Lesions i desencert

La tecla per fer funcionar aquest València ha costat de trobar, i a més, Marcelino ha hagut de fer front a dues variables molt difícils de controlar. Per una banda, les lesions i la intermitència de noms que el curs passat van ser decisius i que en canvi aquesta temporada tot just ara comencen a mostrar la seva millor forma. Perfils com Santi Mina i sobretot Gonçalo Guedes han tingut diverses recaigudes en forma de lesió i no han pogut mostrar ni aportar a la plantilla tot el potencial que tenen. Per l’altra, el desencert en els metres finals ha arribat a fer sortir de polleguera els aficionats i els membres de la plantilla valencianista, i és una de les grans explicacions per entendre l’elevada xifra d’empats que han sumat fins ara. En la primera volta contra el Girona, per exemple, l’equip del ratpenat va tenir més i millors ocasions però amb la pólvora molla i davant d’un estratosfèric Bounou, els tres punts van volar cap a terres gironines. En la parcel·la ofensiva, destaquen els sis gols del seu màxim golejador, Parejo, tot i ser migcampista. L’aposta per Batshuayi –cedit pel Chelsea– no va sortir bé, i Santi Mina, Rodrigo o Guedes no han pogut repetir les xifres de gols del curs passat.

El nou any ha permès mantenir la solidesa de la primera part del curs i afegir-hi un punt més d’encert. Amb aquests ingredients, s’ha pogut obtenir un balanç de tres victòries, cinc empats i només una derrota –contra l’Alavés el 5 de gener–, que ha catapultat els valencianistes des de la zona perillosa fins a enganxar-se de nou a la lluita per entrar a Europa. I tot plegat, i segurament és el més important, amb la injecció de moral que suposa accedir a la final de la copa del Rei després d’onze anys.