La cara amable, lluny de Montilivi
El Girona és un dels cinc equips de primera amb un balanç favorable com a visitant i el que té el contrast més alt entre a fora i a casa (+7 punts)
De les set victòries dels d’Eusebio en la lliga, l’afició només n’ha celebrat dues a Montilivi (Celta, 3-2 i Rayo, 2-1)
“No veig res especial que expliqui la diferència de resultats entre a casa i a fora”, va dir Eusebio en la prèvia del Girona-València. I el discurs el va mantenir l’endemà després del dolorós 2-3: “No crec que hi hagi cap factor que puguem controlar que faci que els resultats estiguin sent millors a fora que a casa.” Els números, però, són irrefutables i indicatius que alguna cosa grinyola quan el Girona juga com a local. I la mitjana és clamorosa: a Montilivi el Girona suma 0,85 punts per partit i a camp contrari, 1,46. I el termòmetre dels gols també ho reflecteix: els d’Eusebio en marquen més a fora (16) que a casa (13) i n’encaixen menys lluny de Montilivi (16) que al seu estadi (21).
L’onze que va guanyar a Vallecas pràcticament va ser el mateix (amb el retorn de Bounou a sota els pals i la baixa de Douglas Luiz al mig) que el que va perdre contra el València. Per més continuïtat, però, que Eusebio vulgui donar després d’un bon resultat a camp contrari, sol arribar una patacada a casa. De fet, l’afició del Girona és qui menys triomfs ha celebrat del seu equip juntament amb la del Vila-real (només dos). I del 2-1 contra el Rayo Vallecano del 27 d’octubre –últim triomf a casa– fins al proper partit que el Girona té a Montilivi –contra l’Athletic, el 29 de març– ja s’hauran superat els cinc mesos. Mai s’havia viscut una sèrie tan llarga sense victòria a casa. En la temporada 2013/14, la ratxa no va arribar als quatre mesos (set partits, amb sis empats i una derrota) i es va trencar amb una golejada sonada contra el Lugo (6-0).
El calendari
Dels onze partits que li queden al Girona fins a final de curs, sis són a fora i cinc a Montilivi. En principi és una bona notícia si l’equip manté la inèrcia actual, tot i que trencar la dinàmica com a local hauria de ser una qüestió imperativa per a un equip que, malgrat els desencisos i de ser el pitjor equip de primera a casa (hi ha deixat escapar 30 punts dels 42 que s’hi han posat en joc), encara és capaç de reunir una mitjana superior als 10.000 aficionats cada cop que juga a l’estadi.
A primera vista, el Girona no té un mal calendari a Montilivi, tot i que la teoria és una cosa i la pràctica en pot ser una altra de molt diferent. Hi ha de rebre dos equips de la zona tèbia (Athletic i Espanyol), un que ara està fora del descens però encara amb l’aigua fins al coll (Vila-real), un amb aspiracions europees (el Sevilla de Machín) i finalment un rival la situació del qual pot haver variat de manera significativa quan jugui a Girona la penúltima jornada (el Llevant).
Agafant la classificació de camp contrari, el Girona estaria en zona d’Europa League. Només els quatre primers classificats i la Real Sociedad han sumat més punts que els d’Eusebio com a visitants. Tots els partits que els queden, als gironins, lluny de Montilivi són d’exigència. Dissabte visitaran un rival que només ha perdut un partit a casa en tota la lliga, al setembre (Leganés). Posteriorment visitaran el millor local de primera divisió (Atlético de Madrid). Els dos següents desplaçaments fan tota la pinta que seran finals per als equips de casa (Celta i Valladolid) i els dos últims seran en camps d’equips revelació que ara mateix tenen aspiracions no pas d’Europa League, sinó fins i tot de Champions (Getafe i Alavés).
Amb 31 punts sumats, el Girona estaria a tres victòries de la permanència sempre que aquesta se situés al llindar dels 40 punts. Ja és segur que la salvació serà més cara que els dos últims anys, i probable que calgui algun punt més que aquests 40. I que no sigui el que va volar a última hora diumenge contra el València.
EL CALENDARI
UNA SAGNIA
Publicat a
Notícies
Dijous,25 abril 2024