De la lliga a la depressió total

Durant l'any 2012 el Madrid pot dir que ha viscut en dos pols totalment oposats. Va acabar la temporada 2011/2012 guanyant la lliga dels 100 punts, trencant així la ratxa de tres lligues consecutives del Barça de Guardiola, que finalment va decidir prendre's un any sabàtic. El Madrid també va començar bé aquest curs, superant de nou els blaugrana en la supercopa, en una eliminatòria en què més aviat van ser els homes de Tito Vilanova els qui la van perdre. Se les prometien molt felices a la casa blanca, amb un Mourinho que començava la seva tercera temporada a la banqueta del Madrid idolatrat com a Déu omnipotent. Potser van ser aquests aires de nous dominadors els que van provocar que el Madrid tanqui l'any 2012 en una situació caòtica. Tercer classificat a setze punts del Barça i, a set de l'Atlético, amb l'eliminatòria contra el Celta dels vuitens de la copa mal encarrilada –van perdre 2-1 en l'anada a Balaídos– i tremolant pel creuament contra el Manchester United dels vuitens de la Champions, els blancs estan sense marge d'error per no tancar una temporada llastimosa. I és que a hores d'ara el Madrid pateix per totes bandes. Hi ha jugadors que estan rendint molt per sota del que demostra el seu salari, com ara Özil, Di María o Benzema, el trist Cristiano ja no sempre treu les castanyes del foc i continua sense renovar el seu contracte, mentre que el distanciament entre el clan portuguès i l'espanyol segueix perjudicant la unió.

Per sobre de tot, i de tots, hi ha Mourinho, que està fent acabar la paciència dels aficionats del Bernabéu gràcies als pobres resultats i a la imatge d'equip arrogant, agressiu i mal perdedor que transmet el Madrid des de l'arribada del que s'autodenomina Special One. A més, la relació del tècnic portuguès amb Florentino es va trencar des que el president es va negar a complaure els últims capritxos que li va demanar el de Setúbal: que es contractés un portaveu per queixar-se, i que se sancionés públicament els jugadors que no li fessin costat, les “ovelles negres”, entre ells Casillas, l'últim castigat. Veient que van maldades, Mourinho ja prepara la seva sortida del club blanc –el PSG el vol fitxar, juntament amb Cristiano–, resignat davant l'enorme superioritat del Barça i conscient que al Madrid ja ho ha cremat gairebé tot. Seria injust oblidar-nos d'un altre episodi clau del Madrid en aquest 2012, com va ser el penal que Sergio Ramos va enviar als núvols en les semifinals de la passada Champions que els blancs van perdre contra el Bayern. Encara la busquen.