més importants del país en tan poc temps ja diu molt de la mentalitat que tenen els propietaris i la gent que hi mana.
I la temporada que ve, la Champions. És un objectiu?
Vet aquí la qüestió. A mi, quan em van proposar venir, el primer que em van dir va ser que l’objectiu del club era guanyar la Champions, i ja s’entenia que aquest pas intermedi de guanyar la lliga l’havíem de fer. Però l’objectiu és aquest, ser el millor club de la Concacaf. Lluitarem pel títol. Ja no podrem ser el primer equip de la història del país que ho fa, perquè l’última edició la va guanyar el Seattle, però volem ser el segon.
A títol personal, la imatge de transformar el penal decisiu per guanyar el títol amb el braçal de capità la tindrà per sempre.
I tant. No va ser buscada, perquè va ser un partit en què va passar de tot. Vam empatar en el minut 129 de la pròrroga amb el gol de Bale. Vela ja no era al camp i em vaig quedar jo el braçal. I, després, els penals van ser una situació més que sembla escrita per un guionista. Jo tenia molt clar que volia xutar un penal, però l’ordre el va decidir el tècnic i vaig tenir l’oportunitat de decidir en el quart.
Després de sis anys en la MLS, quins canvis ha vist en el futbol dels Estats Units?
Canvis, pocs. Però el nivell del futbol, dels entrenadors, dels jugadors, dels partits..., i fins i tot el coneixement de les aficions, cada any creixen una barbaritat. Del 2017 fins ara, la lliga ha millorat molt i és molt més difícil guanyar. Per això estic content d’haver guanyat enguany, que és el més difícil, però segurament el que ve encara ho serà més. La diferència es veu any rere any, amb un creixement de la lliga que no s’acaba aquí.
Aquest creixement ha de tenir beneficis en la selecció. Cada vegada aspirarà a més?
Segur. El 2018 va quedar fora, amb una carambola molt estranya. Ara han tornat a anar al mundial, amb una plantilla molt més jove i amb molts jugadors jugant a Europa. Ara se’ls exigeix una mica més. Estan demostrant que són una selecció agradable de veure i que competeix els partits. Els falta l’experiència i la convicció, però estan en una bona posició i depenen de si mateixos contra l’Iran. El seleccionador Gregg Berhalter entrenava el Columbus Crew i era un equip que sempre tenia una proposta molt ofensiva. Jo sempre me n’alegro pels equips que tenen aquesta proposta i Berhalter és un gran referent en aquest estil de joc.
Quin seguiment mediàtic té el mundial als Estats Units?
Els partits de la selecció els estan veient més de 20 milions de persones al país, i això ja és molt. El seguiment de la MLS ja ha superat el de la NFl i és el quart esport del país, i això, en els poc més de 25 anys que té la lliga. És qüestió de continuar fent les coses bé i apostant pel futbol. Cada cop més, les famílies apunten els fills i filles a futbol, perquè és un esport menys perillós i més atractiu que d’altres per als nens. L’ambient que es viu als camps també hi està ajudant molt, perquè és un ambient més familiar i no tant de festa com pot passar en el futbol americà. El futbol està guanyant terreny clarament. També hi ajuda que el futbol femení és un referent a escala mundial, amb victòries en mundials i Jocs Olímpics. Això fa que en el futbol de base hi hagi els mateixos equips de nens i de nenes, i no hi ha la desigualtat que hi pot haver a Espanya. Sí que professionalment el masculí està més ben pagat i és més mediàtic, però aquesta base farà que el futbol no pari de créixer.
A Los Angeles FC ha compartit vestidors amb Gareth Bale.
És un company espectacular. No només dins del camp, on és un jugador diferent de la resta, sinó també a fora. Es va adaptar molt bé des del primer dia i ens va ajudar molt a guanyar el títol.
Se’l veia amb ganes de jugar aquest mundial.
Moltes. Més que amb ganes, amb responsabilitat, perquè, cada vegada que parlava amb ell, m’explicava que era una cita molt important per al seu país. Van tenir aquest mal resultat contra l’Iran, molt desafortunat, però els queda el partit contra Anglaterra. I ell és un jugador tan diferent que, de seguida que tingui una oportunitat per decidir el partit, ho farà. Si els companys l’acompanyen i li donen suport, mantenint una disciplina defensiva, tindran possibilitats.
Qui també coneix bé és Luis Enrique, que el va dirigir al Barça B. Com el veu amb Espanya?
El veig igual que quan el vaig tenir d’entrenador fa més de deu anys. És la mateixa persona. Suposo que deu haver millorat encara molt més com a entrenador, però en aquella època per a mi ja era un dels millors del món. Una de les coses que vaig viure i que he corroborat amb companys és que, allà on entrena, des del dia que arriba fins al dia que marxa, el creixement i la millora d’aquell club són increïbles. Té el caràcter per exigir que es facin les coses, perquè ell és el primer que dona exemple.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)