Girona

JUAN CARLOS UNZUÉ

EXCOMPANY D’EUSEBIO, ONÉSIMO I VALVERDE AL BARÇA

“Estem marcats per Cruyff”

“Em sembla molt intel·ligent el que està fent; anirà posant els seus matisos a poc a poc i els jugadors sentiran que tenen cada cop més possibilitats”

“Veig un partit més al camp del Girona, que pot fer mal en transicions”

Tenim el llistó de la valoració molt alt amb el Barça. No podem pretendre que la pilota voli i l’equip golegi sempre

Juan Carlos Unzué (Pamplona, 22/4/1967) viu un parèntesi en la seva trajectòria com a entrenador. L’aprofita per veure molt sovint el Girona, que té en el cos tècnic el seu fill Aitor com a analista. L’exporter analitza el duel de diumenge al Camp Nou.

Va coincidir amb Eusebio, Onésimo i Valverde al Barça, en un equip ple de jugadors que han acabat a la banqueta. Hi pensaven en aquell moment?
No, en aquell moment no ho crec. Érem joves i estàvem molt centrats a fer la nostra carrera com a futbolistes. Casualitat o no, però, aquí som tots.
Amb diferents estils i propostes, creu que tots han quedat marcats per Cruyff?
Segur. Som uns quants, que vam quedar marcats per en Johan. Va ser un innovador, un transgressor quant a idea de joc i també diria quant a gestió de grup. Parlo com a mínim per mi. Tenia la sensació de pensar: aquest en sap, i m’he de quedar amb tot el que pugui del que va fent. Era un tipus interessant.
Més enllà de l’estil de joc, què recorda de Cruyff com a llegat? Era allò d’arribar cada dia a veure en què els sorprenia?
Sí, sí. Tenia coses que el diferenciaven. No només et deia coses o et corregia amb paraules, sinó que en aquella època ell participava en els jocs de posició, en els rondos. I t’ho demostrava amb fets, tot i que una altra cosa és que ho sabéssim fer com ho feia ell. Era un aprenentatge doble. Amb teoria i amb pràctica.
Amb Eusebio, hi va treballar conjuntament al cos tècnic de Rijkaard. Aleshores sí que començaven a parlar de ser primer entrenador?
Sí. Era un pas intermedi. Havíem d’anar creixent, i va ser un aprenentatge també fabulós. Segur que Eusebio coincideix amb mi que Frank va ser una persona molt important per a nosaltres. Ens va ensenyar moltíssim, també en la manera de gestionar, no només l’equip sinó també el cos tècnic. Tenia una gran capacitat per mostrar confiança i guanyar-se el respecte de cada integrant del vestidor, i això va ser la base de l’èxit. Rijkaard va ser un exemple a seguir.
Costa sortir del Barça? Vostè ho ha fet diversos cops, com a jugador i com a tècnic.
Si dic que costa, algú em tractarà de boig o d’incongruent. Em sembla que tinc el rècord d’entrades i sortides. Per sort, sempre ho he fet tenint contracte. Com a jugador, perquè volia tenir més possibilitats de jugar, i ho vaig trobar a Sevilla. A Sòria, perquè volia fer el pas de primer entrenador. Després, el mateix a Santander. I la quarta vegada, per anar a Vigo. Em sento privilegiat perquè he pogut prendre les decisions que em venien bé i he sentit sempre que el Barça m’ha escoltat. Johan, Txiki, Andoni Zubizarreta... sempre.
I tornar-hi? Valverde ho ha aconseguit. Quan es deixa el Barça per començar una aventura com a primer entrenador, es pensa a acabar al Camp Nou, o és massa agosarat?
Mai se sap. No descarto res. Conec aquest club, tot i que tot va evolucionant, i és clar que m’agradaria tornar. Com a entrenador em sento molt més preparat, i cada cop més obert a adaptar-me, no tancar-me només en una idea. Per a mi és molt més intel·ligent i productiu ser capaç de detectar els punts forts d’un equip i veure què em pot donar més enllà de la meva idea futbolística.
Això lliga amb el que està fent Eusebio, que ha rescatat l’esquema de Machín. Entén que és la millor manera de treballar una plantilla de continuïtat?
