Si no és una final, s’hi assembla molt. El Girona ha anat malmetent un coixí de seguretat que era de deu punts fa uns dos mesos i s’ha enfangat com mai a primera divisió, amenaçat per la zona de descens. La nefasta sèrie sense guanyar en la lliga –nou jornades, amb 4 punts dels últims 27 en joc– l’han masegat, i la pèssima imatge a Ipurua ha acabat d’activar les alertes. Tot plegat ha conduït a un partit de màxima pressió aquest vespre a Montilivi. L’escenari que ha viscut de manera consecutiva les visites del Barça (0-2) i el Madrid (1-3 en la copa) rep avui l’Osca, el cuer i l’equip més inexpert a primera. Els gironins assumeixen que tot el que no sigui trencar la mala dinàmica, vuit dies abans de tornar al Santiago Bernabéu, dibuixarà un panorama crític. Amb més mèrits o menys, amb més finor o menys, la victòria local que tant s’està demorant a Montilivi –des del 27 d’octubre contra el Rayo– és fonamental.

Dins del drama que va suposar la cinquena derrota consecutiva entre lliga i copa i la novena jornada sense guanyar, el 3-0 d’Eibar hauria de servir de lliçó per al Girona, que ha de recuperar com sigui la versió competitiva que solia oferir. Sense dosis òptimes d’intensitat, concentració i ritme, l’equip blanc-i-vermell perd molta fiabilitat. I si s’afegeix al context de vulnerabilitat que fa setmanes que exhibeix, encara més. Tancar l’aixeta al darrere és prioritari, després d’encadenar quinze partits sense la porteria immaculada, i a un ritme de tres gols per partit en les últimes cinc derrotes.

A diferència dels anteriors partits a Montilivi, a més, el Girona haurà de saber gestionar l’ansietat i el neguit de veure’s en una situació tan delicada i també la pressió d’haver de manar contra el cuer de primera. L’Osca ha viscut al pou tota la temporada i té lluny el somni de la permanència, després d’haver acumulat només 15 punts en 22 jornades. Els aragonesos, però, no perden la fe, han reestructurat l’equip durant el mercat d’hivern –amb un esquema similar al d’Eusebio– i arriben a Montilivi després d’un recital contra el Valladolid (4-0). Enric Gallego és l’amenaça principal al davant d’un equip que arriba sense Cucho Hernández, que hauria pogut fer mal a l’esquena dels centrals blanc-i-vermells.