Era impossible imaginar una fita com la que van aconseguir ahir els jugadors del Reus a La Rosaleda. L’equip, cansat de no cobrar i buit perquè el nucli dur ha decidit marxar, va demanar a la federació ajornar el partit. Però no li ho va concedir. Sense esma i molt separat dels propietaris que regeixen la samarreta i l’escut que ahir representaven, van jugar un partit de futbol extraordinari i van passar per sobre de tot un Màlaga, que aspirava a col·locar-se primer. La Rosaleda va rebre i acomiadar els herois roig-i-negres amb aplaudiments mentre les cares de circumstàncies se succeïen a la plantilla del Baix Camp. Si abans d’acabar l’any van aconseguir un triomf ple de rauxa a Alcorcón i àmpliament celebrat, ahir la fita va ser encara més grossa, ja que van trencar tots els esquemes de les lleis del futbol, però no hi havia ganes ni de celebració. La fractura i l’esgotament són totals. Només queda el futbol.

Bartolo no va inventar res en l’onze inicial: si disposava de dotze jugadors amb fitxa professional, en va col·locar onze en l’equip titular; tots, a excepció de Juan Domínguez. Si bé és cert que alguns jugadors van demostrar que estan per altres coses, es van imposar aquells que pensen en el futur, amb ganes de demostrar mèrits en el futbol professional, lluny de Reus si pot ser. Així, l’equip va jugar molt bé al seu futbol, controlant la pilota des del darrere i aprofitant el toc dels jugadors al mig del camp. Els roig-i-negres van manar en sensacions en el primer temps, però hi va ajudar molt que de seguida es van poder avançar en un córner servit en curt, que va acabar en centrada de Carbonell i rematada a gol de Borja Herrera.

El Màlaga es va convertir en un sac de nervis pressionat per la seva afició, que, en una pèrdua que va generar un contraatac visitant, va esclatar contra el seu equip en forma de xiulada general. Tot i això, els locals van poder empatar el partit en una jugada a pilota aturada que va generar dues oportunitats claríssimes, una de les quals salvada per un altre jugador que ahir es va reivindicar: el porter Pol Freixanet.

En el segon temps, el Reus va renunciar un pèl més a la pilota, sobretot en els instants inicials, a causa de la pressió del Màlaga, però aquí va aparèixer la bona sintonia defensiva de l’equip de Bartolo. El Màlaga es va situar prop de l’empat, amb un xut de Harper que va anar als núvols, tot i que el Reus hauria pogut sentenciar amb un córner directe de Querol que no va veure porteria. La sentència va arribar gràcies a la hiperactivitat del reusenc, que, amb ganes de demostrar que té lloc a la divisió de plata, va córrer més que ningú a l’esquena de la defensa andalusa i va provocar un penal que Gus Ledes va convertir. Querol, a més, hi va posar la cirera culminant una gran jugada col·lectiva amb una rematada sobre el bot. La diana que va arrencar els aplaudiments de La Rosaleda va tancar un partit que ja estava dat i beneït des del minut 62. Els últims instants només van servir perquè Freixanet exhibís les seves habilitats aturant tres ocasions.