Crec que a Eusebio no li desagradava el sistema, primer perquè li havia plantejat dificultats quan s’hi enfrontava. I més que els sistemes i la posició a la pissarra, per a mi és més important què fas tu quan tens la pilota i què fas quan no la tens. Eusebio ha anat combinant les dues propostes, i la sensació és que en els dos últims partits l’equip ha estat una mica més còmode fent un plantejament més semblant al que feia. No tinc cap dubte que Eusebio anirà posant a poc a poc els seus matisos, i em sembla molt intel·ligent el que fa. I segur que els jugadors sentiran que tenen més capacitat i possibilitats.
El mateix Eusebio deia que està encantat de mantenir l’esperit competitiu però que els falta fer un pas endavant amb la pilota als peus. Hi està d’acord?
Sí, és una mica això. Els equips d’Eusebio sempre han estat més reconeguts pel que han fet amb la pilota, generalment dominadors. Però amb el plantejament dels dos últims partits, l’equip no se sent incòmode defensant, i al contraatac té jugadors interessants, que mostren les seves virtuts en les transicions.
Coneix també Onésimo. Què li pot aportar?
A vegades, tan important com l’aspecte futbolístic és l’aspecte personal. Han estat sempre molt amics i feia temps que tenien ganes de treballar junts. El pas d’Onésimo per Barcelona va ser més esporàdic, i ell va omplir les motxilles de coneixement amb entrenadors com Maturana a Valladolid. Per això pot aportar una visió diferent, i amb la mateixa confiança pot transmetre un altre punt de vista.
Quin partit espera diumenge?
Veig un partit més a camp del Girona, en un percentatge alt del temps. El Girona exigirà al Barça un moviment de la pilota ràpid i haurà de cuidar molt les transicions, perquè homes com Portu i Stuani poden fer mal. No fa falta que arribi amb sis o set jugadors per finalitzar jugades, com es va veure en el segon gol contra el Celta. Entenc que veurem més aquest tipus de partit. Una altra cosa és què pot fer el Girona si rep algun gol, si és més agressiu i decideix fer una pressió una mica més alta.
Pel que fa al Barça, els resultats són més brillants que el joc?
Crec que tenim el llistó de la valoració molt alt, de manera injusta. No podem pretendre que cada partit la pilota voli i el Barça golegi. Primer, els rivals compten. I no recordem els moments de dificultat del Barça en èpoques molt bones. Molts partits han costat molt d’esforç.
De Messi, gairebé no cal ni parlar-ne?
No ens n’hem de cansar, de parlar-ne. Ha fet 42 hat-tricks! Està arruïnant les cases de pilotes. Per molt que ho repeteixi, hem de tenir prou objectivitat per donar-li la importància que mereix. Tant de bo el disfrutem molt temps més. De jugadors bons en sortiran, de màxim nivell, però la dificultat que més valor li dona és la capacitat que ha tingut de mantenir-se amb el pas del temps. No he vist en cap altre jugador aquesta ambició.
Sense equip, es viu amb impaciència?
De moment, estic disfrutant del descans. Feia 34 anys que gairebé ni parava; només nou mesos, fa sis anys. Potser necessitava aquest punt de relax, de reflexió. Estic al dia, veient futbol, perquè m’apassiona. Sempre amb la sensació que cada moment puc aprendre coses. Vaig fent, amb tranquil·litat però també amb la il·lusió que arribi un altre projecte.
Es va arribar a veure a la banqueta de Montilivi?
D’aquestes coses passades no m’agrada parlar-ne gaire. L’únic que puc dir és que el Girona té un magnífic entrenador, i que ho està demostrant. Amb resultats, i amb el pas del temps, també amb la idea que parlàvem, que aquest grup cada vegada tindrà més identitat i més possibilitats.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)