Girona

David Timor

Exjugador del Girona, ara al Las Palmas

“Esperava que el club s’ho pensés una mica més”

L’última baixa del Girona diu que la insistència i l’aposta de Las Palmas va ser clau, tot i que li hauria agradat rebre una contraoferta de Montilivi perquè s’hi trobava molt bé

“Em van dir que no havia fet mèrits per a una millora”, explica

El més positiu és que Eusebio treballa totes les alternatives i no es defineix tant per un sistema com l’any passat
Tampoc demanava gran cosa. Igualant el que m’oferien a Las Palmas, ja no m’ho pensava. Però és cert que han insistit molt
A Las Palmas tenim la pressió de l’ascens assumida i jo tinc el compromís de tornar al camp tota la confiança
El vestidor és una peça clau de tots els èxits que està tenint el Girona. Hem passat moments molt bons

Titular en els dos primers partits de lliga, David Timor Copoví (Carcaixent, 17-10-1989) va deixar de ser jugador del Girona poques hores abans que l’equip disputés, a Vila-real, la tercera jornada. Es va acomiadar emocionat dels companys, els va veure jugar des de la graderia i va començar a preparar la nova aventura. Des de Las Palmas, seduït per una oferta molt bona per a quatre temporades, el migcampista explica com ha viscut el procés per acabar canviant el Girona per Las Palmas i reconeix que li hauria agradat que el club de Montilivi li hagués fet una proposta per no perdre’l. Amb Douglas Luiz, el club va considerar que tenia ben cobert el mig del camp.

