Per tots costats

Incapaç de superar una crisi de resultats que s’allarga sense fi i que l’ha deixat al límit del precipici just abans de visitar el Santiago Bernabéu, el Girona té molts maldecaps per resoldre. A l’equip d’Eusebio Sacristán li està costant veure porteria –no ha marcat en cap de les tres últimes jornades de lliga– però amb una mica més d’inspiració al davant tampoc ho tindria tot arreglat, ni de bon tros. Els dos gols que va marcar l’Osca dissabte a Montilivi, amb la col·laboració de la passivitat defensiva dels locals, van accentuar la sensació de fragilitat del conjunt blanc-i-vermell, incapaç de tancar la porteria pròpia, primer pas perquè un equip en caiguda lliure comenci a aixecar el cap.

El Girona no és entre els conjunts més golejats de primera divisió –el Rayo Vallecano i el Llevant (40); l’Osca i el Celta (39) i l’Espanyol (37) n’han encaixat més que els 33 dels d’Eusebio–, però si no posa remei a les fuites de l’última fase de competició, s’hi acabarà abocant. No només encadena setze partits (onze de lliga i cinc de copa, des de l’empat a casa contra el Leganés del 10 de novembre) sense deixar la porteria immaculada, sinó que s’està acostumant a rebre’n en plural. I no és cosa exclusiva del Barça i el Madrid. En els set últims duels, els blanc-i-vermells acumulen vint gols encaixats: dos de l’Osca i el Barça (0-2); tres de l’Eibar (3-0), el Madrid (1-3), el Betis (3-2) i l’Atlético (3-3) i quatre del Madrid (4-2). La mitjana és de 2,85 per partit, cosa que transforma en irrisòries les possibilitats de puntuar encara que es tingués més afinada la punteria al davant. De les set vegades que el Girona ha rebut més de dos gols en un mateix partit, cinc són a partir de mitjan gener, amb les excepcions de la segona jornada, contra el Madrid (1-4), i la vuitena, a casa contra l’Eibar (2-3).