Les ramificacions

El màxim responsable de construir l’actual estructura esportiva del Girona és el director esportiu, Quique Cárcel. Malgrat que els seus esforços se centren principalment en la primera plantilla, les darreres temporades també s’ha aconseguit teixir per sota seu un seguit de ramificacions que van des del cos tècnic de l’equip de primera divisió, fins a l’àrea de cerca de talents per al futbol de base. Cárcel treballa en el seu dia a dia amb quatre persones de la seva màxima confiança: Ivan Hammouch, secretari tècnic del Peralada (el primer filial) i scout especialitzat en el mercat francès; Juan Carlos Moreno, scout del mercat espanyol i portuguès; Santi Pou, cap de metodologia, responsable de l’àrea de scouting del primer equip i el vincle periòdic en la vessant esportiva amb el City Football Group, així com amb Ildefonso Fernández Toto, el darrer a incorporar-se al club i crear l’àrea de rendiment, a cavall entre el futbol professional i el formatiu i que té com a objectiu detectar i potenciar la qualitat en la base perquè sigui aprofitable per al primer equip. Santi Pou també té un paper camaleònic entre les tasques que realitza per al primer equip i les que supervisa en el planter, unes categories inferiors que tenen com a màxim responsable Albert Síria. En el treball amb els joves és on més s’han diversificat les àrees, se n’han creat de noves –amb l’arribada de més professionals–, i s’ha instaurat la voluntat de treballar en el conjunt de categories d’una mateixa manera a través de l’aplicació d’una filosofia de joc i d’entrenament concretes. “Vam trobar una estructura més petita, que funcionava però en què hi havia poques persones que feien moltes funcions. El que hem fet amb el temps i amb més recursos ha estat mantenir aquestes persones que estaven fent una bona feina però passar-les a posicions de presa de decisions. Per sota seu hem anat creixent amb més gent que fa feines més especialitzades i que permeten fer tasques més concretes i obtenir un millor rendiment”, explica Santi Pou, responsable de l’àrea metodològica.

En aquest sentit, des de l’actual direcció esportiva es valora la feina que ja feien persones vinculades al club de fa anys. “Són persones molt vàlides; per això han continuat amb nosaltres. Hi dedicaven moltes hores però el que hem aconseguit en les últimes temporades és que ara facin feines més concretes”, diu Pou, que també remarca l’ADN gironí que s’ha volgut mantenir en els professionals que treballen al club, així com la promoció interna a l’hora d’anar eixamplant estructures de l’organigrama: “Quan hi ha una vacant per a alguna feina o tasca que necessitem cobrir sempre mirem què tenim a la casa. Ens hem alimentat molt de la gent que ja era al club, persones de Girona, de la comarca, de la demarcació... per no perdre els orígens. Un exemple és Dani Villar, que treballava en la base i ara ha fet el salt al cos tècnic del primer equip com a analista.”

Els homes de negre

Un altre grup humà que ha crescut les últimes temporades ha estat el cos tècnic del primer equip. Tot i que Pablo Machín va aterrar sol a Montilivi i va assumir com a seves figures ben properes a l’entrenador com el seu assistent o el preparador físic, en les últimes temporades el de Gomara ja havia fet créixer el nombre d’efectius tècnics tant damunt la gespa com en la vessant d’analista. La situació ha estat diferent aquest estiu, quan el grup d’entrenadors del primer equip, amb Eusebio al capdavant, és totalment nou i només queda l’encarregat de porters, Omar Harrak, de l’anterior etapa. Eusebio es fa acompanyar durant els entrenaments de dos assistents, Onésimo Sánchez i Juan Carlos Andrés, mentre que en la preparació física hi ha Gerardo Izaguirre. En la part d’anàlisi de rivals i també dels entrenaments hi trobem Aitor Unzue i Dani Villar. En un segon pla hi ha altres persones que també aporten el seu gra de sorra al bon funcionament de la plantilla, com poden ser el nutricionista Sergi Mateo, l’encarregat de material, en Jota, o el delegat Javier Galiano.