“És un gran luxe anar a jugar la Copa a San Mamés.” Joaquín Caparrós, quatre anys a les regnes de l'Athletic, a qui va retornar els gens competitius, i ara entrenador del Mallorca, torna avui a La Catedral en l'anada dels quarts de final de la Copa del Rei. Entre la morbositat i la nostàlgia, i enmig del fetitxisme que aquesta competició genera a Bilbao –l'Athletic l'ha guanyat 23 vegades, però fa 28 anys que no aixeca el trofeu–, al tècnic d'Utrera se li presenta d'aquesta manera l'oportunitat de continuar escrivint la història recent de l'Athletic, marcada no només per l'impuls que va agafar el club amb ell a la banqueta, sinó per la transició futbolística que ha suposat la irrupció del seu successor, el ‘Loco' Bielsa. Un malalt del futbol que en realitat no és boig i que, de fet, està començant a demostrar que un altre Athletic, més atrevit i més estètic en el joc, era i és possible, en contra del que auguraven els detractors del president Urrutia i, també, en contra de la filosofia de Caparrós: màxima intensitat, mínim risc. El Mallorca-Madrid, una obra mestra en aquest sentit.

No hi ha topada a La Catedral entre Caparrós i Bielsa. Els dos han contribuït a la resurrecció d'un club històric, cadascú a la seva manera. L'afició està agraïda a Caparrós, que serà rebut avui (20h, Gol T i C+L) amb aplaudiments, i comença a estar entregada a Bielsa. El joc de combinació i atac que proposa el de Rosario està multiplicant les prestacions de jugadors criats, fitxats o millorats a l'empara de Caparrós: Muniain, De Marcos o Javi Martínez. Una transició modèlica, amb Bielsa fins i tot en condicions de guanyar l'aposta de Martínez com a central. Però el partit d'avui, es vulgui o no, enfrontarà dues maneres antagòniques d'entendre el futbol. Bielsa usa el reglament com un recurs per millorar el joc; Caparrós, per treure'n profit. I el duel arriba en plenitud de dimensions, havent digerit els dos equips el que volen els seus entrenadors. En el cas del Mallorca, amb un curs més accelerat –Caparrós va rellevar Laudrup ben entrada la lliga–, però després de dues remuntades d'altura en la Copa (Sporting i Real) i de més d'una demostració de consistència, els balears volen furgar en l'obsessió biscaïna per assolir la segona final en quatre anys, després de l'apoteosi del 2009 davant del Sevilla a San Mamés (3-0) prèvia a la derrota contra el Barça a València (4-1).

L'Athletic és ara un equip vertical i desbocat, però naturalment imperfecte. I aquí entra Caparrós. “Segur que al principi envia els seus jugadors a destorbar la sortida de pilota de l'Athletic”, admet Kike Liñero, extècnic del Bilbao Athletic quan Caparrós dirigia el primer equip, en una entrevista a Deia. Campió el 2003 i finalista els anys 1991 i 98, el Mallorca també està enganxat a la Copa.