Girona
ENTORN BLANC-I-VERMELL
Pedro González (Propietari del Bar Pencil)
“El futbolí és el nostre”
“El segon any és més difícil i ens hem reforçat poc, però la consolidació de l’equip a primera divisió dependrà del City”
“Els equips que més es veuen al bar són el Girona, el Barça i el Madrid, per aquest ordre”
Pedro González Talán es propietari del bar Pencil, lloc de trobada (més a segona que a primera) d’una bona colla de jugadors del Girona. N’hi ha ben pocs en els deu anys de LFP que no hagin passat per allà...
Vostè i el seu germà Richard van agafar el Pencil el 1998. Aleshores encara no estava impregnat del gironisme actual...
Hi va començar a haver un cert moviment els últims anys de tercera i de segona B, però el boom amb els jugadors del Girona i tal és a partir de pujar a segona A. Sempre hem estat un bar de futbol, però els clients eren del Barça o del Madrid.
Recorda quina va ser la primera samarreta?
Sí. No va ser de cap jugador del Girona. Ens la va donar Xavier Aguilar [àrbitre assistent de primera]. Després crec que van ser les de Migue i Jose, i posteriorment ja ha estat un no parar. En tenim unes noranta. El que passa és que n’hi ha que no es veuen perquè estan dins d’una altra. No tenim prou penjadors ni prou espai!
No totes són del Girona, però...
No. Però totes són de jugadors que han jugat al Girona i que han vingut al Pencil. Moltes ens les fan arribar quan juguen amb altres equips.
Quin jugador s’ha passat més hores al Pencil?
El que guanya per golejada no és jugador, és el delegat [Javier Galiano]. De futbolistes, Jandro i família, Jose..., molts.
El bar ha estat seu de dues penyes, un fet extraordinari...
Sí. Primer va ser la Jandrista i després la Machine. Pel volum de gent que tenien, la Jandrista va canviar de seu i la de Machín, encara que ell estigui al Sevilla, continua. Com deia el mister, el que funciona no es toca...
No tenen estrella Michelin, però els jugadors hi venen sovint. Què els atreu?
El pintxo de pollastre! Qui el tasta no només repeteix, sinó que fins i tot en venen a buscar sovint. Sobretot a segona A, perquè a primera el nutricionista els controla la dieta fins al mínim detall.
També feien algun càtering...
Sí. Quan hi havia un aniversari o quan algú havia de pagar una multa, ens encarregaven el menjar a nosaltres.
També té història el futbolí que hi ha al vestidor dels locals, no?
És el nostre! Els el vam llogar quan el propietari de l’anterior futbolí se’l va emportar, tot i que tenim més feinada a cobrar el lloguer ara que són a primera que no a segona A [riu]. Vam perdre el futbolí i vam guanyar el córner. I sobretot espai, perquè ara hi ha taules.
Carai amb el córner...
Doncs ens han vingut sovint a fer reportatges. Diaris locals, estatals, televisions, ràdios...
Poca cultura del Girona hi ha en els bars de la ciutat...
Ara ha canviat amb l’ascens, però fins fa ben poc era difícil veure una bandera o una samarreta del Girona en un bar.
M’han dit que ja no venen tant, els jugadors...
L’ascens canvia moltes coses. Ja no són tan anònims, estan subjectes a unes normes molt més estrictes, més controlats. I quan venen es prenen més Aquarius que canyes. I algun torrezno, de la terra de Machín.
Creu que es patirà aquest any?
El segon sempre és més difícil i ens hem reforçat més aviat poc. Però hem començat prou bé!
Per molts cursos a primera?
Això, tot dependrà del City. Si no es trenca la relació amb el Manchester, això pot durar.
La televisió ha jugat a favor dels bars, amb un partit en cada franja horària?
Sí. Però els equips que més es veuen són el Girona, el Barça i el Madrid, per aquest ordre.
Vostès tanquen diumenge, jugui qui jugui?
Nosaltres només hem obert algun diumenge si el Girona es jugava alguna cosa important: un descens, una fase d’ascens. Mai pel Barça o pel Madrid.
La convocatòria de Pedro
1. Un porter.
Dani Mallo.
2. Un defensa.
Richy.
3. Un migcampista.
Jandro Castro.
4. Un davanter.
Felipe Sanchón.
5. Un entrenador.
Pablo Machín.
6. Un president.
Josep Gusó.
7. El millor partit que ha vist a Montilivi.
La remuntada del partit contra l’Alcorcón. Del 0-2 al 3-2.
8. El millor record a l’estadi.
El dia de l’ascens a primera contra el Saragossa.
9. El pitjor malson.
El partit del Lugo.
10. L’ADN gironí, en quin jugador es reflecteix?
En Àlex Granell i Pere Pons.
11. Montilivi o un altre estadi en un altre indret?
Montilivi.
12. Quina capacitat hauria de tenir l’estadi del Girona?
Uns 13.000 espectadors.
13. Visualitza la ciutat esportiva o continuarà essent un somni impossible?
Tothom en parla, però ningú no ho ha aconseguit. No crec que la veiem.
14. Li agrada la nova samarreta?
Sí.
15. Recuperaria la samarreta de la senyera?
M’és indiferent.
16. Què li sembla el canvi de Machín per Eusebio?
Crec que haurà estat bo per a Machín i també per al club, però és el tècnic que més bons resultats ens ha donat.
17. Expliqui’ns una anècdota.
El dia de la permanència matemàtica de la temporada 2011/12. Després de guanyar el Vila-real B, van venir a la nit al Pencil a celebrar-la. Jo no hi era perquè em tocava obrir el bar a les 7 del matí. Recordo aixecar la persiana del bar i trobar-me pràcticament tota la plantilla encara allà.
18. El moment més important de la història del club?
El partit de l’ingrés a la LFP contra el Ceuta.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Publicat a
Notícies
Dimarts,23 abril 2024