Girona

RODRIGO TARÍN

DEFENSA DEL LEGANÉS

“Si et despistes amb Stuani és gol”

“Amb el nivell dels jugadors que hi ha, és molt difícil fer-t’hi un espai i toca anar a altres llocs”

“Estem molt bé, molt forts. Hem corregit els defectes que teníem a principi de temporada”

Estic aprenent conceptes que abans ni coneixia. A primera, una milèssima de segon és molt important

Rodri Tarín (Xiva, País Valencià, 1996) és la primera temporada que juga a primera divisió. Al Barça des dels quinze anys, va posar el rumb aquest estiu cap al Leganés, on s’està fent un lloc a l’elit i al desembre es va guanyar un dorsal del primer equip. Avui a Butarque s’entreveu com un dels tres centrals titulars a l’eix de la defensa.

Hi ha vida més enllà del Barça...
Sí, i tant. La temporada passada vaig acabar contracte amb el Barça i vaig rebre una proposta del Leganés, i quan es va plantejar el projecte em vaig il·lusionar de seguida. Sí que és veritat que és una situació difícil, pujar a un equip de primera directament, però per sort ho he pogut fer i considero que estic en el millor moment de la meva carrera.
Va ser a la Masia molt de temps, va entrar-hi als 15 anys.
Ho recordo amb molta estima. És una etapa crucial de la teva vida, quan la gent forja la seva personalitat. Jo m’he criat allà, amb uns valors, amb uns companys, he viscut unes experiències que no oblidaré i en tinc molt bon record.
Com s’hi creix allà? Tants nois amb l’objectiu d’arribar al primer equip.
Realment és una situació que no és senzilla i no tothom la sap dur. Des dels 15 anys, en el meu cas, en un món molt competitiu, allunyat de la família..., és una situació que et pot fer més fort o, si no la saps dur, no ajudar-te. Jo vaig coincidir amb grandíssimes persones, vaig fer grandíssimes relacions i em va ajudar moltíssim a créixer com a persona. Estic molt agraït.
Se’ls prepara mentalment per afrontar el possible escenari de no arribar al Barça?
Des de ben petit ja se sap que la probabilitat d’arribar al primer equip és molt i molt baixa, però des de categories inferiors l’exigència ja és màxima, és l’exigència d’un club de categoria mundial. Se’t demana el màxim cada dia, se t’ensenya a competir al 100% i encara que no arribis al primer equip, és un aprenentatge que et queda per sempre i que es pot traslladar a qualsevol àmbit de la vida.
Forma part de la generació que va guanyar la Champions juvenil el 2014. D’aquell equip no hi ha ningú al primer equip.
Tots sabem el nivell que hi ha al Barça i encara que tu facis les coses molt bé al planter o estiguis preparat per fer un salt, si al primer equip hi ha jugadors del nivell que coneixem, és molt difícil fer-t’hi un espai i tenir oportunitats. Per tant, toca anar a demostrar el jugador que ets a altres llocs.
Just el que està fent.
Soc molt feliç. Des que vaig començar a jugar a futbol que és el meu somni. Sempre havia desitjat jugar a primera, competir contra grans equips i disfrutar cada setmana del màxim nivell futbolístic.
Canvia molt el futbol a primera?
Sí, sí, canvia moltíssim. L’exigència és màxima, el nivell és màxim, no es permet cap tipus d’error. En altres categories una errada pot passar desapercebuda; a primera en comets una i és difícil que no et castiguin. També es nota molt el ritme competitiu de la gent.
Pellegrino era central. Com li va?
Ens intenta transmetre la seva experiència futbolística. Ell ha jugat al màxim nivell i ha estat central, i aquest any estic aprenent conceptes que abans ni coneixia. Petites claus, coses que semblen mínimes, però que després, a l’hora de traslladar-les al camp, són grans ajudes i et converteixen en millor jugador.
Per exemple?
En el futbol avui en dia els aspectes tàctics han adquirit gran importància. Aleshores, un detall, com pot ser la posició corporal, el perfil que adoptes, com et prepares corporalment per defensar una acció, són conceptes que quan te’ls expliquen i els executes t’adones que fas un gran salt de qualitat. Amb un detall així pots guanyar una mil·lèsima de segon que a primera és molt important.
Ara amb el Leganés estan en un moment en què estan sumant.
Estem molt forts. Hem establert un estil de joc, tenim variants, hem aconseguit ser un equip que aprofita molt bé les seves armes i des de principi de curs hem corregit els nostres defectes. Hi ha un vestidor molt bo, molt unit i un gran esperit de treball que no perdem mai.
El Girona és a dos punts, tots dos tenen el descens a distància, però no es poden adormir...
En aquesta lliga guanyes dos partits i sembla que estiguis a prop d’Europa i en perds dos i estàs en el descens, i més quan t’enfrontes amb rivals propers pel que fa a punts. És un partit molt important per a tots dos, penso que tots dos volem la victòria i de ben segur que serà intens i disputat.
Com veu el Girona?
Van canviar el sistema quan passaven una ratxa que no era bona i des del Bernabéu van fer un canvi que els ha estat positiu. Els veig en un bon moment, han canviat la ratxa negativa, han sumat les últimes jornades i els considero un equip molt perillós.
Un dels principals arguments és Stuani. Com s’afronta un partit davant d’un davanter com ell?
A primera els davanters tenen molt de nivell i són segurament els millors jugadors de cada equip. Stuani necessita mitja acció per fer-te gol; aleshores si et desconcentres un moment o en una jugada creus que no arribarà, que no rematarà o que pot fallar, doncs t’equivocaràs. En el moment que li arribi la pilota serà gol, com està demostrant aquesta temporada i ho va fer en la passada. S’haurà d’estar molt pendent d’ell i seguir-lo de prop en tot moment.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.