Girona

Per il·lusió no quedarà

El Girona necessita la perfecció, però també un mal partit del Barça, per donar la campanada al Camp Nou, un escenari on fa més de dos anys que ningú hi guanya en lliga

Després de dos triomfs seguits i amb set punts després de les quatre primeres jornades, els d’Eusebio Sacristán jugaran sense cap urgència

El dia que al Girona se li va escapar l’ascens a primera divisió de la punta dels dits contra el Lugo, semblava que aquest tren no tornaria a passar mai més. I la primera vegada que el Real Madrid va trepitjar la gespa de Montilivi, gairebé tothom donava per fet que els blancs s’hi passejarien. Però la realitat va esvair aquells mals auguris i el Girona va acabar pujant a primera i el Madrid de Zidane i de Cristiano Ronaldo va abandonar l’estadi gironí amb la cua entre les cames. Avui, la teoria torna a dir que el Girona sortirà escaldat del Camp Nou. És possible que sí, però, per què no pot també sonar la flauta?

Per fer saltar la banca, el Girona necessitarà literalment la perfecció. El camp del Barça és, avui, l’estadi més infranquejable no només de la primera divisió espanyola, sinó de les principals lligues europees. Des que els blaugrana van perdre fa més de dos anys contra l’Alavés (0-1) –el 10 de setembre del 2016–, ja ningú més ha profanat el Camp Nou. Han estat 38 partits seguits –dues lligues senceres– i avui podria ser el 39è. Els números espanten perquè no és que el Barça no hagi perdut, sinó que gairebé no hi ha ni empatat (32 victòries i sis empats). I la capacitat realitzadora també és d’una altra galàxia, amb 121 gols en aquests 38 enfrontaments (una mitjana superior als tres per partit). Si aquest balanç és per tremolar, l’abisme entre el que val la plantilla blaugrana (632,97 milions) i la blanc-i-vermella (36,7) fa encara més complicat que els d’Eusebio Sacristán puguin fer la proesa.

Noranta minuts al límit

Un dels aspectes a favor del Girona és que arriba al Camp Nou sense urgències. Hi hauria pogut arribar amb un 1 de 12 després d’arrencar amb un empat contra el Valladolid i veient el calendari que se li tirava a sobre (Madrid, Vila-real i Celta), però els d’Eusebio van saber rectificar l’1 de 6 i s’han plantat al temple blaugrana amb la tranquil·litat que no tenen ben res a perdre.

Però amb això sol, contra el Barça no n’hi ha prou. Si el Girona aspira a puntuar ha de embardissar tant com pugui l’àrea de Bounou i també les rodalies. La defensa de tres centrals serà insuficient si no s’hi estaca els carrilers i es converteix en una línia de cinc. També seran vitals les ajudes defensives quan els blaugrana maregin la perdiu al balcó de l’àrea. De vegades, però, tot això és inútil quan al davant hi ha Messi. L’argentí és imparable en conducció, en visió de joc, en estratègia i el Girona haurà de creuar els dits perquè no tingui un bon dia, tot i que de dolents en té ben pocs. I, de moment, no és que els d’Eusebio hagin exhibit precisament una gran fortalesa defensiva malgrat els zeros contra el Valladolid i a Vila-real.

Si l’aplicació defensiva serà clau, també ho serà l’aspecte ofensiu. Difícilment el Girona podrà esgarrapar res si no marca. Fa tota la sensació que els blaugrana tindran molt més la pilota i seran molt més en camp rival, i al Girona li tocarà esperar el seu moment i sortir amb transicions ràpides, com ja va fer en fases de partit de les dues últimes victòries. El Barça li oferirà ben poques possibilitats perquè és fàcil que mantingui el conjunt blanc-i-vermell molt lluny de l’àrea de Ter Stegen. La velocitat de Portu, la màgia de Borja i la capacitat realitzadora de Stuani necessitaran anar acompanyades d’una efectivitat màxima. La pilota parada serà una altra de les alternatives en atac.

Suport relatiu

Quedarà molt lluny de les 5.000 entrades que oferia el Girona –com a compensació pel partit de la segona volta que encara no se sap si se jugarà a Miami o a Montilivi–, però l’equip jugarà amb uns 1.300 aficionats blanc-i-vermells, repartits en diverses zones del Camp Nou. El suport és multitudinari per un partit a fora del Girona, tot i que la immensitat de l’escenari ho relativitza.

UNA SÈRIE INCREÏBLE

La ratxa dels blaugrana com a locals és de 32 victòries i només sis empats

EL GIRONA

La solvència defensiva és clau, però amb Messi al davant ben pocs ho aconsegueixen

L’EFECTIVITAT, CLAU

En atac, les opcions dels blanc-i-vermells passaran per aprofitar-ho tot
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)