El malson a Montilivi no té fi
El Girona rep el 2-3 en un contraatac letal quan els d’Eusebio buscaven el 3-2 amb un jugador més, amb el València penjat del travesser i demanant l’hora
Els locals van replicar el 0-1 de Guedes i l’1-2 de Parejo, però Neto va negar el 3-3 a Doumbia i a Portu
Els blanc-i-vermells ja s’acosten als cinc mesos sense guanyar a casa (5 punts de 24)
GIRONA 2 VALÈNCIA 3
GOLS:0-1 (14’) Guedes. 1-1 (22’) Ramalho. 1-2 (53’) Parejo. 2-2 (83’) Stuani, de penal. 2-3 (90’) Ferran Torres.ÀRBITRE:Del Cerro Grande (col·legi madrileny).Targetes grogues:A Alcalá (88’), del Girona, i a Gayà (20)’ i Diakhaby (74’), del València.Targetes vermelles:A Roncaglia, del València, per doble amonestació (62’ i 72’).PÚBLIC:11.502 espectadors a l’estadi de Montilivi.INCIDÈNCIES:Es va guardar un minut de silenci en record de l’expresident del Girona Josep Gusó. VALÈNCIA: Neto Piccini Gabriel Paulista RoncagliaEs fa difícil trobar una explicació raonable al desenllaç d’ahir, tan cruel com evitable. Tant de bo que el punt que el Girona havia suat sang per restituir (el València es va avançar primer amb el 0-1 i després amb l’1-2) no es trobi a faltar en la jornada 38. Als d’Eusebio els va poder més el cor que el cap. Van poder més les ganes de noquejar un rival que estava en inferioritat numèrica, penjat del travesser i implorant el final, que no pas buscar el 3-2 a través de la maduració i sense perdre l’equilibri defensiu, com va passar en l’acció del 2-3, letal com poques. La pèrdua de Patrick Roberts va enganxar a tothom amb els pixats al ventre, començant per l’àrbitre i el VAR (Del Cerro Grande i Munuera Montero es van empassar una falta meridiana de Kondogbia). Però també a Bernardo, que va fer un pas en fals intentant deixar Ferran Torres en fora de joc; a Alcalá, que ja mirava més endavant que no pas enrere, i finalment a Bounou, amb una sortida a destemps. L’heroi de Mestalla va tenir més feina a recollir pilotes de dins les xarxes que cap altra cosa. I Montilivi, que es fregava les mans després del 2-2 de Cristhian Stuani, va passar d’un estat d’excitació màxima al desànim més profund. El malson del Girona a casa no té final. Són 5 punts dels últims 24. Vuit partits seguits ensopegant. I aviat seran cinc mesos.
Bona resposta
Eusebio va fer l’onze que tothom vaticinava amb l’única sorpresa de la ubicació de Pere Pons i Aleix Garcia. Va ser el de Sant Martí Vell qui va fer de Douglas, mentre que el d’Ulldecona va jugar un pèl més avançat i va caure al costat dret.
Pràcticament tot el que va passar a la primera part va passar per la dreta del Girona. També el 0-1 del València, en què Guedes va guanyar l’esquena a Ramalho abans de retratar Bounou. Els locals, però, no van trigar ni deu minuts a reaccionar. La pilota parada va donar fruits i va significar el primer gol de Ramalho a primera divisió. El de Barakaldo va forçar la falta de l’1-1 i també va rematar de cap una centrada sortida de l’esquerra de Granell. Els blanc-i-vermells van maniobrar amb moltes més idees per la dreta que no pas per l’esquerra, amb un Borja Garcia gairebé desaparegut.
Altre cop contra corrent
Si en la primera part el Girona va trigar 14 minuts a rebre el primer gol, després del descans el València només en va necessitar 8 per tornar a situar-se al davant en el marcador. En l’1-2 hi va haver falta de contundència defensiva a l’hora de rebutjar la pilota i Bounou també hauria pogut fer alguna cosa més per evitar la rematada rasa de Parejo des de la frontal, que es va colar pel pal curt. El segon gol dels visitants va fer més mal que el primer perquè el Girona va estar massa minuts sense saber gaire què fer. Fins i tot Eusebio, que va trigar més del que la gent hauria volgut a fer els canvis.
Però quan el tècnic va moure la banqueta, el Girona es va transformar. Del 4-1-4-1 es va passar al 4-3-3 a partir de la sortida de Porro (per Ramalho) i Doumbia (per Raúl García). I quan el València es va quedar amb deu per la vermella a Roncaglia, Eusebio va posar tota la carn a la graella amb Patrick Roberts. Tot el contrari que Marcelino, que va deixar el seu equip sense davanters amb l’únic objectiu d’aixoplugar-se.
El Girona va cremar les naus i el València va treure el manual de supervivència. De seguida es va veure superat per les bandes, però no hi va haver manera de fer el 2-2 fins que el VAR va veure les mans de Diakhaby i Stuani va superar Neto i de passada també Jandro com a màxim artiller del Girona a la LFP. L’escenari, ara sí, era ideal per acabar la sequera de triomf a Montilivi. Amb vuit minuts i cinc d’afegit, el Girona tenia gairebé un quart d’hora al davant per rematar la feina. Però es va precipitar en atac, es va desmanegar en defensa i qui va riure l’últim va ser el València, que feia estona que semblava que estava moribund.
SENSE VALOR
El primer gol de Ramalho a 1a i el setzè d’aquest curs de Stuani no van servir per a resA REMOLC
L’1-2 del València (53’) va fer mal i el Girona no va reaccionar fins als canvis d’EusebioPRECIPITATS
Després del 2-2 i amb Montilivi encès, el Girona va jugar més amb el cor que amb el capMINUT A MINUT
Publicat a
Notícies
Divendres,19 abril 2024