Raúl García no ha vingut a cegues a Montilivi. Ahir a la tarda, el lateral gallec de 29 anys va fer els primers tocs a sobre de la gespa del que serà el seu nou estadi fins, com a mínim, el mes de juny. En el camí que ha portat el lateral esquerre des del Leganés fins a Girona hi han hagut dues premisses que han tingut un paper important. La primera, l’interès de l’àrea esportiva blanc-i-vermella per incorporar un perfil que pot encaixar en el sistema de joc amb carrilers que practiquen els d’Eusebio. “Si haguéssim pogut incorporar Raúl García quan es va lesionar Mojica ho hauríem fet. La situació adequada per a totes les parts no s’ha produït fins ara. És un perfil que s’adapta al nostre vestidor: ve de baix, és humil i té ambició”, va remarcar el director esportiu Quique Cárcel, que també va confirmar que la nova incorporació no podrà jugar contra el Leganés per culpa de la clàusula de la por. El segon argument per convèncer Raúl García ha estat la mateixa ambició del futbolista: “Va anar tot força ràpid. Volia sortir del Leganés, no hi tenia minuts i jo soc molt competitiu. Va sorgir l’opció del Girona, Alcalá –amb qui va coincidir a l’Almeria– me’n va dir meravelles i no m’ho vaig pensar.”

Amb el dorsal 14 a l’esquena i el nom de Carnero a la samarreta –en honor del seu avi matern, figura clau en la seva trajectòria i que va morir fa poques setmanes–, el nou carriler del Girona ja es va posar a disposició del tècnic Eusebio Sacristán: “Em considero treballador i em vull guanyar els minuts. Estic bé físicament i l’única cosa que em falta és ritme de competició. Si l’entrenador em vol posar aquest diumenge, jo estaré encantat i ho donaré tot.” Pel que fa al lligam contractual, fins al juny, Raúl García no es tanca portes: “Em vinc a guanyar el lloc i a tenir minuts. Al juny valorarem com ha anat entre totes les parts i prendrem una nova decisió.”