Girona

SERGI RASET

Secretari tècnic de l'Olot i exdirector esportiu del Girona

“La plantilla ha demostrat tenir nivell de primera”

“Espero no patir i, per què no?, poder tenir la il·lusió de treure el cap a Europa”

“Sembla que no sigui habitual esperar tant a fitxar, però entenc que a primera deu ser molt més difícil poder moure fitxa”

En la meva època vam fer un any molt bo amb Rubi, però en el següent no hi havia estabilitat i era molt difícil treballar

Ara director esportiu de l’Olot, Sergi Raset va ser abans jugador, coordinador del futbol base i director esportiu del Girona, una etapa que recorda amb orgull. Pel que fa a l’actualitat, Raset destaca el bon moment del club i no té dubtes que el Girona competirà amb garanties en el segon curs a primera.

El Girona ha canviat molt en relació amb la seva època a Montilivi.
Sí, és un canvi bestial, ara hi ha tots els mitjans i les possibilitats que sempre havíem desitjat nosaltres. Poder tenir recursos per a tot, també per al futbol base, amb el primer equip a primera, és una bona manera de poder treballar i continuar creixent.
En la seva etapa com a director esportiu del Girona va viure l’emoció del primer any amb Rubi i l’any següent va haver de fer les maletes amb l’equip en una situació delicada. Com ho recorda?
Aquell primer any amb Rubi va ser molt bo, va ser la primera vegada que vam tenir opcions d’acostar-nos a primera i sense tants recursos com ara. L’any següent vam tornar a viure una retallada bastant dràstica del pressupost, no vam poder renovar peces clau [Acuña, Tébar, Luso...] i tot va costar molt més. No hi havia estabilitat, hi va haver molts canvis i va ser una època complicada per treballar.
Tornem al present. El primer any del Girona a l’elit també el va sorprendre tant com a la majoria de la gent?
Sí. Es va donar continuïtat a l’entrenador, al sistema, i els jugadors van continuar competint molt bé a primera. Com a gironí em va fer molt content i esperem que continuïn en la mateixa línia.
El segon any a primera ha de costar més o veu l’equip capacitat per fer-ho fins i tot millor?
El primer any sol passar que, si continuen molts jugadors de l’acens, tens una mica la inèrcia, la il·lusió de voler-ho fer bé en la nova categoria, és una motivació extra que ja va passar l’any que es va pujar a segona A. Ara pot ser que sigui una mica més difícil el segon any, però els jugadors han demostrat que tenen nivell de primera i tant de bo que s’adaptin bé als nous conceptes d’Eusebio. Espero no patir i, per què no?, poder tenir la il·lusió de treure el cap a Europa.
Pel que fa a la confecció de la plantilla, el Girona sembla que va molt lent amb els fitxatges.
Sembla que no sigui habitual esperar tant, però entenc que a primera deu ser molt més difícil poder moure fitxa. El Girona té una bona plantilla i també deu ser difícil poder incorporar segons quins futbolistes pel tema del pressupost. Pel que llegeixo sembla que estiguin pendents d’alguna venda per després poder fitxar, i suposo que havent-hi el City al darrere es podran beneficiar d’alguna nova cessió. Però han demostrat que aquest equip és suficient per poder-se mantenir.
Finalment, què espera de l’Olot en aquesta nova temporada a segona B?
La temporada passada era molt important no perdre la categoria, i a veure si aquest any podem fer un pas endavant més i no patir tant. Tenim una filosofia de jugadors de proximitat i això també s’ha de valorar.

La convocatòria de Sergi Raset

1. Un porter.
Rafa Ponzo.
2. Un defensa.
Joan Saguer.
3. Un migcampista.
Pere Pons.
4. Un davanter.
Miki Albert.
5. Un entrenador.
Rubi.
6. Un president.
Josep Gusó.
7. El millor partit que ha vist a Montilivi.
El Girona-Madrid.
8. El millor record a l’estadi.
Sens dubte el dia de l’ascens a segona A amb el Ceuta.
9. El pitjor malson.
El penal de Kiko Ratón.
10. L’ADN gironí, en quin jugador es reflecteix?
Pere Pons.
11. Montilivi o un altre estadi en un altre indret?
Montilivi, però més gran.
12. Quina capacitat hauria de tenir l’estadi del Girona?
Entre 15.000 i 20.000.
13. Visualitza la ciutat esportiva o continuarà sent un somni impossible?
Seria molt important per a l’entitat. Jo quan hi era ja se’n parlava i crec que és imprescindible per continuar creixent.
14. Li agrada la nova samarreta del Girona?
Sí, és innovadora, trencadora i moderna.
15. Recuperaria la samarreta de la senyera?
Sí, m’agradava moltíssim. Crec que hauria de ser el segon equip.
16. Què li sembla el canvi de Machín per Eusebio?
Machín ha estat molt important aquests últims anys i ara ha acabat un cicle. El canvi era sí o sí i l’opció d’Eusebio fa molt bona pinta. Tant de bo hi hagi els mateixos resultats que en l’època Machín.
17. Expliqui’ns una anècdota.
Una que moltes vegades recordem. L’últim partit del play-off contra l’Alcalá de Henares que vam acabar pujant a segona B, en una jugada al final de la primera part vam xocar amb un central molt alt i fort. Em va caure a sobre i a mi no se’m va acudir res més que clavar-li una queixalada al pit, mentre que la seva reacció va ser donar-me un cop de colze a l’orella, amb la sort que em va sortir sang, així que vaig fer una mica de comèdia i l’àrbitre el va expulsar. I això va fer que aquells deu últims minuts de la primera part i tota la segona ells juguessin amb deu i ens va facilitar ser superiors per guanyar el partit.
18. El moment més important de la història del club?
L’ascens a segona A contra el Ceuta.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)