Girona

PERE GRATACÒS

CAP DE L’ÀREA DE FORMACIÓ DE FORMADORS DEL FC BARCELONA

“Messi sempre hi és, per desgràcia per als rivals”

“El Girona ha recuperat l’esperit més competitiu, però és molt difícil frenar el Barça

“La seva arribada ha estat aire fresc i també farà que no sigui possible una relaxació”

Quan entrenava el Girona a primera catalana, veia el club més a prop de la desaparició que no pas de la LFP

Pere Gratacòs (Besalú, 14-2-1958) ha fet gairebé tots els papers de l’auca. Sobretot al Barça, perquè a Girona va ser només l’entrenador durant dues temporades i mitja, entre 1a catalana i 3a divisió. Al club blaugrana, però, va ser jugador i entrenador del filial, tècnic del juvenil i responsable de la ciutat esportiva Joan Gamper. Ara és el cap de l’àrea de formació de formadors i de relacions institucionals de la Youth League.

El curs passat, 0-3 i 6-1. Fa tota la pinta que tornarà a ser un derbi desigual. Com ho veu?
He vist el Girona en els últims partits i penso que arriba al Camp Nou en una bona posició i havent recuperat el seu esperit més competitiu. Però també es trobarà un Barça que està en un gran moment de forma i de resultats i que, sobretot a casa, té moltes possibilitats de guanyar.
De què dependrien les possibilitats del Girona?
És molt difícil frenar el Barça. Si jo fos entrenador del Girona, no sé com prepararia aquest partit. Tenen tanta qualitat en totes les línies i zones del camp que quan n’aconsegueixes tapar alguna, segur que se te’n destapen unes altres.
O també que Messi decidís no jugar el partit...
Però per desgràcia per als rivals, Messi sempre hi és i no li agrada perdre’s cap partit. I si està al camp és per guanyar. I estem parlant del millor jugador del món. Fa anys que és imparable. Tot sol canvia els partits amb aparicions, gols, assistències. És un futbolista que sempre escull la millor opció.
La ‘Messidependència’ hi és, doncs...
Quan ell hi és, el nivell que pot oferir el Barça és altíssim. Però estem parlant d’una plantilla que es complementa amb jugadérs de primeríssima fila. Dembélé ens està ensenyant en aquest inici de temporada la seva millor versió. Però quan el francès no hi és, apareix Suárez. I si no, Arthur. I si no, Coutinho. I així podríem estar citant un per un tota la plantilla.
La inèrcia va donar al Girona un primer any notable a primera divisió. Diuen que el segon sempre és més difícil. Hi està d’acord?
En certa manera, sí. Però ho hauria vist més complicat si hagués seguit la mateixa plantilla i el mateix entrenador. Més que res, perquè hi hauria pogut haver un punt d’acomodament, relaxació i baixada de tensió. Aquest escenari, amb els fitxatges que han arribat i el nou tècnic, ja no és possible. Les sacsejades sempre van bé per reactivar i motivar el grup. Es tracta d’aire fresc, i sempre és bo començar de zero perquè ningú no té el lloc assegurat.
Vostè coneix Eusebio. Entén que ell, amant del 4-3-3 i del futbol ofensiu, hagi tornat al sistema Machín?
Ell ja va dir que jugaria partits amb tres centrals i d’altres amb una defensa de quatre. Tenir aquestes dues possibilitats és una riquesa. I haver tornat puntualment al sistema dels últims anys no s’ha d’interpretar com cap marxa enrere. Al contrari. Eusebio sap que la majoria de futbolistes ja tenien aquest sistema automatitzat i el que ha fet és introduir-hi el seu toc personal. Per exemple, en la sortida de la pilota. Es nota que és un entrenador de perfil Barça que vol dominar el partit a través de la possessió i del futbol associatiu.
El Barça campió i el Girona salvat per segon any. Ho signa?
Ara mateix i davant notari.
Vostè que va entrenar el Girona a 3a i a 1a catalana, se’n fa creus, que ara vegi aquest nom a primera divisió?
Quan veig el Girona jugar contra el Madrid, el Barça, l’Atlético, el València... em sento molt orgullós. I no està a primera de farciment, sinó competint a molt bon nivell. El que va fer l’any passat de barallar-se fins ben al final per entrar a l’Europa League, ho haurien pronosticat una o dues persones de cada 100. Ara es tracta de no despertar-se mai d’aquest somni.
Quan vostè l’entrenava, la graderia de Montilivi queia a trossos...
Als anys de primera catalana, aquell camp era en blanc-i-negre i amb prou feines hi havia 200 aficionats. Si aleshores m’haguessin dit que l’equip acabaria a primera divisió, no m’ho hauria cregut. El veia més a prop de la desaparició que de la LFP. Sort n’hi va haver, d’un parell de presidents valents que van salvar un club que semblava que vivia en una crisi permanent.
El Barça té 632 milions de límit salarial i el Girona, 36,7. El pronòstic per diumenge és fàcil?
És evident que la diferència és molt gran, però el futbol no és tan matemàtic, sobretot en un partit. Indiscutiblement el Barça és favorit, però en noranta minuts surten coses que de vegades no controles.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.