Un altre nom propi de la històrica victòria al Bernabéu és Àlex Granell. Actiu com a interior, el gironí va treballar molt en la pressió i va tenir molt pes en la segona part a l’hora d’assumir el control del joc des del mig del camp, amb l’equip cada vegada més valent i més endavant. I un cop acabat el partit, el capità del Girona va fer un discurs ple de compromís, en destacar les victòries del Girona contra el Madrid en moments de dificultat per a Catalunya i recordar el patiment dels presos polítics que estan sent jutjats al Tribunal Suprem. Les paraules de Granell van generar una allau de felicitacions d’arreu del país i també l’animadversió dels sectors més espanyolistes.

Com en els millors temps, Stuani i Portu van certificar la victòria del Girona. L’atac, però, va tenir un altre protagonista, inesperat pel rendiment que havia ofert en versions anteriors. Choco Lozano va ser una de les apostes d’Eusebio en el descans i va tenir 45 minuts de plena activitat. En el 4-1-4-1, es va escorar a l’esquerra i va trobar molta profunditat pel costat defensat per Odriozola, que no el va saber frenar. Des de l’esquerra, l’hondureny va arribar sovint a l’àrea i va fer el xut que, rebutjat per Courtois, Portu va convertir en l’1-2. Choco Lozano continua sense haver-se estrenat com a golejador en la lliga, però va guanyar crèdit amb la seva actuació al Bernabéu.

En el 4-1-4-1 que va idear Eusebio, Douglas Luiz hi va tenir un paper rellevant. El brasiler era l’encarregat de dur el timó, com a pivot davant de la defensa, i va assumir la responsabilitat amb encert. Encarregat d’anar a buscar la pilota al darrere per començar a fer-la circular, el mig cedit pel City va estar precís i efectiu en les passades i va saber progressar endavant, com en la jugada en què va habilitar Choco Lozano i que va acabar convertint-se en l’1-2 de Portu. També va ser protagonista destacat de l’1-1, perquè va fer el xut que Sergio Ramos va treure amb la mà. Després d’una fase de temporada molt apagat, Douglas va recuperar la titularitat –feia cinc jornades que no jugava d’inici– i va completar el seu millor partit amb el Girona.

Si algú capitalitza la victòria al Bernabéu, és Eusebio Sacristán. L’entrenador del Girona havia rebut sempre la confiança de la direcció esportiva, i ell mateix s’agafava a l’esperit amb què treballaven els seus jugadors, però la victòria no arribava de cap manera i el 0-2 a casa contra el cuer el deixava en una situació delicada. Per frenar la caiguda lliure d’un equip que no parava d’encaixar gols, Eusebio va decidir arraconar l’esquema amb tres centrals i apostar per un 4-1-4-1. No va ser l’única aposta destacada del tècnic de La Seca, que al descans va fer un doble canvi (Aleix i Choco Lozano van entrar per Pere Pons i Porro) que va ser determinant. El Girona es va fer l’amo en la segona part, i els gols de Stuani i Portu van traduir la superioritat blanc-i-vermella. Eusebio, que va tenir una intervenció que va ser molt benvinguda per al Girona en el desenvolupament del partit, va sortir molt reforçat del Santiago Bernabéu.