Al Choco Lozano li està costant trobar la seva millor versió a Girona. El davanter hondureny de 25 anys, indiscutible al seu país, on és internacional des de categories inferiors i on va meravellar de ben jove a l’Olimpia, també va oferir fogonades del que pot arribar a ser en el seu aterratge al futbol estatal, al Tenerife, a segona divisió, però en el següent pas, a primera, s’ha estancat. A la categoria d’or va arribar-hi a l’hivern del curs passat, quan el Girona va fitxar-lo procedent del Barça B, buscant reforçar la seva línia d’atac, a la recerca d’aquell futbolista que es podia intuir pels seus precedents, però al qual continua esperant.

I és que el davanter no s’ha destapat de blanc-i-vermell. El curs passat, no va acabar d’encaixar en el sistema de Pablo Machín, va acumular quatre titularitats en catorze partits de lliga que va disputar, i només va aconseguir marcar una diana. I aquesta campanya, amb nou entrenador, Eusebio Sacristán, les prestacions tampoc han millorat i, fins ahir, encara no havia vist porteria en els tretze duels, entre lliga i copa, en què havia participat.

Ahir però, a Montilivi es va veure un Choco que convida a l’optimisme. A banda del gol, salvador, que manté amb vida el Girona en l’eliminatòria, va completar una actuació més que notable, mostrant-se punyent a l’espai, i puntual dins de l’àrea, sent una amenaça per al rival en tot moment. Va iniciar el duel a la banda dreta, en la posició que habitualment ocupa Portu, però arribat al primer quart d’hora, Eusebio va canviar-lo de cantó i es va deixar caure per l’esquerre, on va estar més còmode. L’hondureny va estar actiu, mòbil i ficat, i va gaudir de dues clares situacions de gol que va malbaratar: la primera, després d’una precisa passada d’Aleix García, que el va deixar dins l’àrea davant d’Adán però el seu xut, fluix, va anar a les mans del porter de l’Atlético; la segona, producte d’una centrada passada de Ramalho, que va abaixar, al segon pal, però no va connectar bé la rematada i la pilota va marxar als núvols.

No es va ensorrar el 19, al contrari, i va seguir treballant, esperant el seu moment, que va arribar passada la mitja hora de joc. L’equip gironí anava per sota en el marcador, quan va controlar una passada d’Aleix García al vèrtex de l’àrea, va deixar botar l’esfèrica i amb un subtil toc amb l’interior al pal llarg va sorprendre el sentinella visitant, que, tot i tocar-la, no la va poder refusar. El Choco va obtenir doncs premi a la insistència, amb una diana vital, que el reforça de moral, en el seu caminar com a futbolista del Girona.

I de fet, encara hauria pogut deixar una petja més important en el partit, si no hagués estat pel travesser i unes molèsties musculars que el van fer plegar abans d’hora. I és que després de l’empat, va tocar el segon, amb un cop de cap a la sortida d’un córner que va estavellar-se a la fusta, negant-li un doblet, que tampoc li va permetre aconseguir el seu físic. Ja en la represa, se’l va veure estirant sobre la gespa i Eusebio, per precaució, va optar per substituir-lo quan s’havien disputat 59 minuts. El Choco, golejador ahir, mira endavant, amb una diana i una actuació determinants.