Valery, Choco i Doumbia

Eusebio només va utilitzar dos futbolistes del Peralada. I va fer un assaig general amb Valery, segurament pensant en San Mamés. L’escalenc va començar a l’esquerra (Anzouana ho va fer a la dreta), on es va mantenir la primera mitja hora abans de permutar-se amb el seu company del filial. Mentre Valery va respondre a les expectatives, altres futbolistes que tenien l’oportunitat d’aixecar el dit no ho van fer. Choco Lozano es va perdre en la mediocritat en la mitja punta i Doumbia encara va estar pitjor perquè les poques vegades que va aparèixer va ser per desentonar.

La primera part va ser insubstancial perquè cap dels dos equips va tenir continuïtat en el control. Stuani, ahir a la graderia, segurament hauria encarrilat l’eliminatòria amb un 2-0 perquè difícilment hauria fallat l’un contra un que va fallar Doumbia, i també la rematada que va fer a l’aire l’ivorià després de la passada de la mort de Valery. A l’altra àrea, l’escalenc va salvar de sota els pals un gol que Borja Bastón ja mig celebrava i Burgui va amenaçar dues vegades des de fora de l’àrea en un minut: Gorka va salvar el primer amb la punta dels dits i el pal va evitar que la segona rematada del davanter visitant acabés a la xarxa.

Tot es va revolucionar en la segona meitat. No va estar gens fi, Alcalá, a l’hora d’enviar a córner una pilota fàcil que anava en direcció a la xarxa a càmera lenta. El 0-1 va premiar el millor inici de l’Alavés després del descans i Eusebio també va acabar la paciència.

Borja i Roberts, al rescat

A 21 minuts del final, el tècnic va fer un moviment determinant. Borja García i Patrick Roberts van entrar per Choco Lozano i Andzouana i l’escenari del partit no va trigar ni 30 segons a canviar per complet. La primera pilota que va tocar l’anglès va ser per crear un desequilibri per banda esquerra i l’oportunitat va ser doble: el seu xut, amb poc angle, el va rebutjar Sivera i el rebuig el va recollir Borja García, que va fer lluir el porter visitant.

Aquesta jugada va ser suficient per excitar Montilivi, que de manera fins i tot sorprenent va superar els 9.000 espectadors. Per adobar-ho, Granell va tenir la sort que la falta directa que va executar es va enverinar i va descol·locar el porter de l’Alavés en l’acció de l’1-1. El gol va hiperventilar encara més els locals, que no van pensar en els efectes col·laterals que la copa pot tenir al gener sinó en el partit. Desbocats, els blanc-i-vermells van començar a trobar escletxes entre la defensa rival i entre Valery i sobretot Roberts i Portu es van manegar el 2-1.

Un final agredolç

Tot i que un gol de l’Alavés conduïa a la pròrroga, la sensació és que el Girona havia aconseguit el control del partit que no havia pogut tenir en els primers 70 minuts. Just abans del 2-1, fins i tot, Eusebio va decidir fer un moviment per intentar assegurar l’1-1, que també era el passaport per als vuitens. El tècnic va rellevar Doumbia, que en la segona meitat no va fallar tant com en la primera perquè pràcticament no va tocar la pilota, i va fer entrar Bernardo. El reajustament va dur Ramalho al carril dret i Valery altre cop a l’esquerra, i va servir per avançar la posició de Patrick Roberts.

Cada intent d’avançar línies de l’Alavés (Abelardo se la va jugar amb Calleri, Jony i Twumasi) va tenir com a resposta un contraatac elèctric del Girona. El partit pintava a estrip, perquè entre Portu, Patrick Roberts i Borja García van tenir accions de superioritat numèrica per fer el 3-1 i eliminar el fantasma del 2-2. L’estrip, però, el va patir l’anglès, i va ser muscular. El Girona és a vuitens, sí, però el gener farà pujada.