Sí, crec que hem d’estar contents. Estem fent un bon treball i estan arribant els punts. És veritat que contra el Leganés (0-0) te’n vas amb mala sensació perquè creus que és un rival que has de guanyar i més a casa, però també és important no perdre. Crec que hem agafat un bon coixí per afrontar amb tranquil·litat aquesta aturada, i després tornar amb més confiança.

Ells van començar molt forts, després vam dominar més la pilota, i en la segona part vam buscar el descontrol que molts cops ens ha anat bé. Però va haver-hi un moment que semblava més que podíem perdre que guanyar. I vam ser prou intel·ligents per no llençar el partit en una acció o un error individual.

El mister ens ha marcat més aquest sistema, el que ja dúiem d’anys anteriors, amb els seus matisos. Tenim una idea potser més clara, més concisa del que volem. Això ens fa ser més consistents sobretot en defensa. I tenint més la pilota tenim més control sobre el rival. Crec que sí, que és la manera, la línia a seguir, per continuar millorant. Hi ha molts aspectes per millorar i sempre tenim la variant d’altres sistemes, però crec que aquesta és la tàctica que utilitzarem fins a final d’any.

És el que ens va transmetre a nosaltres. Va arribar un moment que va dir: “Prou de variar tant; ens centrarem en un sistema.” Va decidir aquest, que és el que teníem més per costum, i ha anat bé. Al principi ell va venir amb molts conceptes, moltes idees, i potser nosaltres no estàvem prou capacitats. Receptius sí, però potser no teníem prou capacitat d’assumir-ho tan ràpidament, i potser hi havia un punt de col·lapse; ens costava saber triar en cada moment la manera de jugar. Crec que ens ha anat bé centrar-nos més en una idea, sense oblidar les altres, i ens està anant més bé perquè ens mostrem més sòlids i ens està donant resultat, que és el que busquem.

Sí, és veritat. Els jugadors estan fets per a aquest sistema i molts fa anys que hi juguem. L’estil de joc és una mica diferent, però les posicions són les que són, i els jugadors hi estem habituats.

Al final, no és fàcil, quan et canvien una mica la idea de joc, més de toc, d’associar-te. Machín era una mica a l’inrevés, volia robar la pilota i sortir ràpidament, buscant profunditat i aprofitant que el rival estava obert. Són dues maneres. Però crec que Eusebio també té clar que som bons en això, i que en algun moment, quan robem i conduïm endavant, també estem fent molt mal. També ho treballem. Ell té molt la seva idea però també té clar que tenim punts molt forts d’anys anteriors que s’han d’aprofitar.

No. El que passa és que estem acostumats que Granell i jo fa anys que juguem molts minuts, i s’hi ha ajuntat que s’han fet grans temporades amb aquesta manera de jugar, amb intensitat, sacrifici i solidaritat. Però crec que hi ha companys que també estan compromesos per fer-ho. L’ADN gironí crec que és aquest sacrifici, aquesta voluntat de lluitar cada pilota fins al final. Això no treu que hi ha detalls tècnics i tàctics per crear joc ofensiu. Tenim jugadors que s’estan adaptant molt bé a aquest lloc, i crec que aquest any hi ha molta competència. Això ens enriquirà molt a tots.

És un elogi. Sempre t’agrada que l’entrenador et reconegui les coses. És un tècnic molt proper, parla molt i sempre et diu les coses bones i les dolentes. Després de no tenir el millor començament, no només per minuts sinó també per joc, i que l’any passat vaig acabar a un nivell que no era el que volia, tornar-me a veure al meu nivell, que els resultats acompanyin i que l’entrenador t’elogiï t’anima i et fa agafar confiança.

Al començament sempre és una mica la prova, veure quins jugadors s’adapten més a la manera que vol l’entrenador. És veritat que en aquell moment em veia darrere d’altres. No és cap problema. L’únic que em va servir és per continuar treballant, intentar aprofitar els minuts que tenia. He tingut la sort que he sabut aprofitar els moments que he tingut, i també la mala sort de les lesions d’alguns companys. Hi ha hagut bons resultats, i ara quan tots estiguem bé al mig del camp, l’entrenador tindrà maldecaps per fer l’equip, que al cap i a la fi és el que busquem. Tot això farà millor l’equip.

