Girona

Els herois arriben al final del trajecte

El Girona no va estar mai en disposició de remuntar l'eliminatòria a l'Almeria, que puja a primera divisió

El 2-0 (51') va ser letal, però el 3-0 final no pot tacar de cap manera una temporada majúscula

Que vagi per davant que tothom hauria signat amb els ulls clucs la permanència el mes d'agost passat. Però aquest Girona ha anat molt més enllà. D'acord que ahir se li van tancar les portes de la primera divisió quan encara quedava una última escletxa per la qual colar-s'hi després de 46 partits, però la temporada que ha fet l'equip ha estat majúscula i ja és un dels grans capítols de la història del club. Davant d'això, només cal agrair a Rubi i a tot el seu equip l'any de primera que ens han brindat. Pel joc que han fet, per la implicació del col·lectiu, per les complicitats que ha teixit i perquè ha fet possible que a Girona i a la demarcació es tornés a respirar futbol. Els herois van arribar ahir al final del trajecte, però la vida continua i d'aquí a un mes s'haurà de tornar a engegar. No hi seran tots, perquè alguns s'hauran guanyat fer un salt endavant i el faran, però en continuaran molts i en vindran de nous. Tant de bo que el no-ascens no apagui l'estat d'excitació permanent que s'ha viscut en els últims mesos a Girona i que Montilivi torni a lluitar el curs vinent per ser un camp de primera. I aquests herois mereixen que la ciutat surti avui al carrer i tinguin un reconeixement com Déu mana. Se l'han guanyat.

El somni de la remuntada va durar 51 minuts. El Girona tenia llicència per encaixar un gol, però no pas dos. Va gastar el comodí massa aviat (16') i quan a l'inici de la segona part va rebre el 2-0, l'afició local ja es va desbocar per complet. Els de Rubi van jugar tota la segona part enmig d'una festassa a la grada, sabent que aixecar el 2-0, i ja no parlem del 3-0, era impossible. L'Almeria ha estat molt superior en el global de l'eliminatòria –ja l'hauria pogut deixar pràcticament sentenciada en l'anada– i ningú no li pot discutir l'ascens. El Girona va sortir amb el cap ben alt, però no mereixia un resultat tan cridaner. Va assumir tots els riscos quan el partit se li va complicar, va dominar tota la segona part i va deixar-se sobre la gespa fins a l'última gota de suor.

Costa amunt

L'Almeria va dur de seguida el partit al seu terreny. Els locals, sabedors que al Girona li calien dos gols, va fer un desplegament físic considerable, sobretot en la pressió, i va evitar que els de Rubi se sentissin còmodes. A més, va aprofitar un córner en curt per muntar un dos contra un –la defensa visitant va badar– i encarrilar el duel. Mai va estar còmode, l'equip de Rubi, amb els mitjapuntes –sobretot Toni Moral– desactivats i Acuña engolit per Trujillo i Pellerano. Els andalusos no van deixar ni un pam als gironins, que tampoc van estar precisos.

Res a fer

Rubi va intentar capgirar el partit en el descans amb Jandro i Juanlu (Luso va passar al lateral dret i Eloi va formar el doble pivot amb Tébar). El Girona va tenir més la pilota, però l'Almeria es va trobar en la seva salsa. No va fer ni una concessió en defensa i va activar el contraatac. De fet, va fulminar els gironins agafant-los a contrapeu. Els de Rubi necessitaven un partit perfecte per fer el somni realitat i el partit perfecte el va acabar fent l'Almeria. Per això va pujar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.