El protagonista
Al final del camí
Roberto Santamaría torna a Montilivi per enfrontar-se al Girona, equip en què va jugar durant dues temporades (2010/11 i 2011/12)
Als 33 anys i amb una llarga trajectòria a segona, s’ha estrenat darrerament a primera i s’ha fet un lloc a la porteria de l’Osca després d’iniciar el curs com a tercer porter
“Quan va arribar a Girona era jove, però ja estava contrastat i, tot i això, va millorar molt”, rememora Raül Agné
“Ha deixat la porteria a zero dos partits seguits, cosa que no havia passat en tota la temporada”, diu Enric Gallego
Roberto Santamaría (Pamplona, 1985) s’enfrontarà dissabte amb el seu passat. El porter, que un dia va defensar la porteria de Montilivi, tornarà a l’estadi, ara amb la samarreta de l’Osca, i per primera vegada, en l’elit. I és que ha plogut molt des que Santamaría va passar pel Girona, tot plegat ha canviat molt, tant per al jugador com per al club.
Ja fa gairebé nou anys de l’aterratge del sentinella a l’entitat blanc-i-vermella, on es va estar dues temporades (2010/11 i 2011/12), a segona divisió. “Se’ns va presentar l’opció de fitxar-lo de Las Palmas i ho vam aprofitar perquè aleshores era un porter contrastat a la categoria. Jove encara, perquè tenia 25 anys, quan va arribar, però ja estava contrastat”, rememora a aquest diari Raül Agné, l’entrenador de l’equip durant aquells cursos, amb qui sempre va ser titular. “Nosaltres jugàvem molt amb el porter, i ell té un joc de peus molt i molt bo, i ens anava molt bé. En aquell moment era el millor de la categoria en aquest aspecte”, assegura Agné, que explica també que en el seu periple a l’equip gironí, Santamaría va créixer molt: “Era un porter per fer, però crec que de la mà de Toni Giménez, que ara està amb Pochettino al Tottenham i que era el nostre preparador de porters, va millorar molt i es va convertir en un gran porter. Una de les claus en la carrera de Roberto és haver-se trobat amb el Toni.”
En la primera campanya, el navarrès va ser indiscutible i va oferir un gran rendiment en els 33 partits de lliga que va disputar, però en la segona, amb l’adeu d’Agné i l’arribada de Josu Uribe a mitja temporada, va perdre el lloc en detriment de Dani Mallo i en va acabar jugant 21, motiu pel qual va abandonar el club.
Un trajecte complicat
Per arribar a primera, el trajecte del porter, com el del Girona, ha estat llarg i també, en ocasions, tortuós. Sempre a la categoria de plata, de la capital del Gironès va marxar a Ponferrada, per jugar a la Ponferradina dues temporades, després va anar a Osasuna i un curs més tard va tornar a la Ponferradina, on va tastar la cara més amarga del futbol, amb un descens a segona B que tornaria a repetir l’any següent amb el Mallorca. “El primer que he fet ha estat plorar. El futbol té aquestes coses, avui m’ha tornat una mica el que abans m’havia pres”, va indicar el sentinella després de pujar a primera amb l’Osca, equip al qual va arribar al gener de l’any passat, procedent del Reus on, a l’ombra d’Edgar Badía, no va tenir oportunitats. També a l’Osca tenia un rol secundari, però en el partit de l’ascens contra el Lugo va tocar-li entrar per la lesió d’Álex Remiro, el titular, i va complir.
I en la categoria d’or, tot i la marxa de Remiro, va mantenir el rol, en una tessitura encara més difícil ja que a davant tenia Axel Werner i Aleksandar Jovanovic. En la mala marxa de l’equip, cap dels dos va convèncer i finalment, a la jornada 17, l’entrenador Francisco Rodríguez va decidir-se a donar l’alternativa a Santamaría, que als 33 anys va fer el seu debut a primera divisió. “Juga perquè ho mereix. Té tota la meva confiança”, indica el tècnic, que, convençut amb el navarrès, ha paralitzat qualsevol incorporació per a la porteria en aquest mercat d’hivern. “Ha pencat molt, ha trepitjat fang, ha estat a molts clubs i a dia d’avui està rendint a bon nivell”, manifesta Agné, content pel futbolista que un dia va dirigir. “El conec de fa tres setmanes, ja l’havia vist jugar i és un gran porter”, indica Enric Gallego, un dels seus companys, a aquest diari. “Està fent grans aturades, traient bones mans, i en els darrers dos partits ha deixat la porteria a zero, cosa que no havia passat en tota la temporada. És una assegurança”, afegeix el davanter. Santamaría i el Girona es retroben ara a primera, el final del camí.
Publicat a
Notícies
Divendres,19 abril 2024