La primera part

Tot i haver-hi un títol en joc, el duel es va acostar més a un partit típic de pretemporada, però amb un pèl més de ritme. Eusebio va fer un onze amb deu futbolistes de la primera plantilla més Valery (l’escalenc és a 45 minuts de lliga de ser-ho de ple dret) i Valverde va haver de recórrer al filial perquè en la convocatòria no tenia prou jugadors del primer equip. Això sí, el tècnic blaugrana va posar d’entrada els set que tenia i hi va afegir Wague, Miranda, Collado i Riqui Puig.

El Girona va dur la veu cantant en els primers compassos de partit, amb l’única excepció d’un parell d’accions individuals de Malcom, que va fer passar una mala estona a Valery. L’escalenc, que es va anar entonant, va tenir més participació que l’altre lateral, Porro. I la banda esquerra (amb Lozano) va ser més llarga i profunda que la dreta (amb Patrick Roberts evidenciant que necessita minuts per agafar ritme competitiu). En el 4-1-4-1, del qual Eusebio sembla que ja no es despendrà, el de La Seca va apostar per Pere Pons per jugar al davant de la defensa i al darrere d’Aleix Garcia i Àlex Granell. A davant, Doumbia va ensenyar més cosetes de les habituals i se’l va veure prou concentrat en el partit (molt més que el 9 rival, Boateng). També a Bernardo i a un inspirat Muniesa, la feina dels quals va anar creixent perquè quan el Barça es va espolsar el domini inicial blanc-i-vermell, els de Valverde també van poder maniobrar amb la pilota a prop de la frontal. Choco i Roberts haurien pogut marcar el 0-1 però no van trobar porteria, i Malcom també va tenir la possibilitat de fer l’1-0, però Iraizoz va estar pletòric de reflexos.

Lesió de Douglas

No va ser un bon inici de la segona part. En tres minuts, el Girona va concedir un contraatac després d’un córner a favor (ja li ha passat més d’una vegada); a Roberts li devia venir al cap l’esquinç muscular de fa tres mesos i va desaccelerar després d’arrencar amb dos metres d’avantatge. El pitjor de tot, però, va ser la lesió muscular que es va fer Douglas quan no feia ni 100 segons que era a la gespa, possiblement perquè no es va escalfar de manera convenient. I sense el brasiler, Eusebio haurà de sospesar qui farà les funcions d’un jugador que semblava que tenia el lloc assegurat al davant de la defensa. De sobte, les revolucions del partit van caure gairebé en picat.

Stuani decideix

Eusebio va buscar el cop de gràcia posant-hi de cop Stuani, Portu i Borja. El va trobar, tot i que el desbrossador va ser Valery i el rookie que va picar l’ham i li va fer penal, Collado. Stuani, infal·lible, va marcar l’únic gol i, tot i que el Barça va acabar forçant la màquina, tancant el rival i forçant molts córners, els gironins se’n van sortir com van poder i van acabar emportant-se el trofeu.