Girona

SEBAS CORIS

MIGCAMPISTA DEL GIRONA FC

“No m'alimentava bé i em lesionava sovint”

Coris , que va arribar fa quatre anys al Girona i ha renovat fins al 2017, ha estat una de les sensacions de la pretemporada i el seu debut a 2a A sembla proper

Diu que se sent “amb confiança”, però admet que ha hagut de canviar el xip perquè tenia “llacunes de concentració”

Tothom diu que el camp gran em va millor, però jo he d'estar igual tant si jugo a Montilivi com si ho faig a Vilablareix
No he anat mai crescut, però he après que no es pot badar. Un dia, amb el filial, això em va costar el canvi abans de la mitja hora de partit
Físicament he de fer un pas endavant, sobretot si jugo al carril amb un 3-5-2. Juncà i Miguel Àngel són dues màquines per la banda

Sebas Coris (Tossa de Mar, 31-5-1993) acaba d'ampliar la seva vinculació amb el Girona. El migcampista, un jugador amb una alta capacitat de desequilibri per banda, ha estat una de les sensacions de la pretemporada del primer equip i, per tot el que ha exhibit, el seu debut a segona A s'intueix proper. Coris, però, admet que ha de polir molts aspectes per fer-se camí en el futbol professional. D'entrada, ha variat l'alimentació, cosa que li ha permès lesionar-se menys, i també intenta fer un canvi de xip per ser molt més fort mentalment, el seu taló d'Aquil·les. Amb la pilota als peus, de qualitat li'n sobra.

Li està sortint una pretemporada molt rodona. S'ho esperava?
Em noto bé quan estic jugant i em sento amb molta confiança.
Amb 15 anys estava jugant amb el Tossa. Ara, amb 21, està a les portes de fer-ho a segona A...
Tant de bo, però jo no ho veig tan a prop. M'ho he de treballar cada dia, a veure si arriba l'oportunitat.
L'any passat hi van debutar Vivi i Gerard Muñoz, companys seus al filial. I Gumbau ha fet el salt aquest estiu al Barça B. S'hi va veure, vostè, a prop del debut amb el Girona?
La veritat és que amb Ricardo Rodríguez m'entrenava sovint i vaig formar part d'alguna convocatòria amb el primer equip. Tenia l'esperança que algun partit cauria. Però em vaig lesionar, i quan em vaig recuperar ja no vaig aconseguir el nivell que havia tingut. No va ser una bona temporada a nivell particular.
Es deia de vostè que només tenia benzina per mitja horeta?
I tenien raó. Després de dues lesions al quàdriceps molt seguides i el trencament del lligament lateral intern no hi va haver manera d'agafar el to. Van ser tres mesos. Em pujaven els bessons. No tirava...
Què creu que ha canviat perquè ara se senti més fort?
Una de les coses més importants crec que ha estat la dieta. Abans menjava molts fregits i moltes merdetes. No m'alimentava bé, i em lesionava sovint. Em van posar un dietista. Quan li he fet cas, la veritat és que es nota molt. Menjo molta pasta, peix, pollastre, amanides... M'ha anat bé per recuperar-me més aviat i per no recaure tan sovint. Ha estat un punt d'inflexió.
Arnau Sala, ara a l'Olot, deia que vostè també era fràgil mentalment.
Li he de donar la raó. La confiança hi fa molt. Ho és tot. I jo, després d'encadenar lesions, partits no gaire bons i alguna suplència, no estava massa fi. I tenia moltes llacunes de concentració.
De poder debutar a segona A [va anar convocat al camp del Madrid B] va passar a ser substituït a la primera part d'un partit de primera catalana. Què va passar?
Vaig començar desconcentrat, fora del partit. Vaig perdre alguna pilota absurda i no vaig defensar bé una jugada que ens va costar un gol. Em va costar el canvi abans de la mitja hora. El tècnic [Arnau] em va dir que no era per assenyalar-me, i que ho podia fer amb qualsevol. Tot i que de seguida em va passar, en calent m'ho vaig prendre malament.
Anava crescut, després de la convocatòria amb el primer equip?
No. Crescut no hi he anat mai. Desconcentrat, sí. Allà vaig aprendre que si vull ser futbolista, no val a badar. La concentració és bàsica.
Això d'entrenar-se amb el primer equip i acabar jugant els caps de setmana a primera catalana, com es digereix?
Aquí a Girona hi ha moltes diferències. A banda de la principal, que és la categoria, també hi ha el terreny de joc [el filial juga sobre gespa artificial]. Tothom em diu que a mi em van millor els camps grans, però jo he d'estar igual tant si jugo a Montilivi com si ho faig a Vilablareix.
Quique Cárcel ha dit que si no fitxen un jugador de banda és per no tapar la seva progressió...
És d'agrair. Tot i que no sé si l'equip necessitaria un jugador amb més experiència abans que a mi... La veritat és que ell està parlant molt amb nosaltres. Ens transmet molta confiança i ens fa veure que si ens ho guanyem, l'oportunitat arribarà.
Què li diu Machín?
Bàsicament que quan ataquem, intenti desequilibrar. Que esculli la jugada, que treballi...
On es veu en el 3-5-2?
Sóc més de 4-4-2, en qualsevol banda. Però amb aquest dibuix, em veig als carrils. Això sí, he de fer un pas endavant físicament, i el faré. També defensivament. Quan veig Juncà i Miguel Ángel, veig dues màquines. És increïble el físic que tenen, i la resistència. I en un partit de segona A, suposo que tot es multiplica.
Si no va convocat amb el primer equip, què tria: graderia o filial?
A jugar amb el filial. Cap dubte.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)