Sí. Crec que la idea d’Eusebio al principi era jugar amb el 4-3-3, el sistema a què més habituat estava i que funciona bé per tenir la pilota. A mi em posava més d’interior, amb Timor o Rubén de pivot. Les dues marxes van ser dures, perquè tenien, sobretot Timor, el lloc guanyat. Van ser decisions seves, i no hi pots fer res. En aquell moment, crec que per Eusebio també va ser un cop. El mister va saber rectificar, o va intentar posar-hi altres jugadors, com Douglas. I crec que tampoc ha anat malament. És qüestió d’adaptar-te. El futbol són moments, i els jugadors venen i van. Crec que s’ha fet bé.

No sé si és per la meva figura o no, però a molts equips els passa. Quan jugues amb doble pivot, en busques un de més associatiu i un de més capacitat per robar pilotes i intensitat. És el que hem tingut sempre. Però al final crec que els dos pivots tenim les mateixes funcions, cadascú amb les seves virtuts. La qüestió és intentar complementar-te bé amb el company.

He millorat, crec que estic millorant molt sobretot el posicionament. A l’hora de perfilar-me, tenir més la pilota. Tàcticament, potser assegurar més la pilota i no precipitar-me a anar endavant de seguida després de robar. Molts conceptes que m’explica, de venir a buscar la pilota en diagonal o d’intentar evitar passades. Coses que Machín també deia, però potser no hi donàvem la importància que tenen. Eusebio la hi dona, i la veritat és que m’estan facilitant les coses a l’hora de cometre menys pèrdues i de sentir-me més còmode amb la pilota. Estic molt content, perquè sabia que és un entrenador que li agrada tocar la pilota i és una de les coses que volia millorar. Jugui més o menys, la meva mentalitat és de continuar millorant, i sobretot en aquest aspecte.

El joc amb Machín era més directe, més de profunditat, de robar a tres quarts de camp. Ja teníem la bola, perquè tancàvem l’equip al darrere, robàvem, obríem a la banda i tornàvem a centrar, però ara és un joc més associatiu, d’intentar tenir paciència a darrere, sense posar-nos nerviosos. Però també a vegades el que ens soluciona el partit és robar una pilota o una passada a l’esquena. Són maneres de jugar, però també pots tenir detalls de l’altre entrenador, si parlem en aquests termes. Al final, en futbol pots tenir molts matisos i no sempre has de tenir una idea clara. Has de trobar els defectes del rival, i a vegades és millor jugar directe. Crec que Eusebio té clar que cada partit és diferent.

Crec que tots plegats ens vam sentir més responsables. Vam tenir aquell punt de tots donar un punt més. Jugadors que no tenien tants minuts han de fer un pas més, veus joves amb ganes de tot... Al final. tot suma. A València, crec que es va fer un bon partit, tot i que és veritat que ells van tenir moltes ocasions i Bounou va estar esplèndid. Però vam saber patir. El millor que tenim és que, jugui qui jugui, donarà el màxim. I això ens està fent ser una pinya, que fa molts anys que és així.

Sempre agrada, i tant. No estic acostumat a fer gols, i si el dia que marco és per guanyar un partit, et fa pujar l’autoestima. A veure si això m’anima a fer-ne algun més.

Sí, crec que falten reforços; ho sap tothom. N’hauran de parlar Quique i Eusebio. Ens falten efectius, però també crec que els que estan jugant ho estan fent a un nivell molt alt. Planas, que feia temps que no competia, està jugant molt bé. I Porro ja s’ha vist com ha explotat. I també venen jugadors per darrere que ens ajuden, a part d’altres companys que poden jugar als carrils.

Sí, els veig molt bé, a tots els que venen. Amb ganes, il·lusió, com han de venir joves a entrenar-se, i més quan el primer equip és a primera. S’ho han agafat molt bé, perquè veuen que tenen possibilitats d’entrar a les convocatòries i de venir molt sovint a entrenar-se. Tots, del primer a l’últim, de qui ve més a qui menys. Estan rendint a un nivell molt alt.

No sabria dir si és bo o dolent. En principi, semblaria dolent i preferiria que es desenganxessin els de dalt i els de baix. Però també et fa estar molt endollat. Saps que està tot molt just, perds dos partits i ets a baix. Hem de mantenir el nivell de concentració fins al final per aconseguir la salvació.

Crec que ara mateix és d’il·lusos. Hem de ser conscients d’on venim i de qui som. I ara, amb baixes importants. Hem de ser conscients que som el Girona, un equip petit, humil. Seria un error gros pensar en més. Hem de fer com l’any passat, que sempre estàvem concentrats en la permanència fins que la vam assegurar. I després, a somiar. Hem de seguir el mateix guió.

