De moment, el relleu a la banqueta –caldrà veure quin efecte té l’allau de canvis a la plantilla que es preparen per al mercat d’hivern– no canvia la cara al Nàstic, que es continua mostrant com un equip molt fràgil, sobretot en defensa. Ahir, a Sòria, no va estar malament en una primera meitat igualada, en què el joc directe dels grana va mantenir a ratlla el futbol més combinatiu del Numància. En la segona, però, es va enfonsar mentre anava encaixant gols calcats en centrades molt mal defensades i va acabar perdent de manera clara el quart partit en les últimes cinc jornades, en les quals només ha sumat un punt. Ancorat perillosament en l’últim lloc, a sis punts de les places de descens, la sensació és que ja tot es fia al complicat i imprevisible mercat d’hivern, que sol ser útil per als equips que busquen retocs, però no gaire per als que necessiten canviar l’equip de dalt a baix. El Nàstic està pagant el fet de no tenir un projecte esportiu ben definit, i aquest problema difícilment es resoldrà al gener.

L’infortuni del Nàstic ja va començar en l’escalfament, ja que Ramiro Guerra, que en la jornada anterior va debutar després de perdre’s les primeres jornades per lesió, es va fer un trencament muscular, i el seu lloc en l’onze inicial el va ocupar Javi Márquez, que va formar el mig del camp amb Imanol García i Rocha. Més enllà de la medul·lar, Enrique Martín va tornar a jugar amb tres centrals, un dels quals, Salva Ferrer, del filial, va debutar com a titular; dos carrilers, Brugui i Abraham, i Manu Barreiro i Uche en la punta d’atac. La idea era aprofitar la mobilitat de Brugui i les pilotes llargues a Manu Barreiro, que les havia de fer bones i buscar Uche per completar l’acció. El Nàstic, però, va generar poca cosa en atac. La millor acció va ser un contraatac dirigit per Javi Márquez, que va posar la pilota en profunditat per a la diagonal de Brugui, que va xutar forçat. El mateix Brugui va fer una rematada de cap alta en una altra acció destacada. De fet, va ser un pèl més perillós el Numància, sobretot en el tram final de la primera part, en què va ser força insistent, amb xuts i centrades.

Si la primera meitat havia deixat algun motiu per a l’optimisme tarragoní, la segona el va fer desaparèixer del tot. El Nàstic va fer un pas enrere després de la represa, amb un Numància que va monopolitzar la pilota i que de seguida es va adonar que havia de posar pilotes a l’àrea i verificar la fragilitat del rival. Així, Unai Medina va fer una bona centrada en què Higinio es va anticipar a Djetei, que no va saber posar-hi el cos (56’); Marc Mateu va projectar una pilota a l’àrea que havia de ser per a Becerra, que no es va entendre amb un Albentosa que el va obstaculitzar i va introduir, de rebot, la pilota a la porteria (63’), i Rocha va rebutjar fatal una altra centrada de Mateu, aprofitada des del punt de penal per Nacho (76’). En 20 minuts, el Numància va sentenciar el partit contra un Nàstic que no va donar senyals de vida en la segona part.