La seva marxa a Las Palmas es va definir l’últim dia del mercat, però tot devia venir de lluny.
Sí, venia de lluny, però abans d’anar a l’estada de pretemporada a Anglaterra, vaig pensar que la cosa quedava força tancada. Vaig parlar amb el mister, em va dir que em volia veure i que creia que la posició de pivot podia ser bona per a mi, i es va parar una mica. En aquell moment vaig pensar que em quedaria a Girona. Les propostes que m’havien arribat de Las Palmas i el Màlaga no eren tan suculentes com la que em va acabar fent.
Las Palmas no va parar d’insistir?
És el que va passar. Ja em van dir que tenien molt d’interès a incorporar-me i que no pararien, que si convenia m’esperarien fins al 31 d’agost. En tornar de la gira, vaig rebre una altra proposta, que ja era per pensar-s’ho molt més. Feien una aposta forta per mi amb un contracte per a quatre anys. I aquí és quan vaig parlar amb Quique Cárcel.
Què li va dir? Que no podien arribar al que demanava?
Jo vaig explicar que tenia una molt bona proposta de Las Palmas però que estava molt content a Girona. Demanava de revisar una mica el contracte, perquè a Las Palmas m’oferien quatre temporades [a Girona li’n quedaven dues] amb una proposta molt important per a la meva família i per a mi. Volia saber fins on podia arribar el club. Però la resposta va ser que no havia fet mèrits durant la temporada anterior per aconseguir una millora de contracte. Que si demostrava durant l’any que podia ser vàlid i agafava un bon nivell, se’n parlaria. Jo no podia deixar passar una proposta tan bona de quatre temporades. Si tens 23 o 24 anys, t’ho pots pensar, perquè la veritat és que estava molt bé a Girona i m’han tractat d’una manera fenomenal. Amb el mister tot anava molt bé i amb els companys la relació era magnífica. Però la insistència de Las Palmas, l’esforç que han fet, ha estat clau.
Es va sentir decebut per la resposta del Girona?
Sí, perquè considerava que no havia de demostrar que podia ser vàlid. Tampoc demanava gran cosa per quedar-me. Si m’haguessin igualat el que m’oferien a Las Palmas a segona, ja no m’ho pensava. Però és veritat que mai cap club havia insistit tant com ho ha fet Las Palmas, a través del president, el director esportiu i el tècnic.
Va jugar de titular els dos primers partits i feia la sensació que seria una peça important en aquest Girona. Això el va fer dubtar?
Sí, és clar que em va fer dubtar. Estava molt a gust a Girona. I després de veure que el mister confiava en mi i de preveure que podia ser una peça important, esperava que el club s’ho pensés una mica més, potser passant-me una proposta per estudiar. Però van creure que no era el moment, i jo vaig determinar que em tocava acceptar una oferta molt important per a mi, amb un projecte molt interessant d’un club que feia una aposta forta.
Quan el club va traspassar Rubén Alcaraz al Valladolid, va pensar que la cosa canviaria amb vostè?
Sí, tenia una certa esperança que el club, ja conscient que jo tenia una altra proposta, es plantegés intentar convèncer-me. Però no hi va haver proposta del Girona, i sí de Las Palmas.
Haver jugat poc la temporada passada ha influït en la decisió? Amb deu partits de titular, va tenir difícil demostrar que podia ser vàlid.
I tant. Crec que, quan vaig jugar, potser els resultats és veritat que no van ser els que volíem tots, però personalment crec que vaig estar al nivell. Que podia fer més? És clar, però també necessites continuïtat i confiança. És difícil estar deu partits sense jugar, fer-ho a Vitòria, guanyar amb un equip ple de jugadors amb poques oportunitats, i que en el partit següent ningú repeteixi. És molt complicat, tant per a mi com per als companys que es trobaven en una situació similar. Crec que amb una mica de continuïtat hauria pogut anar agafant el to.
Em confirma que el comiat amb els companys, a l’hotel poc abans del partit a Vila-real, va ser molt emotiu?
Sí, és veritat. Estàvem concentrats a l’hotel i, després del berenar i abans de la xerrada, en la qual ja no hi vaig participar, em vaig acomiadar. No vaig poder dir res perquè se’m va travar tot. Els volia donar les gràcies per com m’han tractat des del primer dia que vaig tornar a Montilivi. I els vaig desitjar sort, que estic convençut que la cosa anirà bé.
A diferència de Portu, va marxar amb l’equip cap a Vila-real. Tot plegat va ser estrany.
Jo vaig anar cap a Vila-real amb un percentatge molt alt que acabaria marxant de l’equip. Però em van dir que havia de pujar a l’autocar i no vaig tenir cap problema. I si no s’acabava tancant l’operació i havia de jugar, també estava preparat.
El seu cas va ser més discret, però n’hi ha algun de molt sorollós, com el serial de Portu. Com han viscut aquest estiu al vestidor?
No és fàcil, no. Portu és un jugador molt important per al Girona, perquè ofensivament aporta moltes solucions. S’acostava el final del mercat i sabíem que si Portu marxava seria difícil trobar-li un substitut. Finalment s’ha quedat i esperem que el Girona el continuï disfrutant molt i el valori, perquè és un jugador fonamental.
N’hi va haver uns quants, d’interrogants, durant l’estiu.
Jugadors com Stuani i Juanpe també havien fet una gran temporada i és normal que tinguessin diverses propostes. Són peces molt importants i, si continuen com fins ara, espero que el Girona els valori igual o una mica més.
Tot i que el club confia en Douglas Luiz en aquella posició, el seu perfil específic de pivot defensiu al mig del camp ha quedat força descobert. Hi està d’acord?
Bé, potser sí, però crec que hi ha jugadors que poden fer la feina que demana el mister. Hi ha en Pere, l’Àlex, en Douglas... Potser no són pivots tan marcats com podria ser jo, però estan capacitats per fer el que vol Eusebio.
La plantilla és molt similar a la de la temporada passada, però el tècnic no. És optimista?
Sí, i tant. És una de les coses que ha fet molt bé el Girona. Ha mantingut gairebé tota la plantilla, han tornat jugadors de nivell com Aleix i Douglas, i tens recursos diferents com Doumbia i Patrick Roberts. Crec que a mesura que l’equip vagi agafant els conceptes introduïts per Eusebio, anirà cap amunt.
Eusebio va rescatar a Vila-real l’esquema amb tres centrals. Qui sap si arran de la seva pèrdua…
No ho sé. Potser pel plantejament del Vila-real, perquè volia evitar que ens fessin gols i sabia que tindríem alguna ocasió. Va sortir bé, i a veure què farà a partir d’ara.
El veu més amb els tres centrals o amb la línia de quatre?
Després de guanyar l’altre dia a Vila-real, potser donarà continuïtat a la línia de tres centrals. El més positiu és que Eusebio treballa totes les alternatives. No es defineix per un sistema tan clarament com passava l’any passat. I això pot ser molt bo.
Ha tancat la segona etapa a Montilivi. Imaginar-ne una tercera ja deu ser difícil…
Sí, crec que impossible. Han estat dues etapes molt diferents. La primera, personalment molt bona i com a col·lectiu no tant, tot i que vam aconseguir salvar-nos. L’any passat, molt bona com a equip, però és veritat que personalment no vaig tenir els minuts que m’esperava tenir, també gràcies al bon rendiment dels companys.
El club no té gaire res a veure amb el que es va trobar durant la primera etapa. Com l’imagina d’aquí a uns anys?
Tot era molt diferent quan vaig arribar. Ara me’n vaig amb molt bones sensacions del Girona, i espero que continuï creixent. Ha millorat molt en tot. Quant a instal·lacions, entrenaments... Tot va creixent.
Amb què es quedaria, de tot el que ha viscut?
Em quedo amb els companys i amb l’afició, que sempre m’ha tractat d’una manera fenomenal. Però sobretot amb el vestidor que hi ha. És una peça clau de tots els èxits que està tenint el Girona. Hem passat moments molt bons.
Ha arribat a Las Palmas amb la pressió de tornar a primera?
Sí, és una pressió que tenim assumida. Un equip que ha fet 17 fitxatges, que ha renovat de dalt a baix la plantilla i que aposta clarament per l’ascens. No serà fàcil, perquè sabem com és la segona A de llarga i complicada, amb equips molt bons i tot molt igualat. Hi haurà pressió, però crec que de mica en mica, a mesura que ens anem conjuntant, hem d’anar bé.
L’aposta que fa el club per vostè li posa pressió?
No en diria pressió. Tinc el compromís de tornar tota la confiança que m’han mostrat i la voluntat de tornar-ho amb rendiment al terreny de joc.
Ja deu firmar un Girona-Las Palmas el curs que ve a primera...
I tant. M’encantaria, i espero que així sigui.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)