Entenc que l’afició és ambiciosa i que té ganes que anem endavant, a buscar el gol fins al final. Vam buscar el petit desordre i gairebé se’ns va girar en contra. Entenc que siguin ambiciosos, però m’agradaria que no xiulessin. Des de dins el camp, et sents malament. És veritat que no ens va sortir el millor partit i que l’havíem de guanyar, però també és important no perdre’l. Sembla que xiulant els últims minuts desaprovis tot l’esforç que ha fet l’equip. M’agradaria que no xiulessin, tot i que també valoro que siguin ambiciosos.

Estic molt content. Se’m va presentar l’opció i aquest any em veia més capacitat, més madur. Amb la marxa d’Eloi, potser també faltava aquesta figura de l’home de la casa. Vam fer votacions, i per tant també em vaig sentir valorat pels companys. Intento aportar el màxim, a dins i a fora. per fer més senzilla la convivència i fer un millor any. Soc una figura més que m’incorporo per darrere al grup de capitans.

En el meu cas sí. El primer cop que jugues contra els teus ídols, o al Bernabéu, o al Camp Nou, sempre impacta més. Vam tornar al Camp Nou i vam ser molt sòlids, només concentrats en el partit. Les segones temporades tenen això. La primera tot és nou. Personament sí, crec que és millor perquè estàs més tranquil i has adquirit més experiències.

És que no m’ho puc imaginar, no sabria què dir-vos. No puc dir ni sí ni no. Si passa, és perquè es van fent temporades, em trobo bé a l’equip i es van fent renovacions. Si no es fa, és perquè o el club o jo busquem altres coses. Passi una cosa o l’altra, sempre serà per buscar el bé del club i el meu. Per tant, estarem tots feliços.

La veritat és que m’agradaria viure altres experiències. Però a vegades prens una decisió i et pot sortir malament. Aquest és el club de casa meva, de la meva gent. Tinc tothom aquí. No puc estar en un lloc millor que aquí. I si aquí estic bé i el club em vol proposar una renovació i ens posem d’acord, la millor opció sempre serà quedar-me aquí.

Sí. Sempre que s’acabava la temporada, era jove, jugava molt i cridava l’atenció d’altres clubs. Havien arribat ofertes, però mai fermes. L’any de l’ascens sí que va arribar una proposta molt clara, van pressionar fins al final i vaig acabar tenint jo la decisió. M’oferien unes condicions més bones i el club tenia més trajectòria a primera. Al final, ens vam entendre amb el Girona. I ja que m’havia costat tant arribar a primera amb el club, vaig decidir quedar-me i disfrutar de l’estrena. Però aquest estiu, per exemple, no ha arribat res. Per tant, treballar per intentar millorar el rendiment, juntament amb el del club, i si ha d’arribar alguna cosa, ja arribarà.

Moment d’eufòria, sí. Però crec que el millor moment potser va ser l’empat al Camp Nou, que a més em va anar molt bé a mi perquè em costava entrar a l’equip.

Anàvem al límit i vam topar. Quan tots dos érem a terra, va venir l’àrbitre i em va dir que havia xiulat falta en contra nostra. Em vaig aixecar i li vaig anar a donar la mà, perquè l’àrbitre m’havia dit que jo havia fet la falta. No havia vist res.

Crec que és bo. Està millorant sobretot en els fores de joc i en les agressions. Sempre hi haurà moments de dubte i debat. Al principi, no n’era gaire partidari, però ara en soc més, potser també perquè ens està afavorint. Crec que en circumstàncies com un gol en fora de joc, és bàsic.

Sí. Sobretot en el moment de baixada quan encaixes un gol, si es rectifica, canvia tot. Són coses que no havíem experimentat fins ara i ens hi anem adaptant.

Guanyar el Madrid a Montilivi.

No, res. Per mi, res. Hem pogut guanyar el Madrid o empatar contra el Barça i l’Atlético, i fer grans partits a primera, però el moment de l’ascens és únic. I més pels que feia anys que ho intentàvem.

Pot ser, però jo era a la graderia lesionat i ben nerviós. Podia ser molt plàcid, però fins que l’àrbitre no va xiular el final vaig patir.

No en demano. N’he canviat alguna per al meu germà, que a vegades me’n demana, com les de Sergi Roberto o Bartra. I amb els que conec, me les intercanvio, com Gerard Valentín o Gumbau.

Intento ser el mateix de sempre. Es nota que la gent et reconeix més, tant al carrer com amb el ressò que té tot el que dius a les xarxes socials, però hem d’intentar no canviar gaire, perquè ens ha anat bé fins ara.