De groguis a dominadors

Llegit a raig, feia més patxoca l’onze de l’Atlético que no pas el del Girona. I la banqueta (cap dorsal superior al 25 en els colchoneros i quatre en el conjunt d’Eusebio). En l’únic lloc on el Girona tenia clara superioritat envers el seu rival era a la grada i a la infermeria.

Els primers minuts de partit ja van dibuixar un escenari ben galdós per al Girona, obligat a parapetar-se a darrere per la pressió alta de l’Atlético. I per fer més dramàtica la situació, la cama esquerra de Griezmann va ser letal en una rematada espectacular. Si amb 0-0 el Girona ja tenia una feinada per espolsar-se de sobre el domini visitant (els locals van teixir i ajuntar una línia de cinc i una de tres molt a prop de la seva àrea), amb el gol en contra els problemes s’haurien pogut fàcilment multiplicar.

El Girona va tenir sort que l’Atlético se sol bloquejar i no sap clavar l’estocada quan el partit li fa baixada. Amb el 0-1, els equips de Diego Simeone són feliços perquè confien una barbaritat en la seva solidesa i el seu contraatac. Ahir, l’Atlético va posar el fre de mà i ho va pagar car, potser perquè no comptava amb un element climatològic: el vent.

Va bufar molt fort ahir a Montilivi i el Girona el va saber aprofitar quan el va tenir a favor i va aconseguir inclinar el camp. Sobretot Aleix, però també Douglas i especialment els carrilers (molt bé tant Ramalho per la dreta com Valery a l’esquerra). El Girona va passar no només a dominar la situació, sinó també a generar perill. Les dues primeres rematades de Choco Lozano van ser desesperants, però a la tercera –i amb l’ajuda del vent i d’Adán– va marcar l’1-1. Va ser una injecció de moral per a ell i també per a l’equip. No pas per Doumbia, altre cop perdut i fent patir més del compte Montilivi cada vegada que tocava la pilota. L’ivorià va tenir el 2-1 a la primera part i també a la segona, però malament rai si a sobre de generar poc se li neguen els gols que semblen mastegats. Paik, que va tenir l’alternativa en l’onze, també va estar desdibuixat i mig perdut. Fins i tot quan el Girona feia i desfeia i quan les seves característiques havien d’anar millor. Choco, en canvi, es va anar entonant. El travesser li va negar el 2-1.

El vent, en contra

Amb la mateixa ambició que el Girona, l’Atlético hauria pogut fer molt mal. Però els visitants no van saber jugar amb el vent d’esquenes. Simeone va acabar deixant sol a dalt Correa –era molt difícil precisar l’última passada enmig dels tres centrals locals, que van fer un partit immens– i va poblar la segona línia de jugadors amb arribada i xut, però l’exercici defensiu dels gironins a l’hora de tapar els forats va ser encomiable. Eusebio va acabar amb tots els tocadors (Granell, Aleix, Douglas i Borja) a la gespa, conscient de la importància que tenia, amb el vent en contra, conservar la pilota i no perdre-la.